Expertes en Dret Constitucional tracten aquesta setmana en la XV Trobada de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional a la Seu de la UA a Biar la futura reforma de la Constitució espanyola des de la perspectiva de gènere

“Estem immersos en una forma de socialització que ha naturalitzat i normalitzat situacions de desigualtat i desavantatjoses per a les dones”, afirma Concepción Torres
La constitucionalització de la paritat, el reconeixement d’una vida lliure de violència de gènere i el reconeixement dels drets sexuals i drets reproductius són els tres punts que cal tractar sobre la Constitució pactada en l’Espanya de fa 40 anys
Les juristes valoren positivament el #8M i els efectes que ha tingut per haver tret a la llum pública moltes de les demandes de les dones perquè s’inserisquen en les polítiques públiques
El cas de “La Manada” ha fet reflexionar críticament sobre les violències sexuals i el seu tractament jurídic

Alacant. 9 de juliol de 2018
El pròxim mes de desembre la Constitució espanyola farà el quarantè aniversari; un aniversari que convida a reflexionar i debatre sobre els avanços en matèria d’igualtat de dones i homes i sobre la revisió necessària i reforma constitucional, o la nomenada com a Reforma Constituent –com es recull en el document “Posicionament de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional davant de la necessària reforma de la Constitució” fet públic el 4 de desembre de 2017–. A aquest efecte, els dies 11, 12 i 13 de juliol de 2018 professores i juristes expertes en Dret Constitucional es reuneixen en la XV Trobada de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional “De la Llei d’Igualtat a la Reforma Constitucional” a la Seu Universitària de Biar de la Universitat d’Alacant. Concepción Torres, professora de Dret Constitucional, advocada i secretària de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional detalla que la trobada s’estructura en tres panells temàtics distribuïts en quatre taules d’anàlisi en les quals es tractaran qüestions relatives a la situació actual en matèria d’igualtat (avanços i reculades) i els reptes pendents de cara a una futura reforma constitucional. En aquest punt, Concepción Torres significa la importància de tindre en compte els treballs acadèmics i d’investigació de les integrants de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional per a una futura reforma constitucional des de la perspectiva de gènere.
La Trobada tindrà la participació de les professores de la Universitat d’Alacant Concepción Torres, qui intervindrà amb la ponència “Acoso sexual y por razón de sexo en la doctrina y jurisprudencia: uno de los retos pendientes en materia de igualdad tras 40 años de vigencia constitucional”; Nieves Montesinos, que parlarà dels “Obstáculos en la configuración de la igualdad: la maternidad subrogada”; M. Ángeles Moraga, amb “La necesaria integración de la perspectiva de género para lograr una justicia igualitaria“; i Concha Collado, que intervindrà amb “La igualdad como derecho antidiscriminatorio”.
La forma de socialització del sistema sexe/gènere és la causant de les dificultats per a aconseguir la igualtat d’homes i dones, aclareix Concepción Torres, secretària de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional. Aquesta és una forma de socialització que ha naturalitzat i normalitzat situacions de desigualtat i desavantatjoses per a les dones, i que només des d’una mirada crítica es poden detectar. “Cal pensar en les formes de discriminació indirecta o encoberta que no totes les persones detecten. Per posar algun exemple, escletxa salarial, discriminació per maternitat, situacions d’assetjament per raó de sexe, etc.”, comenta. La ponència que impartirà Concepción Collado Matero, professora jubilada de Dret Constitucional, de la UA, “La igualdad como derecho antidiscriminatorio”, mostra que alguna cosa està fallant en la nostra societat.
La Constitució espanyola, acordada fa quaranta anys, té punts “calents” en els quals les juristes han detectat errors en detriment de la igualtat d’homes i dones i que en són tres: la constitucionalització de la paritat, el reconeixement d’una vida lliure de violència de gènere i el reconeixement dels drets sexuals i drets reproductius. Torres afig, a més, juntament amb aquesta qüestió, “òbviament, l’eliminació de la discriminació de la dona en la successió de la Corona, la visibilització de les dones en el text constitucional més enllà del paper vinculat a la família i el matrimoni, etc.”
Però no tot està paralitzat. La investigadora reconeix que sí que hi ha avanços tant a nivell legislatiu (estatal i autonòmic) com a nivell jurisprudencial. “La LO 3/2007 de 22 de març és una de les normes nuclears en matèria d’igualtat i juntament amb aquesta, a la LO 1/2004, de 28 de desembre, i també la LO 2/2010, de 3 de març; normes que han suposat punts d’inflexió, però que és necessari avaluar per a continuar millorant i avançant en igualtat efectiva i real”.
Sobre el compliment de la LO 3/2007 de 22 de març, definida per l’experta com “una de les normes nuclears en matèria d’igualtat, ella mateix dubta. “Bo… l’avaluació de la Llei d’Igualtat és obligada i en aquest sentit en breu veurà la llum una obra coordinada per una de les integrants de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional, la professora Asunción Ventura, i en la qual participem moltes companyes de la XFDC que analitzen l’abans i el després de la Llei en diferents matèries (escletxa salarial, participació equilibrada de dones i homes en els llocs de decisió, assetjament sexual i per raó de sexe, etc.). En línies generals el balanç és positiu, però –òbviament– no n’hi ha prou. La raó? El missatge que la Llei d’Igualtat és una llei menor… Una norma de ‘no obligat compliment’… Una llei que no portava aparellada sanció real pel que fa a l’incompliment d’aquesta”.
Al juliol de 2017 l’equip de juristes feia la XIV Trobada de la Xarxa Feminista, en el qual van revisar l’articulat de la Llei d’Igualtat que complia el desè aniversari al març del 2007, i el van confrontar amb la realitat social del moment. Un any després Torres afirma que sí que hi ha avanços i avanços importants. “Per citar només alguns exemples, recentment el Tribunal Suprem ha dictat dues sentències on aplica, de forma expressa, la perspectiva de gènere en matèria d’interpretació i aplicació normativa. Són sentències molt recents (maig-juny del 2018) i que de ben segur marcaran un abans i un després. Un altre exemple, el #8M i els efectes d’aquest quan ha tret a la llum pública moltes de les demandes de les dones perquè s’inserisquen en les polítiques públiques. El cas de “La Manada” que ha fet reflexionar críticament sobre les violències sexuals i el tractament jurídic d’aquests, com també la necessitat de revisar el Codi Penal, la Llei d’Enjudiciament Criminal i la mateixa Llei orgànica del Poder Judicial. Finalment, la mateixa configuració del nou executiu central amb més dones que ostenten una cartera ministerial, etc. S’avança… més a poc a poc del que seria desitjable, però no cal oblidar que aquesta matèria es troba amb moltes resistències. I és que apostar sense embuts per la igualtat efectiva de dones i homes que suposa repensar el nostre paper i lloc propi en la societat (de poder o no poder) i per a la majoria d’homes suposa perdre privilegis”.
Formen part de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional les professores de la UA Mar Esquembre, com a presidenta; Concepción Torres, en qualitat de secretària; Nilda Garay, M. Ángeles Moraga, Nieves Montesinos, Beatriz Souto i Concha Collado.