Crònica Mig Any. Castalla 2009

Encara flotaven en l’aire els acords de les marxes mores i cristianes i dels pasdobles que sonaren la nit anterior al concert. Encara teníem el regust de la bona música festera i de l’excel•lent interpretació de l’Agrupació Musical Santa Cecília i ja s’escoltaven al carrer els compassos festers de l’Ateneu Sant Roc, que començaren a escampar pels carrers de Castalla els aires de Mig Any.
El lluminós matí acompanyava, acompanyava i servia de càlid preàmbul als dinars que se serveixen als locals de les comparses. Com si d’un esperat aperitiu es tractara, festers i festeres s’aprestaven a encetar un nou cicle fester.
A la vesprada, les dues comitives que arrepleguen els capitans van escampant música i festa per diverses zones del poble. Al pas de les capitanies es va incrementant la quantitat de festers i festeres que mostren les seues ganes de passar-ho be i d’acompanyar els seus capitans en la primera compareixença pública.
Una mica de timidesa també s’aguaita en alguns, que no es fan amb allò del clima —tot i la temperatura primaveral que van fruir— i que tenen massa arrelat el binomi festa/calor. I els vestits, que a molta gent encara continua resultant estrany això de fer festa sense estar vestit de fester.
. El recorregut de les dues comitives s’ha realitzat amb puntualitat i amb una bona organització, propiciada per la diligència dels responsables festers i per l’encomiable col•laboració de la Policia Local. La congregació a la plaça Major, prèvia a la desfilada protocol•lària cap a l’ermita, ens ofereix altre d’eixos moments de convivència i de retrobament fester Sembla que la proximitat exultant de tanta gent, amb l’arribada de les capitanies aconseguisca evocar amb nitidesa els moments de festa. La pujada es fa lleu, els capitans sembla que anaren portats al vol per la quantitat de festers i festeres que els animen i aplaudeixen.
La Missa de Comparses passa en un sospir i, ja de nit, el descens cap a la plaça reagrupa a la bona quantitat de festers i festeres que s’han diluït per uns moments.
Arriben les banderes, amb l’esclat dels aplaudiments i, de seguida, la Ballada de Banderes, torna a posar la nota d’emotivitat que sempre porta endins. I, també com sempre, el flamejar de les ensenyes finalitza amb els últims acords de la Marcha Real i amb els capitans per l’aire, llançats —però quasi es podria dir bressolats— per amics, companys i familiars.
Què poc ha durat tot! què breu ha segut la jornada! Encara no te n’has adonat i ja està cada comparsa dirigint-se cap al local per celebrar el sopar que clausura els actes del Mig Any. Després, les revetlles de les comparses perllonguen la vetllada que, per a molts s’acaba quan es fa de dia.
José María Espinosa Mira