Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
Alcoi

II Cicle Cinema LGTBIQ+ al Campus d’alcoi de la Universitat d’Alacant

Un any més, amb motiu del mes del “Orgull LGTBIQ+”, el Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant, en col·laboració amb els col·lectius LGTBI MARIola i Ponts d’Igualtat, ha organitzat el II Cicle Cinema LGTBIQ+Les pel·lícules es projectaran a l’ Auditori Fundación Mutua Levante (Plaça d’Espanya 16, Alcoi).

 

La lluita pels drets LGTBIQ+ és la lluita pels drets humans. El dret a la identitat pròpia, a estimar lliurement, a ser une misme, a viure sense por a la discriminació

Enguany hem optat per presentar dues pel·lícules poc comercials que són més difícils de trobar en les plataformes habituals, i que van tenir un important impacte en el seu moment:

Dimecres 22 de Juny (18.00h): Paris is Burning (1990)

Dirigida per: Jennie Livingstone

La pel·lícula explora les ‘Houses’ del barri novaiorquès d’Harlem de finals dels 80. Una ‘House’ és una societat de gais i drag queens (drag queen en el sentit novaiorquès del terme que inclou a les travestís), que té forma de banda de carrer. Les ‘Houses’ estan formades per una ‘mother’ o mare i els i les ‘children’, fills i filles, la funció de la mare és la de presidir la societat i aconsellar i mirar pels seus integrants. Els ‘Balls’ són els balls que organitzen les ‘Houses’ en els ‘Ballrooms’ (literalment salons de ball) que es converteixen en una espècie de club per a reunir-se i competir entre si. “Paris is burning” reflecteix el fenomen dels ‘balls’ des de 1987 fins a 1989 quan ja ha cridat l’atenció dels mitjans de comunicació i les indústries culturals perceben beneficis del que sobtadament és la nova moda. (FILMAFFINITY)

Va rebre el Gran premi del jurat en el prestigiós festival de Sundance en 1991.

 

Dimecres 29 de Juny (18.00h)Hedwig and the angry itch (2001)

Dirigida per: John Cameron Mitchell.

Amb: John Cameron Mitchell, Michael Pitt, Miriam Shor, Alberta Watson, Stephen Trask.

Hedwig es va sotmetre a una operació de canvi de sexe que li va permetre casar-se amb un soldat americà i aconseguir la llibertat a l’altre costat del Muro de Berlín. No obstant això, l’operació va eixir malament i Hedwig es va quedar amb aqueixa “polzada irritada” (“angry inch”) que dóna nom a la pel·lícula. En un parc de caravanes de Kansas, Hedwig va decidir formar un grup de rock. Així va conèixer a Tommy Gnosis, un jove que va ser el seu amant i protegit abans d’abandonar-la, robar-li les seues cançons i triomfar com a estrela del rock. Acompanyada del seu grup paneslau, “The Angry Inch”, va seguir a Tommy en la seua gira, tocant en locals mig buits. Per mitjà d’un collage de cançons, flashbacks i imatges animades, Hedwig compte la història de la seua vida i intenta traure partit de la premsa groga que s’interessa per ella per haver sigut amant del famós cantant de rock Tommy Gnosis. (FILMAFFINITY)

Premi del públic i millor director en el festival de Sundance en 2001 i nominada als Globus d’Or com a millor comèdia o musical


242