Experts en l’obra i la figura de Pompeu Fabra es donen cita a la UA per a commemorar els cent anys de la seua obra

La UA i l’Institut d’Estudis Catalans organitzen dimecres una jornada sobre aquest tema

Alacant. Dilluns, 25 de març de 2019

La Universitat d’Alacant, a través del Departament de Filologia Catalana, i l’Institut d’Estudis Catalans, organitzen la Jornada Internacional: Cent Anys de l’Obra de Pompeu Fabra. La trobada, que aplegarà acadèmics i experts en la vida i l’obra del protagonista, tindrà lloc dimecres, 27 de març, a l’aula magna de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA, de 9 a 14 hores.

El programa de conferències tractarà temes com la sistematicitat i la pervivència de Pompeu Fabra o la seua relació amb els valencians, a més d’una taula redona que analitzarà l’obra del protagonista: «L’obra de Pompeu Fabra: ahir, avui i demà». En la taula redona intervindrà Teresa Cabré (Universitat Pompeu Fabra); Antoni Ferrando (Universitat de València); Maria Àngels Francés (Universitat d’Alacant); Jordi Ginebra (Universitat Rovira i Virgili i comissari de l’Any Fabra); Brauli Montoya (Universitat d’Alacant), i Joan Peytaví (Universitat de Perpinyà).

La jornada inclou, a més, la presentació del llibre Fabra, Moll i Sanchis Guarner. La construcció d’una llengua moderna de cultura des de la diversitat, d’Antoni Ferrando, i la presentació del monòleg Pompeu Fabra: jugada mestra!, amb text i interpretació d’Òscar Intente i direcció de Maria Pla, que veurà la llum el 25 de setembre.

Pompeu Fabra

Va nàixer el 1868 al barri de la Salut de Gràcia (Barcelona). Va cursar estudis d’Enginyeria Industrial, camp que va alternar amb el seu interès per la Filologia. El 1902 guanya la càtedra de Química de l’Escola d’Enginyers de Bilbao, ciutat en la qual va viure fins al 1912. Aquell any publica en castellà l’obra Gramática de la lengua catalana. Ja a Barcelona, amb la Gramàtica catalana (1918), obra basada en l’anterior però de caràcter estrictament normatiu, comença l’etapa més fecunda dels treballs filològics de Fabra. La gramàtica va ser adoptada com a normativa oficial per l’Institut d’Estudis Catalans. Les Converses filològiques (1924), una col·lecció d’articles breus que plantegen i resolen els dubtes idiomàtics més freqüents, responen a l’anhel de Fabra per divulgar les seues reflexions lingüístiques. El 1932, Fabra va accedir a la Càtedra de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona i va publicar el Diccionari general de la llengua catalana. Al final de la Guerra Civil es va exiliar a França i es va instal·lar a la localitat de Prada de Conflent, prop dels Pirineus, on va morir.