PEP CORTÉS, TEATRE I VIDA – LA DEPENDENT – 09 Abr
Hi ha gent que és necessària, i en la vida teatral del País Valencià, és imprescindible el nom i la figura dEn Pep Cortés, una persona que per on passava plantava llavors i feia que germinaren i creixeren les flors, això sí, en les teues mans, en les nostres mans estava el fet de poder-les recollir i gaudir-ne delles. Això és Pep Cortés en la seua trajectòria professional, un home que va possibilitar que es forjara amb les seues iniciatives, teatre al País Valencià, fonamentalment a Alcoi, Castelló i València, i amb una aposta decidida per la vertebració dun país i el suport al teatre valencià i en valencià. Amb aquest humil i sentit homenatge, volem reconéixer una trajectòria teatral i vital, per què si alguna cosa expressa la seua impressionant vida, és el teatre. Hay gente que es necesaria, y en la vida teatral del País Valencià, es imprescindible el nombre y la figura de Pep Cortés, una persona que por donde pasaba plantaba semillas y hacía que germinaron y crecieran las flores, eso sí, en tus manos, en nuestras manos estaba el hecho de poderlas recoger y disfrutar de ellas. Esto es Pep Cortés en su trayectoria profesional, un …
OVIDI MONTLLOR- HOMENATGE 25+ – INSTITUT VALENCIÀ DE CULTURA
Fa vint-i-cinc anys de les vacances de lOvidi Montllor, un artista compromès que va captivar a la seva generació i que ens ha deixat un llegat creatiu inabastable. Aquest homenatge és un recorregut per la vida musical de lOvidi, un reconeixement de diferents generacions de cantants i músics que busquen rescabalar la memòria de lartista i una certa responsabilitat amb el país. Hace veinticinco años de las vacaciones de Ovidi Montllor, un artista comprometido que cautivó a su generación y que nos ha dejado un legado creativo inabarcable. Este homenaje es un recorrido por la vida musical de Ovidi, un reconocimiento de diferentes generaciones de cantantes y músicos que buscan resarcir la memoria del artista y cierta responsabilidad con el país. …
PLAY ARACALADANZA – 15 Maig
No! No sobri el teló en començar! Abans, cal construir lescenari. I omplir-ho de coixins. I col·locar al ballarí. I il·luminar-ho tot. I llavors i només llavors, lescenari cobra vida, suspés. Per a jugar a la gallineta cega. O per a entrecreuar gomes i participar en un antic videojoc. Per a saltar sobre el sofà, o descobrir cignes buscant el seu llac. Per a seguir a gossos ballarins que escolten gats o omplir-se el cap daire. Per a provocar focs artificials o dansar tots junts. Play és una festa sense respir que contagia alegria, encoratja el somriure i comparteix diversió. I el teló, aquesta vegada, tampoc baixa. Perquè la festa continua després. ¡No! ¡No se abre el telón al empezar! Antes, hay que construir el escenario. Y llenarlo de cojines. Y colocar al bailarín. E iluminarlo todo. Y entonces y sólo entonces, el escenario cobra vida, suspendido. Para jugar a la gallinita ciega. O para entrecruzar gomas y participar en un antiguo videojuego. Para saltar sobre el sofá, o descubrir cisnes buscando su lago. Para seguir a perros bailarines que escuchan gatos o llenarse la cabeza de …