Fòrum per la Memòria Històrica a Cocentaina:
Dijous passat 16 El Fòrum i el Col·lectiu 8 de Març dins les activitats del Dia Internacional de la Dona Treballadora del 8 de març. El documental Nadons Robats Morir Tranquil·la, al Centre Social, amb la participació de Paco Alarcon, secretari i portaveu de l’Associació AVA d’Alacant. Les paraules de Lola Pérez, Eva Cortes i Raquel Vicedo, tots tres van testimoniar i participen en el documental, com a víctimes de nadons robats.
El Fòrum, donem les gràcies en general i al Col·lectiu 8 de Març per la col·laboració, la societat d’aquestes comarques de l’Alcoià i el Comtat ens recolzen en els actes que realitzem i en especial quan són activitats relacionades en la lluita de les dones que tant de temps han estat silenciades, els actes del Fòrum sempre volem reivindicar la Història Democràtica i treure a la llum els èxits de la II República i en aquest acte els drets de les Dones Treballadores.
Amb la sala plena del Centre Social, però amb algunes absències, que cadascú les pot situar al lloc que correspon, en uns moments actuals, que la participació en tots els sentits estan a la baixa.
Una de les tragèdies més cruels des del final de la Guerra Civil ocasionada pel cop militar del dictador Franco i que les ideals feixistes i destacats psiquiatres, com Vallejo Nagera aplicaven, per extirpar els gens roig, aquests robatoris que van continuar fins a finals del segle XX, a plena democràcia espanyola.
Les intervencions de Lola Pérez i Eva Cortes i de la resta de testimonis que surten el documental en totes utilitzaven les mateixes pràctiques, el moment en la debilitat la informació que els donaven. El seu fill està malalt, el seu fill ha mort, el no deixar-lo veure, els caps de setmana, les bates blanques dels metges i les monges imposaven, quan els lliuraven les caixes, embolicades i amb continguts, “rajoles, membres humans, etc.”, havien de ser enterrats en el moment i en fosses comunes, en cementiris lluny de casa, els dubtes dels pares i familiars es quedaven dins d’elles i el fet de ocasionar culpabilitat durant tota la vida, ¿per no haver cridat no: “¡És mentida! ¡Això no és així!”?. Com a final feliç, en aquest drama de famílies trencades a Raquel Vicedo, que va conéixer la seua família biològica, Mare i 6 germans als seus 50 anys de vida. Ens explicava que estava informada pels pares adoptius i que mai no va perdre l’esperança de trobada a la família biològica, que tenia clar que la víctima més directa va ser la seua mare que per ser menor al seu naixement van ser altres que van decidir per ella.
Morir tranquil•la. Bebés i mares furtades a terres valencianes. Amb testimonis de persones coneixedores d’aquestes pràctiques de separacions forçades i de víctimes que busquen la veritat, justícia, reparació dels seus orígens biològics.
L’endemà, Paco Alarcon i Lola Pérez estava explicant als alumnes de 5è de l’IES Andreu Sempere el documental Morir Tranquil·la que l’havien projectat el dia anterior i informar de l’associació AVA d’Alacant.
Documental de 48 minuts, producció executiva de Juli Esteve, amb guió i direcció de Sergi Tarín. Produït per la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana.