El sexe no és jurídicament irrellevant. Per tant, sexe i gènere no són termes que shagen dusar de manera intercanviable, des del punt de vista del discurs jurídic, per les conseqüències legals que té, afirma la investigadora de la Universitat dAlacant i advocada María Concepción Torres Díaz. Aquesta primera conclusió sorgeix perquè lavantprojecte de llei per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, que acaba daprovar el Govern en Consell de Ministres, erra en el plantejament. Dací la inseguretat jurídica i els conflictes jurídics susceptibles de generar-se i que caldrà abordar de manera inajornable.
«El sexe no és jurídicament irrellevant», sinó que serigeix en categoria basilar per a la tutela i garantia dels drets de les dones. «El discurs jurídic no és, i no ha sigut, neutre des del punt de vista de la corporeïtat sexual dels subjectes de dret i de larticulació jurídica dels drets. A les dones, quan les discriminen, les discriminen per raó de sexe. Per tant, el sexe ha sigut i és la categoria sospitosa de discriminació.» Lestudi està centrat en la importància danàlisis jurídiques crítiques entorn de les categories sexe i gènere com a categories analítiques nuclears i en els perills que apareixen quan el discurs jurídic no delimita ni diferencia entre les dues categories analítiques. Ací rau la importància de significar, des de la dogmàtica jurídica, que sexe i gènere no són sinònims ni termes intercanviables, perquè això implicaria negar la realitat material del sexe amb el risc de reforçar estereotips i rols de gènere.
La tesi que va defensar la investigadora el 29 de juny a la UA, «El sexo de la Constitución. El discurso jurídico frente a la realidad socio-sexual de las mujeres. Un análisis crítico sobre las categorías sexo y género como categorías de relevancia constitucional» indaga en els termes en què el discurs jurídic ha construït les dones com a subjectes juridicopolítics. Des daquesta òptica danàlisi, la recerca sha centrat en les dones com a subjectes de drets vinculats a la seua realitat biològica i corpòria, és a dir, el sexe, i sociosexual, lanomenat gènere. Lestudi analitza la situació jurídica i política de les dones prenent com a referència el text constitucional, el que diu i el que omet la Constitució espanyola de 1978, i la normativa infraconstitucional elaborada dençà de fa més de tres lustres.
La des de fa poc doctora per la UA prossegueix: «En aquest sentit, a les dones quan les discriminen, les discriminen per la seua realitat biològica i per la lectura i els imaginaris jurídics que shan arbitrat sobre aquesta realitat biològica des duna falsa neutralitat i objectivitat en relació amb el model normatiu de referència.» Aquest model normatiu de què parla no és neutre: «El model no és neutre des del punt de vista de la realitat corpòria dels subjectes. Al contrari, té i ha tingut sexe: el masculí.» Per aquesta raó, la doctora afirma que «el sexe no és jurídicament irrellevant. Al contrari, és la categoria central sobre la qual el dret antidiscriminatori ha construït i ha donat forma a tot lesquelet jurídic i constitucional que ha permès, no sense entrebancs, avançar en matèria digualtat de sexes».
La tesi remarca com les dones, per a ser iguals que els homes, shan hagut dencaixar en el «model normatiu del que és humà» que ha prefigurat el dret. Això implica biaixos de gènere, en tant que no ha sigut prioritari determinar el lloc de partida dels subjectes des del punt de vista de la seua configuració sociosexual. Així, la norma sha elaborat, sha aplicat i sha intepretat des de labstracció sexual dels subjectes dadors, aplicadors i destinataris daquestes normes. En conseqüència, el pacte de convivència social no ha sigut aliè a aquesta construcció jurídica i, per tant, política, sobre els subjectes de drets. Per aquest motiu, les teories jurídiques feministes han advocat per una reforma constitucional sensible al gènere.
Les propostes actuals del reconeixement constitucional de la paritat, del reconeixement del caràcter fonamental del dret a una vida lliure de violència de gènere, de la constitucionalització dels drets sexuals i drets reproductius, són clars exponents de la necessitat de revisar el text constitucional en clau de gènere. Per si no nhi haguera prou, el reconeixement de la categoria gènere com a garantia específica dels drets de les dones i com a criteri dinterpretació constitucional en matèria de drets fonamentals és un altre dels elements sobre els quals tracta la investigació duta a terme.
«Els drets es basteixen sobre un model normatiu del que és humà, que tradicionalment ha sigut lhome, encara que ens deien que era neutre El fet que shaja articulat des de la neutralitat i labstracció corporal ha tingut conseqüències per a les dones; pensem en la llei contra la violència de gènere o la llei de salut sexual i salut reproductiva i dinterrupció de lembaràs. Quan les analitzem, es fa necessari intentar identificar el subjecte destinatari en termes de sexe a lefecte de determinar si hi ha diferència entre el que diu la llei i com sinterpreta i saplica», indica Concepción Torres. «Aquest model neutre no té en compte les necessitats de les dones. Ací entrem en les teories jurídiques feministes que diuen que les dones som discriminades per raó de sexe, i no de gènere. No obstant això, és el gènere el que permet identificar aquestes estructures de poder sociosexual», assenyala la doctora.
La investigació sha dut a terme usant tant anàlisis qualitatives com quantitatives. La professora titular de Dret Constitucional en la UA, cofundadora de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional i membre lInstitut Universitari dInvestigació dEstudis de Gènere (IUIEG), Mar Esquembre Cerdá, ha dirigit la tesi doctoral. Concepción Torres és, a més, professora de Dret Constitucional a la UA.