La campanya escolar del Tirisiti ha començat a Alcoi aquest 27 de novembre fins el proper 20 de desembre. Tot seguit, començaran les representacions per al públic en general fins a passar Reis. Seran al voltant duns 35.000 espectadors i espectadores les que podrien passar pel Teatre Principal, en aquesta manifestació tan especial del nadal alcoià.
Declarat Bé Inmaterial d’Interés Cultural per la Generalitat Valenciana i amb l Alta distinció de la Generalitat Valenciana al ‘Mèrit Cultural’, aquesta representació de titelles tan especial, espera superar els 15.000 espectadors provinents de centres educatius, als que es dedicaran més de 110 funcions.
Daltra banda, Tirisiti té la seua vessant solidària, materialitzada amb dos accions diferents: la recollida daliments per a Càritas al propi Teatre Principal alcoià i el Globus Solidari, ambquè Tirisiti vol ajudar a lAssociació per la Integració dels Xiquets i Xiquetes.
UN BETLEM SINGULAR
Les representacions del Betlem de Tirisiti es celebren a la ciutat d’Alcoi des de fa més de cent anys i són hereves, potser quasi úniques, d’una llarga tradició mediterrània de teatres de titella, format menut i temàtica amb elements populars i religiosos. Aquest substrat tan particular qualla en el marc de la industrialitzada societat alcoiana de meitat del segle XIX.
El betlem, que reuneix elements argumentals coneguts, n’afegeix també d’altres heterogenis on s’hi reflecteixen costums locals o fets singulars protagonitzats per personatges tipificats o altres que el públic pot fins i tot reconèixer. S’ha fet evident que el Betlem té els arrels ben assentats en l’estima popular i, per això, el nivell d’exigència quant a la seua conservació i difusió, creixen cada nova temporada. El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l’oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins els primers dies de desembre.
Quant a la tècnica, cal remarcar que els titelles són del tipus anomenat “de peu i vareta”. Això vol dir que els perots, muntats sobre varetes verticals, corren per l’escenari pel si d’unes guies practicades entre els diversos elements escènics. Els manipuladors, des de baix i a recer de les mirades del públic, imprimeixen els diversos moviments longitudinals, transversals i oscil·lacions de les figures, i apleguen a dotar-les d’una notable agilitat. Precisament aquesta manipulació característica, quasi desapareguda a favor d’altres com el fil, el guant o el teatre negre, és un dels factors que aporten major interès al betlem, com ho és també la vocalització dels personatges mitjançant l’ús d’una llengüeta metàl·lica, el significatiu bilingüisme i el paper del narrador que estimula la participació del públic.
Com a consideració final, remarcarem el gran valor històric i antropològic del Betlem de Tirisiti d’Alcoi. Potser, junt amb un altre petit espectacle de titelles de Cadis, siga l’esdeveniment més singular i antic encara vius, d’aquest format, a l’Estat Espanyol. Ens trobem amb un elements singulars del bagatge cultural col·lectiu. En el cas del Tirisiti, podem parlar d’un trasplantament vigorós des d’una altra època que ens apropa a la societat d’abans i a les generacions que ens han precedit.