Cocentaina va iniciar les festes patronals en honor a la Mare de Déu del Miracle, uns festejos que recordaven el prodigi de les 27 llàgrimes de sang vessades per la icona de la Verge a la capella de Sant Antoni del Palau Comtal el 19 d’abril de 1520, mentre mossén Onofre Satorre celebrava l’eucaristia.
Entre els actes més significatius destacaven la Cremà de les 27 Fogueres a la plaça del Pla en caure la nit del dissabte, en record del miracle de la Verge.
El diumenge, des de primera hora del matí, amb la Descoberta de la Mare de Déu, el municipi ha iniciat un dels dies més importants del seu calendari festiu. El volteig de campanes i les salves han anunciat l’inici d’una jornada que ha continuat amb la tradicional diana, recorrent els carrers del centre històric i incorporant progressivament festers, majorals i autoritats.
Un dels moments més destacats ha sigut el trasllat de la imatge des del monestir fins a l’església de Santa Maria, amb parada simbòlica a la capella de Sant Antoni Abat, lloc on, segons la tradició, es va produir el miracle de les 27 llàgrimes l’any 1520, origen de la devoció a la patrona contestana.
A l’arribada al temple, s’ha viscut un dels instants més intensos de la jornada amb la Súplica a la Mare de Déu del Miracle, un text carregat de sentiment que es declama davant la imatge i que concentra el silenci i l’atenció de tot el poble. Este acte, amb gran tradició, continua sent un dels més esperats i emotius de les festes.
Posteriorment, la celebració ha continuat amb la ofrena de flors i la solemne eucaristia, que han omplit l’església de Santa Maria de color i fervor. La participació ha sigut especialment nombrosa, amb centenars de persones vestides amb indumentària tradicional que han volgut rendir homenatge a la seua patrona.
OFRENA:
EUCARISTIA:
MASCLETÀ:
La jornada s’ha completat amb la tradicional processó de la Mareta pels carrers de Cocentaina, en un ambient de gran devoció popular que reafirma el vincle històric entre el poble i la seua patrona, una tradició que es remunta a més de cinc segles i que continua viva generació rere generació.







