Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
Alacant

Sexe i “gènere” no s’han d’usar com si foren intercanviables per les conseqüències jurídiques que tenen, defensa una investigació presentada en la Universitat d’Alacant

Sexe i "gènere" no s'han d'usar com si foren intercanviables per les conseqüències jurídiques que tenen

El sexe no és jurídicament irrellevant. Per tant, sexe i gènere no són termes que s’hagen d’usar de manera intercanviable, des del punt de vista del discurs jurídic, per les conseqüències legals que té, afirma la investigadora de la Universitat d’Alacant i advocada María Concepción Torres Díaz. Aquesta primera conclusió sorgeix perquè l’avantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, que acaba d’aprovar el Govern en Consell de Ministres, erra en el plantejament. D’ací la inseguretat jurídica i els conflictes jurídics susceptibles de generar-se i que caldrà abordar de manera inajornable.

«El sexe no és jurídicament irrellevant», sinó que s’erigeix en categoria basilar per a la tutela i garantia dels drets de les dones. «El discurs jurídic no és, i no ha sigut, neutre des del punt de vista de la corporeïtat sexual dels subjectes de dret i de l’articulació jurídica dels drets. A les dones, quan les discriminen, les discriminen per raó de sexe. Per tant, el sexe ha sigut i és la categoria sospitosa de discriminació.» L’estudi està centrat en la importància d’anàlisis jurídiques crítiques entorn de les categories sexe i gènere com a categories analítiques nuclears i en els perills que apareixen quan el discurs jurídic no delimita ni diferencia entre les dues categories analítiques. Ací rau la importància de significar, des de la dogmàtica jurídica, que sexe i gènere no són sinònims ni termes intercanviables, perquè això implicaria negar la realitat material del sexe amb el risc de reforçar estereotips i rols de gènere.

La tesi que va defensar la investigadora el 29 de juny a la UA, «El sexo de la Constitución. El discurso jurídico frente a la realidad socio-sexual de las mujeres. Un análisis crítico sobre las categorías sexo y género como categorías de relevancia constitucional» indaga en els termes en què el discurs jurídic ha construït les dones com a subjectes juridicopolítics. Des d’aquesta òptica d’anàlisi, la recerca s’ha centrat en les dones com a subjectes de drets vinculats a la seua realitat biològica i corpòria, és a dir, el sexe, i sociosexual, l’anomenat gènere. L’estudi analitza la situació jurídica i política de les dones prenent com a referència el text constitucional, el que diu i el que omet la Constitució espanyola de 1978, i la normativa infraconstitucional elaborada d’ençà de fa més de tres lustres.

La des de fa poc doctora per la UA prossegueix: «En aquest sentit, a les dones quan les discriminen, les discriminen per la seua realitat biològica i per la lectura i els imaginaris jurídics que s’han arbitrat sobre aquesta realitat biològica des d’una falsa neutralitat i objectivitat en relació amb el model normatiu de referència.» Aquest model normatiu de què parla no és neutre: «El model no és neutre des del punt de vista de la realitat corpòria dels subjectes. Al contrari, té i ha tingut sexe: el masculí.» Per aquesta raó, la doctora afirma que «el sexe no és jurídicament irrellevant. Al contrari, és la categoria central sobre la qual el dret antidiscriminatori ha construït i ha donat forma a tot l’esquelet jurídic i constitucional que ha permès, no sense entrebancs, avançar en matèria d’igualtat de sexes».

La tesi remarca com les dones, per a ser iguals que els homes, s’han hagut d’encaixar en el «model normatiu del que és humà» que ha prefigurat el dret. Això implica biaixos de gènere, en tant que no ha sigut prioritari determinar el lloc de partida dels subjectes des del punt de vista de la seua configuració sociosexual. Així, la norma s’ha elaborat, s’ha aplicat i s’ha intepretat des de l’abstracció sexual dels subjectes dadors, aplicadors i destinataris d’aquestes normes. En conseqüència, el pacte de convivència social no ha sigut aliè a aquesta construcció jurídica i, per tant, política, sobre els subjectes de drets. Per aquest motiu, les teories jurídiques feministes han advocat per una reforma constitucional sensible al gènere.

Les propostes actuals del reconeixement constitucional de la paritat, del reconeixement del caràcter fonamental del dret a una vida lliure de violència de gènere, de la constitucionalització dels drets sexuals i drets reproductius, són clars exponents de la necessitat de revisar el text constitucional en clau de gènere. Per si no n’hi haguera prou, el reconeixement de la categoria gènere com a garantia específica dels drets de les dones i com a criteri d’interpretació constitucional en matèria de drets fonamentals és un altre dels elements sobre els quals tracta la investigació duta a terme.

«Els drets es basteixen sobre un model normatiu del que és humà, que tradicionalment ha sigut l’home, encara que ens deien que era neutre… El fet que s’haja articulat des de la neutralitat i l’abstracció corporal ha tingut conseqüències per a les dones; pensem en la llei contra la violència de gènere o la llei de salut sexual i salut reproductiva i d’interrupció de l’embaràs. Quan les analitzem, es fa necessari intentar identificar el subjecte destinatari en termes de sexe a l’efecte de determinar si hi ha diferència entre el que diu la llei i com s’interpreta i s’aplica», indica Concepción Torres. «Aquest model neutre no té en compte les necessitats de les dones. Ací entrem en les teories jurídiques feministes que diuen que les dones som discriminades per raó de sexe, i no de gènere. No obstant això, és el gènere el que permet identificar aquestes estructures de poder sociosexual», assenyala la doctora.

La investigació s’ha dut a terme usant tant anàlisis qualitatives com quantitatives. La professora titular de Dret Constitucional en la UA, cofundadora de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional i membre l’Institut Universitari d’Investigació d’Estudis de Gènere (IUIEG), Mar Esquembre Cerdá, ha dirigit la tesi doctoral. Concepción Torres és, a més, professora de Dret Constitucional a la UA.

Més noticies

¿Cómo ve su ciudad?

Redacció

¿Cómo se va a celebrar la Semana Santa en Alicante?

Redacció

¿Cómo está viviendo la crisis de la COVID-19?

Redacció

¿Cómo está afectando el coronavirus a las Fiestas de Moros y Cristianos?

Redacció

¡XV Encuentro de Encajeras y Bolilleras “Ciudad de Alicante” que se celebra en la Plaza de Gabriel Miró

Redacció

¡Mírame! Retratos y otras ficciones en la Colección «la Caixa» de Arte Contemporáneo

Redacció

Deixa el teu comentari / Deja tu comentario

1165