Imagine que un divendres qualsevol, a la una de la matinada, un grup
de músics amb trompetes, trombons, clarinets i altres instruments de
banda, comença una serenata a pocs metres de la finestra del seu
dormitori. Imagine que treu el cap per la finestra i observa com un
exregidor de l’ajuntament s’uneix a ells per a tocar el bombo.
Imagine també que llancen un castell de focs artificials que desperta
sobresaltat el seu bebé. Imagine que mentre la seua parella intenta
calmar el plor del seu fill, vostè telefona la policia local perquè
acudisca a intentar convèncer els músics d’aquesta banda nova del
poble que han de parar el concert. Imagine que els simpàtics músics,
després d’escoltar els policies, reprenen el seu concert mentre el
cotxe patrulla s’allunya.
Imagine que, una hora després d’escoltar
pasdobles toreros, vostè torna a telefonar la policia. Imagine que,
quan tornen els agents, els músics tenen una pujada de testosterona i
increpen la patrulla amb insults. Imagine que la policia se’n va i el
concert segueix una hora més fins passades les tres de la matinada.
Imagine que els músics al final es cansen i abandonen el lloc després
d’orinar alguns a uns pocs metres de la porta de la seua casa.
Imagine que la seua família aconsegueix agafar el son i que, quatre
hores després, desperta atordit pel que sembla el soroll d’una moto
sota la seua finestra. Imagine que treu el cap i veu que no és una
moto, sinó que es tracta d’un operari de l’empresa encarregada de la
neteja municipal que, en lloc de netejar amb una granera, amuntona la
brossa del carrer amb una màquina d’aire a motor.
A mi no em cal imaginar aquest malson perquè el vaig viure de manera
real aquest divendres passat. Molts ciutadans ens sentim desemparats
davant d’altres persones que pateixen una incapacitat permanent per a
posar-se en el lloc dels altres. No importa ni el lloc, ni l’hora ni
el dia perquè alguns es divertisquen a costa dels seus veïns indefensos.
Remitido por:
Josep Miquel Martínez Ferre
03450 Banyeres de Mariola (l’Alcoià)