La mostra sinaugurarà el pròxim dilluns 4 de febrer i estarà oberta al públic fins al 25 de març
Alacant. Divendres, 1 de febrer de 2019
La Universitat dAlacant inaugura al seu Campus dAlcoi lexposició «Llenguatge per a la Igualtat. No té nom!» com a part de la seua programació cultural patrocinada per la Fundació Mutua Levante. Lacte inaugural tindrà lloc a la sala dexposicions de la Cambra de Comerç dAlcoi (Sant Francesc, 10) el pròxim dilluns 4 de febrer a les 19 hores, amb les intervencions dAroa Mira Rojano, regidora de joventut de lAjuntament dAlcoi, Majo Pallarés, coordinadora dactivitats culturals del Campus dAlcoi-UA, i Juan David Santiago, tècnic de la UA especialista en violència de gènere, coeducació, diversitat afectivosexual, qui presentarà el projecte «Dones Enginyeres» i «Vull ser Enginyera» de lInstitut de la Dona i Igualtat dOportunitats (IMIO) i la Universitat dAlacant a través de lEscola Politècnica Superior daquesta.
La mostra, comissariada pel Centre dEstudis sobre la Dona de la UA, exposa diversos panells a través dels quals presenta la realitat de les dones, que són la meitat del món, no un simple col·lectiu o grup social, amb totes les seues diferències i tota la seua diversitat. La meitat del món a qui el llenguatge causa greuges comparatius. Lexposició és una aposta per un llenguatge per la Igualtat en la comunicació, un llenguatge en què les dones i el femení tinguen lespai just i equitatiu. Les vinyetes que sexposen en els panells de lexposició són creació de Diana Raznovich.
Les creadores de la mostra afirmen que les dones actuals han variat enormement les seues vides respecte de les seues àvies. Han passat de la privació al reconeixement dels seus drets. I aquest, que és un dels canvis més grans, sha produït quasi sense sentir, com si fóra natural, com si això no haguera dimplicar cap altre canvi, com si no influïra en la vida social, silenciosament. Aquest silenci prové en gran part del llenguatge, que no sha adaptat a aquestes novetats. El llenguatge, el pensament i les emocions són indissociables i són aquests precisament els tres atributs que distingeixen els éssers humans dels animals. Però el llenguatge sadquireix en la més tendra infància i costa de canviar laprès, això és cert. Potser per això ens oposem tant a adaptar les nostres paraules i formes dexpressió a la realitat actual digualtat entre dones i homes? Les dones i el femení han de tenir el seu espai just i equitatiu en el llenguatge. El llenguatge els causa greuges comparatius: no les nomenen, les obliguen a traduir-se en el masculí. No podem continuar usant la llengua duna manera desigual i discriminatòria quan vivim en una cultura que ha adoptat la igualtat com a principi objectiu.