El pròxim 14 abril se celebrarà en les instal·lacions esportives de la Universitat dAlacant la V Jornada Escolar de Jocs Tradicionals, a la qual assistiran 900 alumnes de primària de centres dAlacant que apliquen el programa dimmersió lingüística en valencià, explica un dels coordinadors de lacte, Ignasi Carbonell. La jornada, organitzada per la Conselleria dEducació, el Vicerectorat dExtensió Universitària, la Facultat dEducació de la UA, amb la col·laboració de lIES Haygón i Escola Autonòmica de Jocs Tradicionals, pretén afavorir ladquisició del valencià mitjançant els jocs tradicionals com mocador, pollet anglés, saltar a la corda, sambori i arrimaeta, entre daltres.
Segons expliquen els organitzadors: Mentre el carrer va ser de les persones, el joc hi va romandre viu. Es jugava sense por i la comunicació intergeneracional va fer que la cultura lúdica popular tinguera un lloc molt important en la societat i ajudara a millorar notablemente les relacions socials i humanes. Aquelles cançons, aquelles curses acompanyades de rialles, suors i bacs poden recuperar espais al parc, al jardí de les urbanitzacions, als patis de les cases i, amb ells, el gust per provar-se, per millorar destreses, per sentir-se acompanyats damics i amigues i ser més feliç. Cal que ensenyem cançons i jocs i així estimular en els nostres fills i filles el gust pel joc tradicional.
Jugar és viure una situació que afavorix ladquisició duna nova llengua. A partir del joc, lalumne pot aprendre amb la repetició de paraules i frases fetes pròpies de la seua
dinàmica. A la vegada que ho passa bé jugant, es treballa el llenguatge oral, el gestual i la psicomotricitat. El fet de jugar, dutilitzar el valencià com a vehicle de comunicació,
assegura un ús actiu viu i reiteratiu de la llengua, alhora que associa inconscientment este ús autèntic i funcional amb el plaer que produix el joc, ajudant-lo, desta manera, a crear una actitud positiva dacceptació envers la nova llengua. Ensenyar a jugar és ensenyar a viure.