L’alcalde explica que la reparació de les vàlvules avariades obliga a buidar completament l’embassament i que el consistori ha traslladat un requeriment a la comunitat de regants de l’Horta d’Alacant. La cronista de Tibi, María Dolores Cruz Bellot, també ha compartit com va conéixer la notícia de la ruptura d’esta infraestructura històrica.
L’avaria en el sistema de regulació de l’aigua ha provocat una important pèrdua de reserves i obliga a buidar l’embassament per a reparar les vàlvules. L’alcalde confirma que l’Ajuntament ha realitzat un requeriment a la comunitat de regants de l’Horta d’Alacant, mentre es planteja aprofitar esta situació excepcional per a estudiar l’estat dels sediments i avançar en la restauració d’una infraestructura amb més de quatre segles d’història.
El futur del pantà de Tibi torna a situar-se en el centre de l’actualitat després de l’avaria registrada en el seu sistema de regulació, que ha provocat una eixida incontrolada d’aigua i una reducció considerable de les reserves de l’embassament. Una situació que ha reobert el debat sobre la necessitat d’actuar en esta infraestructura històrica, considerada una de les grans obres d’enginyeria hidràulica del seu temps.
L’Ajuntament de Tibi ha reclamat que s’acceleren les gestions per a solucionar el problema i que s’estudie la possibilitat d’aprofitar el buidatge per a dur a terme una intervenció més àmplia que permeta conéixer l’estat actual del pantà i les seues necessitats de conservació.
L’alcalde ha explicat que el consistori ha realitzat un requeriment a la comunitat de regants de l’Horta d’Alacant, propietària de l’embassament, amb l’objectiu d’abordar la situació provocada per la ruptura i avançar en les actuacions necessàries per a reparar les instal·lacions.
Una avaria que obliga a buidar completament el pantà
La incidència es va detectar el passat 21 de setembre, quan la ruptura d’una vàlvula de regulació va provocar una eixida d’aigua cap al riu Montnegre.
Durant els primers moments, el cabal va arribar a situar-se al voltant dels 600 litres per segon, una quantitat molt superior als aproximadament 30 litres per segon que habitualment s’alliberen per a mantindre el cabal ecològic i atendre determinats usos agrícoles.
Segons les dades publicades a principis d’octubre, l’embassament ja havia perdut entre 700.000 i 800.000 metres cúbics d’aigua, fet que havia reduït considerablement les seues reserves.
La reparació presenta, a més, una dificultat important: és necessari buidar completament el pantà per a poder actuar sobre les vàlvules afectades.
Així ho ha explicat l’alcalde de Tibi, qui ha assenyalat que actualment s’està estudiant com dur a terme este procés i quines mesures s’han d’adoptar per a solucionar l’avaria.
La comunitat de regants ha plantejat la substitució de les dos vàlvules del sistema una vegada que el nivell de l’aigua permeta executar els treballs.
El buidatge podria servir per a estudiar els sediments
Més enllà de la reparació de les instal·lacions, la situació ha obert la possibilitat d’analitzar el fons de l’embassament, una actuació que permetria obtindre informació sobre la quantitat i les característiques dels materials acumulats durant dècades.
En este sentit, l’alcalde ha explicat que s’està valorant aprofitar el buidatge per a realitzar un estudi dels llots que ocupen part de la capacitat del pantà, una qüestió fonamental per a determinar les necessitats futures de recuperació.
L’acumulació de sediments és un dels principals problemes que presenta esta infraestructura. Amb el pas dels anys, els materials arrossegats per l’aigua s’han depositat al fons, reduint progressivament la capacitat d’emmagatzematge.
Per este motiu, entre les actuacions plantejades figura la possibilitat de realitzar un estudi topogràfic que permeta conéixer amb més precisió la situació actual de l’embassament, així com prendre mostres dels sediments per a analitzar-ne la composició.
Esta informació resultaria necessària abans de plantejar possibles treballs de retirada dels llots o altres intervencions destinades a millorar el funcionament del pantà.
Preocupació per la possible contaminació dels llots
La situació també ha despertat la preocupació de diferents col·lectius ecologistes, que han advertit de la necessitat d’estudiar les conseqüències ambientals del buidatge.
Ecologistes en Acció del País Valencià ha reclamat mesures preventives davant la possible presència de metalls pesants en els sediments acumulats, relacionats amb els abocaments industrials que durant dècades es van produir en la conca, especialment a la zona de la Foia de Castalla.
Entre les substàncies assenyalades es troben el níquel i el seleni, per la qual cosa l’organització considera necessari controlar els materials que puguen ser arrossegats pel riu Montnegre.
