Una investigació liderada per la Universitat dAlacant analitza el rol de les emocions en lacceptació de polítiques públiques. En concret, els professors del Departament de Màrqueting de la UA Carla Rodríguez i Franco Sancho, juntament amb experts de la University College de Dublín (Irlanda), han analitzat un dels processos que més polèmica ha despertat en la societat irlandesa: la introducció duna nova taxa daigua (water charges) per part del govern lany 2015. Aquest fet va donar lloc a una de les més importants protestes ciutadanes registrades a Irlanda, tant que el govern va eliminar limpost al cap dun any. Els resultats han sigut publicats recentment en la revista científica de gran impacte British Journal of Social Psychology i en el diari de més tiratge del Regne Unit, The Times.
Els principals resultats daquest estudi exploratori confirmen que les emocions, principalment negatives, influeixen molt més en lacceptació (o rebuig) de la política pública que els «arguments racionals», en aquesta cas, lanàlisi dels riscos i beneficis percebuts en la introducció daquesta taxa daigua. De totes les emocions positives i negatives analitzades, la ira és la que té una influència més gran.
«La conclusió és que aquestes emocions estan influïdes per la confiança general de les persones en el govern. Així, com més baixa era la confiança en el govern, més importants eren les emocions negatives respecte de la introducció de la nova política, i menor lacceptació de la política i viceversa», explica la investigadora principal de lestudi, Carla Rodríguez.
Generalment, la introducció de noves polítiques pot provocar fortes reaccions emocionals per part del públic. No obstant això, la investigació sociopsicològica ha prestat poca atenció als determinants afectius de lacceptació de polítiques a escala individual. Sobre la base dels avanços teòrics i empírics recents entorn de les emocions i la presa de decisions, els investigadors de la UA han avaluat com la confiança de les persones en el govern i les emocions integrals funcionen com a antecedents importants de les avaluacions cognitives i la posterior acceptació de les polítiques. «En una mostra de 505 ciutadans irlandesos subjectes a la introducció de la taxa de laigua, les emocions van ser influenciades per la confiança general de les persones en el govern», apunta Rodríguez.
En definitiva, les troballes derivades daquest treball suggereixen que les emocions negatives i la falta de confiança poden tenir un impacte perjudicial en les discussions «sobre noves polítiques». «Respecte de les avaluacions cognitives, els resultats indiquen que seria més útil que els decisores polítics se centraren a destacar i comunicar els beneficis de les polítiques, en lloc dapuntar a reduir els costos públics associats», afirmen els investigadors.
La confiança és clau per a obtenir laprovació de noves polítiques, ja que com es deriva de lestudi «el comportament dels manifestants irlandesos per la taxa de laigua es va impregnar de fortes emocions negatives cap al govern amb pancartes que es referien a sentiments de traïció, frustració i decepció».
«Un nivell general de confiança en els òrgans de govern és determinant per a la valoració afectiva i cognitiva de les persones, així com per a lacceptació de polítiques específiques. Els legisladors farien bé de recordar que la confiança és difícil de guanyar, però es perd fàcilment», conclou Carla Rodríguez.
Referència: «How trust and emotions influence policy acceptance: The case of the Irish water charges». British Journal of Social Psychology (2018)