Un any més han arribat les festes de Moros i Cristians de Xixona. Com de costum, Intercomarcal TV ha volgut parlar amb alguns dels seus protagonistes abans de començar i ara, a pocs dies d’iniciar la trilogia festera xixonenca, els oferim estes entrevistes en les que coneixerem més detalls d’esta edició festera.
Documentades ja l’any 1791, les festes de Moros i Cristians de Xixona son de les més antigues de les que se celebren en les nostres comarques. La localitat de l’Alacantí sent una gran devoció per les seues festes, com demostra l’ampla participació en els principals actes i en les seues 10 filaes.
El roig i el negre son dos colors molt representatius de la filà dels Contrabandistes, com també ho és de la Filà de Moros Vermells. Esta filà, l’artilleria del bàndol moro, va ser fundada l’any 1919. Enguany hem pogut parlar d’ella amb els seus capitans, Pasqual Sanchis, Javi Ivanyez i Raul Carricondo.
La filà més jove del bàndol cristià, la Filà Cavallers del Sit, va ser fundada l’any 1972 i participa per primera vegada en les festes del 1973. L’any passat van dur a terme una fantàstica capitania que ha quedat gravada a foc en els records dels cavallers i cavalleres.
Altra de les filaes més antigues de Xixona és la Filà Contrabandistes, documentada ja l’any 1884 i té elements tan característics com l’Ambaixada del Contrabando. Tot i que inspirada en l’homònima filà alcoiana, la filà de les navaixes i els ventalls està plenament integrada en l’imaginari fester xixonenc. Parlem d’esta filà amb Mónica Picó.
Si al 2024 el bàndol cristià va estar encapçalat pels Cavallers del Sit, el bàndol moro ho va estar per la Filà Kaimans. Esta filà va aparèixer per primera vegada a finals de la dècada de 1940, però després de desaparèixer, va ser reorganitzada el 1987. Kiko Asensi ens parla de la filà més jove del bàndol moro xixonenc.
En altra ocasió podrem parlar de les filaes que ens falten (Llauradors, Marrocs i Moros Verds), així com de la filà de la capitania mora d’este 2025: els Moros Grocs (que estarà encapçalada per Paco Jiménez i Toni Olmos). Enguany, acabem este recorregut amb la Filà de la Canyeta (fundada el 1946) i en especial als capitans cristians d’esta edició: Andreu, Jaime, Alejandro, Marcos i Rubén.
En unes festes tan antigues com les de Xixona, es conserven algunes institucions de gran solera. La Filà de Pirates-Marinos, tot i que va ser reorganitzada l’any 1935, la tenim documentada des de 1871. Més de 150 anys de festa dels que ens ha parlat Julián Cabezos.
La història i la solera valen de poc si no s’és capaç de transmetre l’amor per la festa a les noves generacions. A Xixona es prenen açò molt seriosament com demostren iniciatives com l’escola de festers. A més, el dimecres abans de les festes, se celebra una fantàstica ambaixada infantil. Parlem amb una de les ambaixadores, Sofia Gras.
Jonathan Gras és el president de la Federació de Moros i Cristians de Xixona i, per tant, el màxim responsable de l’organització de la festa gran de xixonencs i xixonenques