La Brújula descobrix la història del pantà de Tibi, una joia de l’enginyeria hidràulica amb més de quatre segles d’història

Un recorregut pel riu Verd, els antics molins fariners i l’emblemàtica presa permet conéixer la importància que l’aigua ha tingut en el desenvolupament de Tibi i de l’Horta d’Alacant.

El pantà de Tibi és un dels monuments hidràulics més importants del patrimoni valencià i una de les grans obres d’enginyeria del Renaixement europeu. Construït a finals del segle XVI, continua sent testimoni de la capacitat de les generacions passades per a aprofitar els recursos naturals i transformar el territori.

El programa La Brújula, d’Intercomarcal Televisión, ha realitzat un recorregut per este emblemàtic enclavament per a descobrir la seua història, les característiques de la seua construcció i la relació que ha mantingut durant segles amb l’agricultura, la indústria i la vida quotidiana dels habitants de la zona.

La visita comença al riu Verd, un curs fluvial estretament vinculat a la història del pantà. Al llarg del recorregut, l’aigua rep diferents denominacions: riu Verd al seu pas per Tibi, riu Montnegre en el seu tram mitjà i riu Sec quan s’aproxima a la desembocadura al Mediterrani, al terme del Campello.

Es tracta d’un riu de règim irregular, alimentat principalment per les precipitacions i les avingudes procedents de la Foia de Castalla i de les serres del seu entorn. Esta característica explica tant la construcció de la presa com la importància que històricament han tingut les fonts, les séquies i els sistemes d’aprofitament de l’aigua.

Un riu que va donar vida a molins, cultius i indústries

Durant el recorregut, La Brújula recupera una part de la memòria del riu Verd a través dels antics aprofitaments hidràulics que van existir a la zona.

Segons s’explica durant la visita, entre la finca de Terol i el pantà van arribar a existir onze molins que aprofitaven la força de l’aigua. Alguns es van dedicar inicialment a la fabricació de paper i, posteriorment, van passar a funcionar com a molins fariners.

Estes instal·lacions van tindre una gran importància en l’economia local fins a mitjan segle XX, quan els canvis industrials i socials van provocar l’abandó progressiu de molts dels oficis tradicionals.

Actualment, bona part d’aquells molins han desaparegut o es troben en estat de deteriorament. Alguns dels edificis que encara es conserven han sigut rehabilitats com a vivendes particulars, mantenint part de la seua estructura original.

Una de les històries més singulars recuperades durant el recorregut és la de les germanes Maria i Júlia Bernabéu, que, segons el relat arreplegat pel programa, van estar al capdavant d’un dels molins fariners durant l’època de la Guerra Civil.

La seua història posa en valor el paper de les dones en les activitats econòmiques tradicionals i recorda una forma de vida en què el treball, l’agricultura i l’aprofitament dels recursos naturals estaven profundament relacionats.

La importància del riu també es reflectix en l’antic aprofitament de l’energia hidràulica. A principis del segle XX, a la finca de Terol es va instal·lar una infraestructura destinada a la producció d’electricitat que, segons s’explica en el recorregut, va arribar a subministrar energia a municipis com Castalla, Ibi, Onil i Tibi.

Una construcció pionera que es remunta al segle XVI

El gran protagonista del recorregut és el pantà de Tibi, una infraestructura que va començar a construir-se en 1580 i que es va completar en 1594, durant el regnat de Felip II.

La seua construcció va respondre a la necessitat de garantir un subministrament d’aigua més estable per als cultius de l’Horta d’Alacant, una zona agrícola que depenia de les pluges i dels cabals irregulars del riu Montnegre.

La presa es va alçar en un estret natural situat entre les elevacions del Mos del Bou i la Cresta, aprofitant les característiques del terreny per a construir una estructura capaç de resistir la pressió de l’aigua acumulada.

Amb 46 metres d’altura i 65 metres de longitud en la coronació, va representar un avanç extraordinari per a l’enginyeria de l’època. La seua capacitat original de referència és de 2,88 hectòmetres cúbics, encara que el volum d’aigua que pot emmagatzemar està condicionat per l’acumulació de sediments al llarg dels segles.

El projecte va comptar amb la participació de diferents mestres d’obres i especialistes en enginyeria, i va convertir el pantà de Tibi en una de les construccions hidràuliques més innovadores del seu temps.

La seua importància històrica és especialment destacable perquè es considera una de les preses modernes més antigues d’Europa que continuen en funcionament.

Més de quatre segles resistint el pas del temps

Al llarg de la seua història, el pantà ha hagut de superar episodis de deteriorament i reparacions importants.

Un dels més destacats es va produir en 1697, quan una ruptura en la presa va obligar a interrompre el seu funcionament durant diverses dècades. La infraestructura no va recuperar plenament la seua activitat fins a 1738, després de les obres de reconstrucció.

Malgrat estes dificultats, el pantà ha mantingut la seua funció històrica vinculada a l’emmagatzematge i la distribució de l’aigua per al reg agrícola.

El valor arquitectònic, tècnic i històric de la construcció va propiciar que en 1994 fora declarada Bé d’Interés Cultural (BIC), amb la categoria de monument, coincidint amb el quart centenari de la finalització de les obres.

Esta protecció reconeix la importància d’una infraestructura que representa una fita en la història de l’enginyeria hidràulica i que forma part del patrimoni cultural de la Comunitat Valenciana.

Les antigues fonts i els canvis en el paisatge

La Brújula també dedica una part del recorregut a explicar com ha canviat l’entorn natural del pantà amb el pas dels anys.

Antigament, nombroses fonts alimentaven el riu i permetien mantindre els cultius agrícoles situats als seus marges. Entre estes es trobaven les fonts de l’Ancòrnia, Ronesa i del Piano, algunes de les quals han reduït considerablement el seu cabal o han deixat de brollar.

La desaparició de determinats aprofitaments agrícoles i l’abandó progressiu de les terres han transformat el paisatge que envolta el riu.

En l’actualitat, la presència de canyars i vegetació de ribera ocupa bona part d’alguns trams que antigament estaven destinats al cultiu. Durant la visita també s’explica com les avingudes d’aigua han anat erosionant el terreny i modificant el llit del riu al llarg dels segles.

Un altre dels aspectes destacats és l’acumulació de sediments al pantà, un procés natural que ha condicionat històricament el seu manteniment. Les operacions de neteja i desembassament formaven part de les tasques necessàries per a conservar la capacitat de la infraestructura.

Estos elements permeten comprendre que el pantà no és únicament una gran construcció de pedra, sinó també un espai en què els processos naturals i l’activitat humana han estat relacionats durant centenars d’anys.

Un patrimoni històric i natural que mereix ser conservat

Actualment, el pantà de Tibi constituïx un dels principals atractius patrimonials i paisatgístics del municipi. La seua ubicació, envoltada de muntanyes i d’un entorn natural de gran bellesa, el convertix en un enclavament d’interés per als amants de la història, el patrimoni i el senderisme.

A més de la presa, els voltants conserven elements relacionats amb la seua activitat històrica, com antics camins, construccions auxiliars i infraestructures vinculades a la distribució de l’aigua.

El recorregut de La Brújula permet descobrir este conjunt patrimonial des d’una perspectiva que combina la història, la memòria oral i l’observació del paisatge.

Més de quatre segles després de la seua construcció, el pantà de Tibi continua sent un símbol de la relació entre l’aigua, la terra i les persones, un monument que recorda la importància dels recursos hídrics en el desenvolupament de les nostres comarques i la necessitat de conservar un llegat històric únic per a les futures generacions.