Els col·lectius ecologistes insistixen que qualsevol actuació sobre els sediments haurà d’anar acompanyada dels estudis tècnics corresponents per a determinar-ne les característiques i els possibles riscos ambientals.
La cronista de Tibi recorda com va conéixer la notícia de la ruptura
L’avaria també ha tingut una especial repercussió entre les persones vinculades a la història i al patrimoni del municipi.
La cronista de Tibi, María Dolores Cruz Bellot, ha explicat com va conéixer la notícia de la ruptura, un succés que ha tornat a despertar la preocupació pel futur d’un dels monuments més representatius de la localitat.
El pantà constituïx una peça fonamental de la història de Tibi i de l’aprofitament tradicional de l’aigua a les comarques alacantines.
Les obres de construcció van començar l’any 1580 i van finalitzar en 1594. Situada sobre el riu Montnegre, entre els paratges de la Cresta i el Mos del Bou, la presa va ser concebuda per a emmagatzemar i regular l’aigua destinada al reg de l’horta d’Alacant.
La infraestructura està reconeguda com a Bé d’Interés Cultural i és considerada una de les preses més antigues d’Europa que continuen en funcionament.
Al llarg de la seua història ha experimentat diferents reparacions i transformacions, entre elles les intervencions realitzades durant el segle XVIII i l’obertura d’un nou túnel de desguàs en 1941.
La seua conservació representa, per tant, una qüestió que va més enllà de l’aprofitament de l’aigua, ja que també afecta la protecció d’un element destacat del patrimoni històric valencià.
La restauració del pantà, una reivindicació que torna a cobrar força
La situació actual ha recuperat el debat sobre la necessitat d’impulsar una actuació integral en l’embassament.
El Projecte Terra, una iniciativa vinculada a Arquitectura Sense Fronteres, ha plantejat aprofitar les circumstàncies actuals per a estudiar l’estat general de la presa i impulsar una recuperació que contemple tant els aspectes ambientals com els patrimonials.
El col·lectiu considera necessària la implicació de les administracions autonòmica i estatal, així com l’estudi de possibles vies de finançament europeu, tenint en compte la complexitat tècnica i econòmica que suposaria una intervenció d’estes característiques.
Per la seua banda, l’Ajuntament de Tibi ja havia avançat en la tramitació del Pla Especial de Protecció del Pantà, un instrument destinat a establir mesures de conservació i ordenació del seu entorn.
El ple municipal del 10 de juny de 2026 va aprovar per unanimitat sotmetre a una segona fase d’informació pública la versió modificada d’este document, juntament amb els estudis ambientals i d’integració paisatgística.
No obstant això, la tramitació d’este pla de protecció és independent de les obres necessàries per a reparar l’avaria i no implica, per si mateixa, l’aprovació d’un projecte de restauració integral.
Tibi demana coordinació i solucions per al futur de l’embassament
Davant esta situació, l’Ajuntament insistix en la necessitat d’avançar en els acords amb la comunitat de regants de l’Horta d’Alacant i amb les administracions competents per a determinar les actuacions que s’han de dur a terme.
La reparació de les vàlvules constituïx la prioritat immediata, però el procés també podria permetre estudiar l’estat del fons, analitzar els sediments i recopilar informació per a futures intervencions.
Una possible restauració de major abast requeriria, en qualsevol cas, estudis tècnics, recursos econòmics i una planificació que tinguera en compte tant la seguretat de la infraestructura com els seus valors ambientals i patrimonials.
El pantà de Tibi afronta així un moment decisiu per al seu futur. Una avaria que ha obligat a plantejar el buidatge de l’embassament i que també ha posat sobre la taula una reivindicació pendent: recuperar i conservar una obra hidràulica amb més de 430 anys d’història.
La situació continua pendent de les decisions sobre la reparació de les instal·lacions, l’estudi dels llots i les possibles actuacions de restauració que permeten garantir la conservació d’este emblemàtic patrimoni de Tibi.
Notícies relacionades:
La Diputació blinda les muntanyes de l’Alcoià i el Comtat amb noves inversions contra els incendis forestals 
La Diputació injectarà 10,2 milions d’euros als municipis de les comarques del Alcoia a través del Pla +Prop i el Bo Consum 
La Foia de Castalla arriba a les 1.147 empreses i supera els 12.200 llocs de treball en 2024 
Més de 2.700 joves accedeixen a la seua primera vivenda amb l’aval de la Generalitat en només set mesos 
Alcoi ascendeix a la categoria de Municipi Turístic d’Excel·lència