Lobjectiu principal de Medusapp és que qualsevol usuari envie informació sobre la presència de les meduses. Lapp ofereix informació sobre la perillositat de lespècie i consells sobre com actuar en cas de picada
És fruit dun treball conjunt entre dos antics alumnes de la Universitat Politècnica de València i investigadors de la Universitat dAlacant, el CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i el Laboratori dImmunoal·lèrgia de lInstitut dInvestigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz
Alacant. Dijous, 14 de juny de 2018
Medusapp. Aquest és el nom duna nova app que permet a qualsevol persona advertir de lalbirament duna medusa i oferir en temps real un mapa dels llocs on sen detecta la presència. A més lapp ofereix informació sobre la perillositat de les espècies diferents i com actuar en cas de picada.
Ha sigut desenvolupada per dos antics alumnes de la Universitat Politècnica de València i investigadors de la Universitat dAlacant, el CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i el Laboratori dImmunoal·lèrgia de lInstitut dInvestigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD).
Lapp, gratuïta, permet a qualsevol persona advertir de lalbirament de meduses, per això envia a laplicació tant la foto de lespècie com labundància i la grandària estimada. Aquestes dades es publiquen a través del mapa en la web www.medusapp.net o bé des duna opció en lapp per a accedir al mateix mapa. També es pot informar daltres albiraments com a taques doli, escumes, grups de plàstics, etc.
A més, en el cas que haja patit una picada, lusuari pot enviar una foto daquesta juntament amb altres dades, com el temps que hi ha transcorregut, si ha patit picades anteriors i el tipus despècie que li ha picat. Si bé aquestes imatges no es publicaran, com sí que es fa amb els albiraments.
Lobjectiu principal és que lusuari envie informació, que altres podran utilitzar per a saber si hi ha meduses, és clar. Hi ha altres aplicacions que adverteixen específicament dels riscos de trobar-te meduses platja per platja, però en el nostre cas el que promovem és que siguen els mateixos usuaris els qui aporten la informació en temps real, i poder fer, al mateix temps, un mapa dels llocs on detecten la presència de lanimal, apunta Eduardo Blasco, un dels desenvolupadors de lapp i informàtic per la UPV.
El funcionament és senzill: si salbira una medusa estant a la vora o en un vaixell, lògicament nhi ha prou amb fer la foto de la medusa i enviar-la. En fer-ho senvien també les coordenades GPS per a fer un mapa en temps real dels llocs on salbiren aquests animals marins, afig Blasco.
Medusapp es completa amb una guia didàctica i amb imatges de les principals meduses que hi ha en el Mediterrani i algunes de fora i una guia interactiva de primers auxilis, amb recomanacions en cas de picada, depenent de lespècie. Tota aquesta informació prové del projecte LIFE Cubomed (www.cubomed.eu) en el qual participa linvestigador de la Universitat dAlacant, César Bordehore, juntament amb el personal de lInstitut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona. Davant duna picada de medusa, principalment, cal eliminar les restes de tentacles amb unes pinces o una targeta plàstica, sense fregar-hi, i inactivar les cèl·lules urticants que pogueren quedar sobre la pell amb una mescla de bicarbonat i aigua de mar, adverteix lexpert en ecologia marina de la UA.
Medusapp està disponible tant per a Android com para iPhone i funciona tant online com a offline per si no hi ha cobertura o es prefereix enviar des de cobertura WiFi una vegada captada la informació.
Ciència ciutadana
Aquesta app semmarca dins del que coneixem com a ciència ciutadana. El nostre primer objectiu és que la gent aporte dades a la ciència. Nosaltres hem posat el nostre granet darena com a informàtics perquè després els usuaris de Medussap en posen el seu informant dels albiraments. Pretenem que els usuaris siguen els ulls dels científics on aquests no poden arribar, apunta Ramón Palacios, un altre dels desenvolupadors de Medusapp.
En aquest sentit, les dades cientificomèdiques sobre les picades obtingudes són gestionades i analitzades per lequip del projecte LIFE Cubomed del qual, per part de la UA, formen part els investigadors de lInstitut Multidisciplinari per a lEstudi del Medi (IMEM), César Bordehore i Eva S. Fonfría; i les doctores Victoria del Pozo i Mar Fernández Nieto del CIBER de Malalties Respiratòries (CIBERES) i Laboratori dImmunoal·lèrgiaInstitut dInvestigació Sanitària Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD).


