Benillup intensifica el clam per una solució a l’erosió del Barranc de Caraita

El veïnat de Benillup torna a situar en el centre del debat públic el greu problema d’erosió del Barranc de Caraita, que amenaça diverses vivendes del nucli urbà des de fa més de 25 anys. Segons el que s’ha publicat, alguns habitatges es troben a escassos metres del tall del barranc, amb patis i murs cada vegada més pròxims a un marge que no deixa de recular després de cada episodi de pluja forta.

L’Ajuntament i els propietaris afectats denuncien que, tot i els informes i les peticions reiterades durant dècades, les administracions superiors encara no han impulsat una obra integral de contenció i estabilització. S’apunta que s’han fet actuacions puntuals, però el risc continua sent evident: esquerdes al terreny, despreniments i una sensació d’inseguretat constant per a les famílies que viuen literalment “a la vora del tall”.

 

 

El cas del Barranc de Caraita s’emmarca en un context clar de canvi climàtic. Al territori valencià, i especialment a les comarques d’interior, cada vegada hi ha menys dies de pluja, però amb episodis més intensos i concentrats, capaços de desbordar barrancs en qüestió de minuts. Este patró de “pluges extremes” accelera l’erosió d’uns marges ja debilitats i converteix en emergència el que fa anys era només una preocupació latent.

Els veïns assenyalen que moltes de les pluges que abans el barranc absorbia sense problemes ara provoquen esllavissades visibles i pèrdues de sòl significatives. La manca de vegetació suficient en alguns trams, la forta pendent i la falta d’una obra de defensa dimensionada a la realitat climàtica actual fan que cada tardor o cada episodi de DANA siga un motiu d’angoixa per a les cases més exposades.

L’alcaldia de Benillup reclama una intervenció coordinada entre administracions, ja que el municipi no disposa de recursos per assumir en solitari una obra d’alta complexitat tècnica i cost econòmic elevat. Es demana un projecte complet: consolidació de talussos, drenatges adequats, renaturalització del llit i mesures de prevenció que tinguen en compte l’escenari climàtic de les pròximes dècades, i no només la mitjana històrica.

Per als veïns, el problema ja no és sols d’urbanisme o d’obra pública, sinó de seguretat i de justícia territorial. Consideren que, si un risc així afectara un nucli més gran, la resposta administrativa seria molt més ràpida. Per això, la pregunta que encapçala la denúncia es repeteix al poble com un crit: “Què més necessiten les administracions per a posar solució a l’erosió del Barranc de Caraita abans que siga massa tard?”.