Cocentaina és un referent gràcies al patrimoni arquitectònic i monumental que atresora, tant de caràcter civil, com religiós. Del seu passat medieval ha conservat residències senyorials, castells, muralles i esglésies. El patrimoni contestà va des de l’austeritat del castell de Penella o de l’ermita de Santa Bàrbara, passant pel gòtic militar del Castell, fins al renaixement i el barroc del Palau Comtal i de les esglésies de l’Assumpció de Santa Maria, del Salvador, de Sant Sebastià, dels Franciscans i del monestir de la Mare de Déu del Miracle.
Conta la tradició que el 19 d’abril de 1520, la icona bizantina de la Mare de Déu que presidia la capella de sant Antoni Abat, al Palau Comtal, va plorar 27 llàgrimes de sang mentre el sacerdot Mossén Onofre celebrava l’eucaristia, en un temps colvuls quan la pesta assolava la comarca. I és aquí, enmig de totes aquestes tessitures, on el poble de Cocentaina tot i estar immers en la dificultat, va veure en aquest gest lesperança dun futur on la mirada de la Mare de Déu oferia el caliu necessari per no defallir.
Des de llavors, La Mare de Déu és la patrona del municipi i cada abril celebra Festa Gran.
“Un poble sencer que es vist de festa per a honrar la seua mare; és un gest simbòlic de la devoció de tots els seus fills”
Cocentaina és un poble amb tradició, festes com els Nanos, la Mareta o La Corriola han passat de generació en generació i continuen realitzant-se avui gràcies a la participació de tot el poble. En sonar les campanes Cocentaina es deperta amb lalegria de saber que en breu la Mare de Déu eixirà a la porta del Monestir per a saludar a tot un poble que lespera amb alegria per a cridar-li ben fort. Mareta, mareta!!! Hui recorrerem la Vila Comtal per a portar fins a les seues cases, la devoció, les tradicions, la història i el sentiment de tot un poble que en acció de gràcies fa gran festa. Començarem el recorregut visitant Ferran qui ha parat taula per explicar-no algunes peculiaritats de la festivitat de la Mareta en relació amb els Maseros, anem allà!