Antonio Valdecantos inaugura una nova edició del cicle Filosofia en Obert al MUA

Després de l’èxit de participació del passat any, la UA ha programat la II edició d’aquest cicle amb el qual reivindica la vocació pública del debat filosòfic i l’obri a la ciutadania.

Les conferències tindran lloc al MUA, MACA, MARQ i la Seu Ciutat d’Alacant, i el programa inclou la commemoració del Dia Mundial de la Filosofia.

Comença una nova edició del cicle de conferències Filosofia en Obert, una iniciativa que la UA va posar en marxa l’any passat per a reivindicar la vocació pública del debat filosòfic i que obri el seu fòrum a la ciutadania. El filòsof, assagista i professor Antonio Valdecantos inaugura aquesta segona edició del cicle, demà dijous 25 d’octubre a les 19 hores, al Museu de la Universitat d’Alacant (MUA), amb la conferència «La Filosofía como interrupción».

Coordinat per la professora de la UA Elena Nájera i emmarcat en les activitats de l’Aula de Filosofia de la UA, els organitzadors han volgut emmarcar les conferències del programa en tres museus emblemàtics d’Alacant: MACA, MARQ i MUA, per «les seues parets lliures i plurals», que seran l’escenari de les reflexions filosòfiques, a més de la Seu Universitària Ciutat d’Alacant i el mateix Campus Universitari que acollirà la commemoració del Dia Mundial de la Filosofia. Quatre grans pensadors compromesos amb els temes del nostre temps participen enguany en Filosofia en Obert: Antonio Valdecantos (MUA. Dijous 25 d’octubre, 19 hores. «La filosofía como interrupción»); José Luis Pardo (MACA. Dimarts, 13 de novembre, 19 h. «Sobre el desprestigio de la Filosofía»); Adela Cortina (Seu Ciutat d’Alacant. Dijous, 29 de novembre, 19 h. «Ética para una democracia real») i M. José Guerra (MARQ. 13 de desembre, 19 h. «Ética para milenials. Libertad y felicidad en tiempos de precariedad») El dijous 15 de novembre de 2018, a les 13: h, a la plaça Miguel Hernández del Campus de la UA, serà l’escenari del Dia Mundial de la Filosofia dedicat a «A propòsit de les utopies».

Antonio Valdecantos Alcaide

Va nàixer a Madrid l’any 1964. Va estudiar en aquesta ciutat el Batxillerat i la llicenciatura en Filosofia (en l’Institut Cervantes i la Universitat Autònoma, respectivament) i es dedica a la docència universitària des de l’any 1992, primer en la mateixa Autònoma i, de 1996 d’ara endavant, en la Carles III, on continua ensenyant fins ara com a catedràtic. La seua obra escrita i la seua pràctica acadèmica s’han obert pas sense molta afinitat amb els hàbits corrents en l’ensenyament, la investigació i la prosa contemporànies. En els seus llibres Apología del arrepentido (2006), La moral como anomalía (2007) i La fábrica del bien (2008), com també en el seu treball inèdit d’habilitació, Moral y política de la vergüenza (2007), va executar un desmuntatge a consciència dels supòsits fonamentals en què es funda el que sol dir-se la moral. Actualment està lliurat a una tasca anàloga en els camps de la filosofia política i de la història, i de la retòrica i la teoria de la cultura. D’aquests quefers són mostra aquest llibre i uns altres recents (El saldo del espíritu i La excepción permanente, els dos de l’any 2014, i La clac y el apuntador, del 2011).

José Luis Pardo Torío (Madrid, 1954)

Filòsof i assagista. Catedràtic de Filosofia de la Madrid. Premi 2005 pel seu llibre La regla del juego. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Complutense de Madrid on es doctora amb una tesi titulada: La teoría de la individuación intensiva en el proyecto de una semiótica translingüística. Fins a l’any 2001 fa de professor d’Ensenyament Secundari i actualment és catedràtic de la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, on imparteix l’assignatura de Corrents Actuals de la Filosofia. També treballa a l’Escola Contemporània d’Humanitats. És considerat un dels difusors més importants del pensament de Gilles Deleuze a Espanya, gràcies al seu Deleuze: violentar el pensamiento, com també pels articles i les traduccions al castellà de les obres del filòsof francès. Ha col·laborat amb publicacions com El Viejo Topo, Los Cuadernos del Norte, Revista de Occidente, Archipiélago o El País. També ha fet nombroses traduccions d’obres de filosofia contemporània importants pertanyents a autors com Gilles Deleuze, Michel Serres, Guy Debord, Giorgio Agamben o Emmanuel Lévinas. És coordinador del volum Preferiría no hacerlo. Ensayos sobre Bartleby (2000).

Adela Cortina

Naix a València, l’any 1947. És catedràtica d’Ètica i Filosofia Jurídica, Moral i Política de la Universitat de València des del 1986, a més de directora de la Fundació ÉTNOR, per a l’ètica dels negocis i les organitzacions. L’any 1969 ingressa en el depar$tament de Metafísica de la Universitat de València. La concessió d’una beca li permet ampliar els estudis a les universitats de Munich i Frankfurt, on entra en contacte amb la filosofia de Jürgen Habermas i Karl-Otto Apel. De tornada en la recentment estrenada Espanya democràtica, en la segona meitat de la dècada de 1970, li fa plantejar-se la necessitat de cercar una «ètica per a tots», convertint des d’aquell moment aquesta ciència en matèria de estudi i dedicació. Entre la seua abundant producció, cal citar Ética mínima (1986), Alianza y Contrato (2005), La escuela de Fráncfort: crítica y utopía (2008). Premio Nacional de Ensayo (2014) Premio Internacional de Jovellanos (2007).

María José Guerra Palmero

Doctora en Filosofia i professora titular de Filosofia Moral de la Universitat de La Laguna. En l’actualitat dirigeix la segona edició del màster en Estudis Feministes, Polítiques d’Igualtat i Violència de Gènere de la Universitat de La Laguna. És així mateix directora de la revista cultural Cuadernos del Ateneo de La Laguna.

Ha publicat els següents llibres: Mujer, identidad y reconocimiento. Habermas y la crítica feminista. (Sta. Cruz de Tenerife. Instituto Canario de la Mujer, 1998), Teoría feminista contemporánea. Una aproximación desde la ética (Madrid. Editorial Complutense, 2001), Breve introducción a la ética ecológica (Madrid. Antonio Machado Libros, 2001) e Intervenciones feministas. Derechos, mujeres y sociedad (Sta. Cruz de Tenerife. Idea Press, 2004). Juntament amb María Eugenia Monzón ha editat el volum col·lectiu Mujeres, espacio y tiempo (Sta. Cruz de Tenerife, Instituto Canario de la Mujer, 1999), amb Concepción Ortega ha coordinat Globalización y neoliberalismo: ¿un futuro inevitable? (Oviedo, Nobel, 2002), amb Ana Hardisson 20 Pensadoras del siglo XX (Oviedo, Nobel, 2006) i amb R. R. Aramayo, Los laberintos de la responsabilidad (Madrid, Plaza y Valdes, 2007). Ha fet estades d’estudi a la New School of Social Research (1997, Nova York University), el Center for European Studies (1998, Harvard University) i l’Institute for Environment, Philosophy and Public Policy (2005-2006, Lancaster University). Les seues línies d’investigació inclouen la teoria ètica i política contemporània, la teoria feminista i l’ètica aplicada, especialment, la bioètica i l’ètica i política ecològica.