Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
Cocentaina

Generación Consciente arriba a Cocentaina el dimecres 25 d’octubre a les 18.30h

El Centre Cultural el Teular acollirà la mostra fins al 19 de novembre

 

  • Inauguraran l’exposició Maria del Carme Agulló Díaz, professora d’Història de l’Educació a la UV, i el metge i cirurgià José Vicente Martí Boscà.
  • Una publicació llibertària, cultural i científica que fa un segle parlava de sexualitat, avortament, feminisme, amor lliure, naturisme…

Entre el 25 d’octubre i el 19 de novembre l’exposició s’oferirà al Centre Cultural El Teular de Cocentaina. L’estrena serà el 25 d’octubre a les 18.30 hores, i podrem gaudir de les intervencions de Maria del Carmen Agulló Díaz i de José Vicente Martí Boscà.

Agulló Díaz és professora de Teoria e Història de l’Educació a la Universitat de València. Una de les investigadores de major prestigi en tot l’Estat pel que fa a la història de l’educació de les dones i especialment de les docents republicanes. De fet, va participar al documental de Pilar Pérez Solano, Las Maestras de la República, que va ser guardonat amb un Goya. Entre les seues obres destaca Antonia Maymón. Anarquista, maestra, naturista, una pedagoga habitual a les pàgines de Generación Consciente.

Per la seua banda, Martí Boscà és doctor en Medicina i Cirurgia, Màster en Salut Comunitària i especialista en Higiene Industrial, de fet va escriure un article recentment sobre la síndrome Ardystil. Va arribar a ser president de la Societat Espanyola de Sanitat Ambiental (SESA) i Director General de Salut Pública de la Generalitat Valenciana. La seua tesi va versar sobre Gaspar Sentiñón Cerdaña, destacat militant de l’Associació Internacional de Treballadors i ha investigat igualment sobre Isaac Puente, metge anarquista, activista de la CNT i col·laborador de Generación Consciente.

 

Sobre la revista

Al juny de 1923, ara fa 100 anys, naix a Alcoi una revista única, impulsada per la redacció de Redención –portaveu de la CNT– encapçalada per Joaquín Juan Pastor. El cop d’estat de Miguel Primo de Rivera –al setembre– va provocar la censura i clausura de pràcticament tota la premsa anarquista. Però Generación Consciente, subtitulada Revista Ecléctica, va poder sobreviure nodrint “les pàgines del diari amb una selecta lectura de gran valor cultural i científic”.

Tot i la persecució, Generación va aconseguir eludir la repressió política –quan Redención va desaparèixer. El seu contingut, obertament anarquista, es centrava en temàtiques subversives però que difícilment podien titllar-se de polítiques per un règim que, probablement, ni tan sols entenia el seu contingut.

Podríem pensar que era una revista avançada per a la seua època, que ho era, però probablement estarem obviant que la posterior dictadura franquista va fer endarrerir la cultura pàtria fins a l’absolutisme. Ara la catalogaríem de feminista i ecologista. Encara que, per no caure en l’anacronisme i ser fidels als seus creadors, haurem de parlar de naturisme, ètica, nudisme, alimentació vegetariana, medicina natural, educació sexual, neomaltusianisme, eugenèsia, alliberament femení…

El seu objectiu era “oferir bells i útils coneixements per a una vida racional, higiènica, lliure i feliç” ja que l’origen de totes les misèries “és la ignorància”. Generación havia de servir “de Càtedra a tots els privats de mitjans”. En paraules del professor Javier Navarro, de la Universitat de València, és un dels millors exemples del grau de maduresa assolit pel pensament i la praxi anarquista a la Mediterrània peninsular, a més d’un senyal del canvi de cicle que s’estava donant en el moviment llibertari.

Per les seues pàgines van passar les millors plomes i els creadors més avantguardistes de l’època: il·lustradors com ara Josep Renau, Manuel Monleón i Helios Gómez; les referents del feminisme internacional Maria Lacerda de Moura, Antonia Maymón i Aleksandra Kol·lontai; metges com Roberto Remartínez i Alfonso Martínez Rizo, i autors reconeguts com Antonio García Birlán, Diego Abad de Santillán, Rudolf Rocker, Gaston Leval, Alberto Carsí, Higinio Noja… Però també prestigiosos científics que no pertanyien al món llibertari: Gregorio Marañón, César Juarros, Luis Jiménez de Asúa o Nicolás Amador, entre d’altres. Tal i com ens recordava recentment el director de l’Arxiu Municipal d’Alcoi, Josep Lluís Santonja.

Se sostenia exclusivament per les subscripcions i, a més, van ser capaços d’engegar una enorme distribuïdora de llibres –amb més de dos mil títols– i una editora –Biblioteca– amb diferents col·leccions.  Al juny de 1925 la redacció va haver d’emigrar a la ciutat de València i al desembre del 28 es van veure obligats a canviar el títol per Estudios. Finalment, –en mig de la guerra– va desaparèixer al juny de 1937. Però encara va haver un intent de reaparició al 49, en plena dictadura feixista, però es tractava d’una versió molt mutilada.

L’exposició és fruit de la dedicació dels membres del Centre d’Estudis Socials ALACANT OBRERA i del Museu del Heterodoxos, Heretges i Marginats de l’Orxa. De la mateixa manera, han col·laborat de l’organització i la difusió el Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina de l’Alcoià i el Comtat i el Col·lectiu #Revolta1873.

 

              


 


245