-
Los profesores exigen una subida salarial, la reducción de ratios en las aulas y un aumento del plantillas y personal de apoyo
-
Además, reclaman menos burocracia, una mejora de las infraestructuras escolares y protección del valenciano
Este jueves, más de un centenar de equipos directivos se desplazaron hasta Les Corts Valencianes con la intención de formalizar su renuncia ante la consellera de Educación, Carmen Ortí. Aunque finalmente no pudieron registrar las dimisiones en la cámara autonómica —al ser emplazados a realizar el trámite directamente ante la Conselleria en una próxima convocatoria—, los representantes educativos advirtieron de que tienen previsto presentar un total de 251 renuncias.
El anuncio se produce en un contexto de creciente tensión entre el profesorado y la Administración autonómica, después de que fracasara la última mesa de negociación celebrada entre ambas partes. Mientras la Conselleria defiende que ha presentado “la propuesta más ambiciosa de España” para el profesorado, los sindicatos mantienen las movilizaciones y consideran insuficientes las medidas planteadas.
Este jueves, cientos de docentes volvieron a concentrarse ante Les Corts Valencianes en el noveno día de huelga indefinida, donde corearon consignas como “consellera dimisión” y reclamaron la reapertura inmediata de las negociaciones.
FACUA respalda las reivindicaciones del profesorado
FACUA Comunidad Valenciana ha mostrado públicamente su apoyo a las reivindicaciones de la comunidad educativa y ha instado a la Generalitat a atender las demandas del sector “con seriedad”.
La organización denuncia el deterioro sostenido de la educación pública y considera que mejorar las condiciones laborales del profesorado resulta fundamental para garantizar una enseñanza de calidad. Entre las principales reclamaciones figuran una subida salarial para recuperar poder adquisitivo, la reducción de ratios, más recursos para atención a la diversidad, mejoras en infraestructuras educativas y el refuerzo de la enseñanza en valenciano.
FACUA también critica que la Generalitat no haya aceptado incluir compromisos salariales concretos en la negociación y advierte de que esta situación “agrava el conflicto laboral y deteriora de forma irreversible la educación pública como bien común”.
No obstante, la asociación también ha pedido que se garanticen los servicios mínimos durante la huelga para minimizar el impacto sobre el alumnado.
La Conselleria lamenta el rechazo sindical
Por su parte, la consellera de Educación, Carmen Ortí, lamentó este jueves el rechazo sindical a la propuesta presentada por la Generalitat y aseguró que “el principal perjudicado es el alumnado”.
Durante una comparecencia pública, Ortí puso el foco en las consecuencias de la huelga sobre estudiantes y familias, citando casos de alumnos de Bachillerato que preparan la PAU y han perdido clases, actividades escolares suspendidas o dificultades para atender adecuadamente al alumnado con necesidades educativas especiales.
La titular de Educación defendió que la propuesta presentada incluía más de 60 medidas para reforzar la educación pública valenciana. Entre ellas, destacó la reducción de ratios, la simplificación burocrática para el profesorado, nuevas plazas de apoyo educativo, inversiones en climatización y accesibilidad de los centros y la incorporación de un maestro adicional estable en los colegios de Primaria.
Además, la Conselleria ofrecía una subida salarial de 200 euros mensuales para cada docente, una medida que, según Ortí, situaría al profesorado valenciano “entre los mejor retribuidos de España”.
“La puerta sigue abierta. Seguimos dispuestos a dialogar y alcanzar acuerdos”, afirmó la consellera, quien insistió en que el Consell no ha roto las negociaciones en ningún momento.
Los sindicatos mantienen la presión
Los representantes sindicales, sin embargo, consideran que las propuestas de la Generalitat son insuficientes y denuncian falta de voluntad negociadora.
El coordinador de Acción Sindical del STEPV, Marc Candela, aseguró durante la protesta ante Les Corts que “el conflicto continúa” y reclamó a la Conselleria que vuelva a convocar la mesa de negociación. Además, afirmó que la Generalitat ha demostrado que “sin movilización no hay negociación”.
Desde CCOO-PV, la secretaria general de Educación, Xelo Valls, pidió propuestas “claras” y criticó lo que calificó de “humo” por parte de la Administración autonómica.
En la misma línea, la responsable de Enseñanza de UGT-PV, Maite Tarazona, aseguró que la Conselleria “no tiene voluntad de negociar” y defendió la consulta telemática realizada entre el profesorado para decidir la continuidad de la huelga.
Mientras tanto, el president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha reiterado su disposición al diálogo y ha defendido la oferta educativa realizada por el Consell como “la mejor dotada económicamente de todas las comunidades autónomas”.
Plataforma per la Llengua acusa la Conselleria d’Educació d’excloure el valencià de la negociació de la vaga indefinida
En el context de la vaga educativa indefinida al País Valencià, Plataforma per la Llengua denuncia que la Conselleria d’Educació ha eliminat de les negociacions l’epígraf relacionat amb les mesures per garantir una promoció efectiva del valencià. Aquesta proposta ha estat rebutjada de manera unànime pels sindicats, i vora un 80 % del professorat ha avalat, en la consulta feta al col·lectiu docent, la continuïtat de la vaga indefinida.
En una de les primeres propostes de la Conselleria per posar fi a la vaga, es va presentar als sindicats una proposta que no feia cap referència a la paralització dels atacs al valencià, ni a la censura literària, ni a la reversió de l’homologació del C1, ni tampoc a la mal anomenada “llei de llibertat educativa”. A més, s’hi plantejava la possibilitat d’incorporar “entitats col·laboradores” per homologar formació, una mesura que podria suposar l’inici d’un negoci obert al secessionisme lingüístic. Malgrat tot, l’epígraf del document incloïa el valencià com un dels punts de la negociació, que a hores d’ara ha quedat fora.
Des del dilluns 11 de maig, Plataforma per la Llengua ha estat present a les mobilitzacions, on docents d’arreu del territori han omplit carrers i places amb una resposta persistent que ha situat al centre del debat, entre altres punts, la defensa del valencià com a element irrenunciable de qualitat educativa i de cohesió social. L’entitat ha participat en totes les accions, a les ciutats d’Alacant, Castelló de la Plana i València, i novament les samarretes de la campanya “La llengua no es toca” han estat presents en nombroses mobilitzacions celebrades arreu del País Valencià.
Per a Antoni Royo, delegat de Plataforma per la Llengua País Valencià, “les samarretes verdes han triomfat perquè expressen una idea molt senzilla i molt poderosa: que la llengua no és un complement de l’escola, sinó una part central del que està en joc”. Royo ha afegit que “si la Conselleria vol demostrar que de veritat vol negociar, té damunt la taula mesures que pot assumir des de ja mateix, començant per retirar la censura literària del batxillerat i garantir una oferta real en valencià als centres”. I ha conclòs: “No hi haurà una educació de qualitat si es consolida un model que arracona el valencià i dificulta una competència real en les dues llengües oficials”.
La defensa del valencià, un dels principals motors de la vaga, ha de situar-se al centre de qualsevol negociació
L’entitat subratlla que no es pot parlar de millora de la qualitat educativa si no es posa fi, al mateix temps, als atacs contra la llengua pròpia per part del govern valencià. La defensa de la llengua s’ha convertit en un dels principals motors de la vaga i ha de situar-se al centre de qualsevol negociació. En aquesta línia, Plataforma per la Llengua recorda que 514 departaments de llengües dels instituts valencians han denunciat el decret de censura del batxillerat a autors catalans i balears, i que eliminar-lo té un cost econòmic nul. Només cal voluntat política per rectificar i deixar sense efecte una mesura que ha provocat un rebuig amplíssim dins de la comunitat educativa. Altra mostra d’això és la campanya “No a la censura en la literatura”, impulsada per Plataforma per la Llengua, que ja ha superat les 13.000 adhesions.
A hores d’ara la negociació entre la Conselleria d’Educació i els sindicats continua oberta i la vaga indefinida es manté. En aquest sentit, Plataforma per la Llengua considera que hi ha un marge immediat i urgent per a introduir millores concretes en matèria lingüística.
El “no” massiu del professorat deixa la conselleria en posició de debilitat
La negativa massiva del col·lectiu de professors a la proposta de Conselleria d’Educació i la recent dimissió d’un centenar d’equips directius de centres educatius reforça la vaga indefinida i deixa en una posició de debilitat la consellera María del Carmen Ortí Ferre, hereva de José Antonio Rovira, que ja va ser apartat d’aquesta responsabilitat entre polèmiques per la seua nova “llei de llibertat educativa”, una norma de la qual Plataforma per la Llengua i bona part de la comunitat educativa n’exigeixen la derogació.
A més, l’entitat defensa que la negociació ha d’incorporar mesures concretes per assegurar la presència i la promoció efectiva del valencià al sistema educatiu, i reclama garanties perquè l’alumnat puga estudiar en valencià obrint nous grups, així com mecanismes que eviten que les limitacions logístiques acaben reduint l’oferta en la llengua pròpia. Així mateix, Plataforma per la Llengua aposta perquè la conselleria impulse activament el valencià com a llengua vehicular i d’aprenentatge, amb criteris pedagògics clars i amb sistemes d’avaluació que garantisquen una competència lingüística adequada al final de cada etapa educativa.
Com destaca el professor i representant de Plataforma per la Llengua Xavier Serra, el professorat “s’ha revoltat justament” i ha actuat “com si fora la consciència del país”, en unes mobilitzacions que feia temps que no es veien i que han anat creixent de manera sostinguda.
L’entitat mantindrà la seua participació activa en la vaga educativa indefinida i en totes les mobilitzacions que defensen el valencià, i considera que la pressió social ha aconseguit ja moure algunes posicions, però insisteix que no n’hi ha prou amb aclariments parcials ni amb gestos cosmètics. El que està en joc és el futur del valencià a l’escola i, amb ell, també el futur del valencià al carrer.
