Endinsar-se a les instal·lacions del Centre d’Estudis Contestans (CEC) a Cocentaina és obrir una finestra directa al passat, a la memòria col·lectiva i als orígens de les nostres comarques. En aquest ampli reportatge, tenim l’immens privilegi de recórrer el seu museu acompanyats pel millor amfitrió i guia possible: Pere Ferrer, president d’aquesta històrica institució. Amb ell, iniciem una ruta apassionant i minuciosa per les dues plantes d’aquest espai museístic, un autèntic tresor que salvaguarda la identitat del Comtat.
Planta baixa: Un viatge a l’Etnologia i a la vida dels nostres avantpassats
El nostre recorregut arranca a la planta baixa, un espai càlid i pròxim dedicat íntegrament a l’Etnologia. Només creuar el llindar d’aquesta sala, el visitant viatja en el temps per a connectar amb el dia a dia de les generacions passades. Pere Ferrer ens guia entre una acurada i rica col·lecció d’eines de camp, estris domèstics, maquinària antiga i elements propis dels oficis tradicionals que antany donaven vida als carrers, masos i bancals de Cocentaina.
«Ací conservem la memòria de l’esforç, l’enginy popular, la festa i una manera de viure que, tot i ser molt pròxima en el temps, corria el risc caure en l’oblit per l’avanç de la modernitat», reflexiona el president mentre ens mostra filadores, eines de cultiu i objectes de la llar. Cada racó d’aquesta planta és un sentit homenatge a les arrels rurals, agrícoles i artesanes que han forjat el caràcter i la idiosincràsia de la societat contestana.
Primera planta: L’Arqueologia o el llegat mil·lenari baix els nostres peus
Deixant arrere la vida tradicional, pugem a la primera planta, on el relat històric fa un vertiginós salt enrere de milers d’anys. Ens endinsem en la secció d’Arqueologia, autèntic pilar fundacional i raó de ser del CEC durant els seus 50 anys d’història. Aquesta sala es converteix en un llibre obert que documenta el pas de les diferents civilitzacions que han poblat la comarca.
Amb l’entusiasme de qui coneix cada peça al detall, Ferrer ens detalla l’incalculable valor de les troballes que s’hi exposen: des d’estris prehistòrics de sílex i os, passant per la majestuositat de la ceràmica de l’època ibèrica —on destaca la riquesa dels jaciments de la zona—, fins a arribar als vestigis romans i andalusins. «Cada fragment, cada vaixella o pedra tallada que veieu ací amaga una història apassionant sobre els primers pobladors de la Contestània. Són restes rescatades, catalogades i mimades gràcies a dècades de treball desinteressat dels nostres membres», subratlla amb orgull el president.
La visita arriba a la seua fi, però l’empremta d’aquest recorregut perdura en l’espectador. Caminar per aquestes dues plantes acompanyats per Pere Ferrer no és simplement contemplar vitrines i objectes antics; és comprendre la llarga evolució d’un poble. El museu del Centre d’Estudis Contestans s’erigeix així en un espai imprescindible on l’etnologia i l’arqueologia es donen la mà per a recordar-nos d’on venim i, per descomptat, per a ajudar-nos a entendre qui som hui en dia.