Investigadores de la UA publiquen un article sobre un nou material 2D amb una àmplia resposta fotoelèctrica

Es coneixen com a materials bidimensionals (materials 2D) aquells que tenen un gruix que pot reduir-se a unes quantes capes d’àtoms o, fins i tot, a una sola mitjançant mètodes molt senzills, per exemple, separant les capes que els formen amb l’ús de cinta adhesiva comuna. El grafè va ser el primer material 2D a ser aïllat l’any 2005 i des d’aleshores s’han descobert desenes de materials 2D amb propietats diferents. Un d’aquests és el FePS3, el material objecte de l’estudi de l’article que avui publica la revista npj 2D Materials & Applications, que lideren investigadores del Departament de Física Aplicada de la Universitat d’Alacant i l’Institut Universitari de Materials d’Alacant (IUMA).

Reyes Calvo, investigadora distingida de la UA, i María Ramos, investigadora postdoctoral, són les autores principals de l’article «Ultra-amplia foto-respuesta espectral en dispositivos estables en aire basados en FePS3» (Ultra-broad spectral photo-response in FePS3 air-stable devices), en el qual col·laboren amb experts en aquest camp de l’Institut de Ciències de Madrid (ICMM-CSIC) i l’Institut de Ciència Molecular de la Universitat de València (ICMol). L’article és fruit d’una investigació sobre les propietats fotoelèctriques d’aquest nou material de dues dimensions en el qual s’ha arribat a la conclusió que podria ser «un bon candidat per a aplicacions optoelectròniques a causa de la àmplia resposta fotosensible que té», segons explica Reyes Calvo. «Es tracta d’un material que pot detectar llum en un ampli rang de l’espectre òptic, des de l’infraroig fins a l’ultraviolat, fet que significa un primer pas cap a la seua possible aplicació en fotodetecció», destaca la investigadora.

Format per ferro, fosfat i sofre, el FePS3 és un material assequible que «es pot reduir molt fàcilment a poques capes de grossària atòmica», com explica Calvo qui, juntament amb María Ramos, continuarà amb aquesta investigació encaminada ara a revelar una altra de les característiques d’aquest: el magnetisme. «Quan es refreda el FePS3 és un material magnètic, fet que podria facilitar el seu ús en altres aplicacions, com aquelles relacionades amb l’espintrònica», conta la investigadora. L’espintrònica és una tecnologia emergent que permetrà la fabricació de dispositius microelectrónics cada vegada més petits i eficients, basant-se en les propietats magnètiques dels electrons (spin).