La Sala Sempere del MUA allotjarà des del pròxim dijous 24 degener i fins al 3 de març, lexposició «Dis-contínua» que exposaun selecció de fotografies, escultures i vídeo de lartistaalacantí Cayetano Ferrández, comissariada pel professor de la UA,Enric Mira. Lacte inaugural serà demà a les 19 hores.
Lobra de Cayetano Ferrández fonamentalment fotogràfica, sesténde forma natural cap al vídeo i lescultura, amb lèmfasi de quivol recrear novament les tres dimensions perdudes en la foto.Lautor proposa introduir lespectador en el seu petit lloc detreball, i fer-lo partícip de les escenografies en lespai de lasala. Els ninots que antany van ser figures dacció, gràcies a lail·luminació i al gris que els cobreix, ara es tornen actorsdaquest teatre de labsurd, on lautor emfatitza expressions idiàlegs en món distòpic que té com a única funció identificar-nosamb aquests, empatitzar, per a després qüestionar-nos sobrenosaltres mateixos.
Del treball que lautor va iniciar lany 2012 sota el títol dElhombre gris, es presenta ara una selecció al voltant de ladesestabilització de la ment que ens introdueix en el concepte quetota idea brillant és fruit del desequilibri i que la bogeria noés sinó una forma creativa de veure la realitat. És en aquestafalta de linealitat, de discontinuïtat que progressem com aespècie. Lartista es val de la simbologia dels objectes per afer-nos entendre els jocs de poder representats en les cadires,les mateixes que queden buides davant dels púlpits daquestsgovernants desballestats o polítics del revés, les crosses queapuntalen la raó o convertides en ales per a vèncer febleses, lescariàtides que suporten la taula com suportem tot tipus de regles,lesquadra com a forma de mirada al diferent o el calibrador queens encotilla dins del grup. A través dels retrats, lautor tractade fer-nos reflexionar al voltant de la condició humana i lafragilitat daquesta, són espills on és molt difícil no veure-shireflectit.
Des daquest circ mental on ens trobem, com a éssers inestables,que viuen en aquesta societat caòtica i erràtica, on lamal·leabilitat de la ment és la nostra única eina, la nostra forçadavant del moviment discontinu dels esdeveniments.
Cayetano Ferrández
Comença la seua feina fotogràfica lany 1986 amb la representacióhumana com a àmbit en què desenvolupa projectes al voltant delexpressió corporal. En els primers treballs, dun marcatcaràcter teatral, va dur a terme una aproximació de sentit plàstica la figura humana. En la sèrie Verges, sants i màrtirs(1989) recrea la iconografia destampes religioses on elsfigurantes són amics i familiars. Després vindrà La dansa delsmaleïts (1997) en la qual treballarà amb models provinentsdel món de la dansa, i desenvolupa el corpus del que seran elstemes principals de la seua obra: la soledat, la incomunicació oles relacions humanes. Amb el nou segle comença a treballar ambninots i fruit daixò sorgeix la sèrie Es plastic (2001),on la visió adulta dels cossos perfectes de Barbie i Kent donencom a resultat imatges dun marcat caràcter sexual. En les sèriesposteriors Dasein (2004) i El viatge de no retorn(2008) incorpora al seu plantejament artístic la reflexió social ipolítica que ja no labandonarà en tota la seua trajectòria.Daquesta manera, el tema de la crisi és una cosa que es palpa en Metàfores apocalíptiques (2010), però sobretot és amb elprojecte Home gris (2012) on trobem un canvi substancialamb la incorporació dels mitjans escultòrics i videogràfics. Homegris és el treball més ampli, formalment i conceptual, onlautor condensa lexperiència dels projectes anteriors, amb unavisió distòpica i de marcat caràcter simbòlic sobre la condicióhumana i les relacions de poder i de marginalitat social que latravessen.
El seu últim treball es presenta ara al Museu de la UniversitatdAlacant sota el títol de Dis-contínua (2019).