Una investigació de la Universitat d’Alacant demostra que els edificis de la costa alacantina construïts en els anys seixanta i setanta no resisteixen l’acció d’un terratrèmol

Els resultats fan necessària una important feina d’inspecció tècnica en les construccions per a analitzar el grau de deterioració i fer la intervenció i el reforç necessaris que garantisquen la seguretat estructural
Una gran part dels edificis de la costa alacantina es van construir en els anys 60 i 70 amb materials de molta menor qualitat que els actuals, amb escassos requisits de durabilitat i menys consideracions resistents als sismes
En la costa, l’acció del vent deteriora en major mesura el formigó i l’acer dels edificis a causa del contingut en sal que té

Alacant. 31 de maig de 2018
El grup d’investigació de la Universitat d’Alacant Grup de Simulació, Modelització i Assaig d’Estructures (GRESMES), liderat pel catedràtic Salvador Ivorra Chorro, ha publicat recentment en la revista científica Engineering Failure Analysis l’estudi Seismic behavior of 1960’s RC buildings exposed to marine environment en què analitza en profunditat alguns edificis en altura de la costa d’Alacant, construïts en els anys seixanta i setanta, i que conclou que aquests immobles no resisteixen l’efecte d’un sisme.
L’estudi científic s’ha centrat, en concret, en l’anàlisi d’algunes torres de formigó armat situades en la costa alacantina però, com confessa Ivorra Chorro, “és una cosa generalitzada entre els edificis de la costa mediterrània; i, en concret, a Alacant”. Són edificis de 15 plantes, construïts en els anys seixanta i setanta. En aquest període la normativa de sisme es coneixia, però no era aplicada. Els edificis construïts es van edificar sense tenir en compte el sisme ni l’acció del vent, que deteriora en una major mesura el formigó i l’acer d’aquests a causa del contingut en sal que té atès que estan molt pròxims al mar. L’expert destaca la qualitat reduïda dels materials amb què es van construir. Segons les mesures vigents en l’actualitat, aquests immobles no resisteixen l’efecte d’un sisme. És de destacar que aquests edificis es van calcular sense considerar la possible acció sísmica, que des dels anys 70 és de consideració obligatòria en la zona d’Alacant i amb accions de vent més reduïdes que les actuals.
L’equip de treball, compost per enginyers i arquitectes pertanyents a GRESMES, del Departament d’Enginyeria Civil de la UA, han fet ús per a l’estudi dels plànols que té l’Ajuntament; han comprovat que aquests plànols coincidiren amb els edificis edificats; després, han construït un model de càlcul i han vist les deterioracions que es produirien amb el comportament a sisme de l’edifici original i de l’edifici a data d’avui. En cap dels dos casos els edificis resisteixen un terratrèmol.
Els edificis de formigó armat estan dissenyats per a tenir una vida útil de cinquanta anys amb la normativa actual. A partir dels cinquanta anys de vida començaran a tenir més problemes, indica el catedràtic. Aclareix Ivorra Chorro que no cauran de manera immediata. Depenent dels agents agressius als quals les construccions estiguen exposats aquesta vida pot estendre’s o bé escurçar-se. Una gran part dels edificis de la costa alacantina es van construir en els anys 60 i 70 amb “bons” materials de l’època, però amb escassos requisits de durabilitat i menys encara consideracions resistents als sismes, assenyala Salvador Ivorra. L’estudi fet per la UA posa de manifest la vulnerabilitat actual important de tots aquests edificis.
En els edificis pròxims al mar se sol observar un grau de deterioració important com a conseqüència de la corrosió de les armadures que hi ha a l’interior del formigó. Depenent de la proximitat al mar i l’exposició a aquests nivells pot ser major o menor, i fa, fins i tot, que es reduïsquen considerablement les condicions de seguretat estructural. Són habituals les reparacions de cornises, balconades, baranes, etc., elements en els quals a primera vista l’efecte de la corrosió es fa plausible i s’hi fan intervencions d’urgència per a evitar despreniments. Els danys en aquests elements externs fan que nombroses comunitats de propietaris intervinguen en la reparació d’aquest tipus de construccions, ja no solament a nivell estètic, sinó a nivell estructural. Tot i això, en algunes ocasions, no es fa de la forma més adequada. I fins i tot, en remodelacions de baixos s’eliminen recobriments i es “descobreixen” pilars en situacions realment alarmants amb una escassa capacitat resistent.
L’estudi fet per GRESMES analitza en profunditat alguns edificis en altura de la costa d’Alacant, tenint en compte l’estructura original, les accions considerades originalment (fonamentalment pes propi i sobrecàrregues d’ús), els detalls constructius i l’evolució d’estat de corrosió de la construcció. Els especialistes han analitzat l’evolució de la carbonatació del formigó fins a avaluar, posteriorment, la pèrdua de secció de les armadures d’acer, i han considerat en tot moment les qualitats dels materials estructurals de l’època (anys 60 i 70), que eren molt menors que els actuals fins i tot en edificis d’altes prestacions de l’època. Els investigadors destaquen que aquests edificis es van calcular sense tenir en compte la possible acció sísmica que, des dels anys 70, és de consideració obligatòria en la zona d’Alacant i amb accions de vent més reduïdes que les actuals.
Una vegada analitzada la situació actual del formigó armat i la capacitat resistent que té després de més de 40 anys de servei, en l’estudi els experts han construït un model numèric per a simular el comportament de l’edifici davant de diferents accions extraordinàries, entre aquestes l’efecte d’un possible terratrèmol. Analitzada la mateixa estructura en condicions de projecte original i en condicions actuals han pogut comprovar que en cap dels dos casos podrien resistir el sisme. Influeix en aquesta impossibilitat de resistir terratrèmols, entre altres aspectes, els detalls constructius i les disposicions de bigues i pilars, que no són les més adequades. El catedràtic de la UA pot certificar que, “en les condicions actuals de deterioració, el sisme que podrien resistir és pràcticament cap”.
Després de les conclusions l’equip científic certifica que és necessari fer una feina important d’inspecció tècnica en les construccions amb la finalitat d’analitzar el grau de deterioració i, sens dubte, una tasca d’intervenció i reforç àrdua per a garantir la seguretat estructural tant per a accions convencionals com per a accions extraordinàries.
Salvador Ivorra Chorro és catedràtic d’Universitat en l’Àrea de Mecànica dels Mitjans Continus i Teoria d’Estructures en el Departament d’Enginyeria Civil de la Universitat d’Alacant, on coordina el Laboratori d’Estructures, és investigador responsable del Grup d’Investigació “Grup de Simulació, Modelització i Assaig d’Estructures” i subdirector del Departament. És doctor enginyer industrial per la Universitat Politècnica de València. Des del mes de gener del 2017 és el gestor del Pla Estatal d’I+D+i en l’Àrea de Construcció de l’Agència Estatal d’Investigació Espanyola. Ha centrat l’activitat investigadora en el comportament dinàmic d’estructures i en el reforç estructural, i ha dedicat una part important de la seua investigació a les estructures que formen part del patrimoni històric.