El MUA inaugura l’exposició antològica «Els mons i els éssers imaginaris de Daniel Escolano»

117 obres cedides per col·leccionistes privats i diverses institucions de les comarques d’Alacant s’exposen, per primera vegada, a la Universitat d’Alacant

L’exposició estarà oberta al públic fins al pròxim 28 d’octubre de 2018

Alacant. Dijous, 20 de setembre de 2018
El Museu de la Universitat d’Alacant (MUA) inaugurarà demà divendres 21 de setembre, a les 20 hores, l’exposició antològica «Els mons i els éssers imaginaris de Daniel Escolano”. La mostra, comissariada per Juan Antonio Roche, comprèn 117 obres cedides per col·leccionistes privats i institucions de les comarques d’Alacant. L’exposició romandrà oberta al públic fins al 28 d’octubre de 2018.

Un recorregut expositiu que arreplega més de quaranta anys de treball i que beu de múltiples influències que l’artista recrea d’una manera singular. Entre les herències d’aquest trobem Dalí, a qui va conèixer personalment, el seu mestre Pedro Picó i el surrealisme. S’hi sumen altres influxos procedents d’universos tan diferenciats com de tradicions culturals i artístiques occidentals i orientals. El Bosco, Matisse, el cine, el còmic i la dansa, entre d’altres temàtiques, formen una manifesta singularitat i una poderosa energia que ens arriba davant de la contemplació dels seus quadres, a més de la psicoanàlisi freudià i les observacions empíriques de la naturalesa.

L’exposició, que s’estructura en quatre parts, comença amb Les forces motores de l’univers i dels éssers que l’habiten, amb apartats relacionats amb la música i la dansa, el 3 com a número de l’equilibri, la seua producció de tema eròtic i d’amor, i la geometria i l’equilibri.

Els éssers que habiten el món és el títol de la segona part, que inclou els quadres d’animals marins, celestes, terrestres i híbrids.

El tercer apartat se centra en Els éssers d’altres mons, que inclou, al seu torn, les sèries d’àngels i dimonis, els mites i les religions, i els cercles sagrats.

L’exposició es tanca amb Univers humà, que fa un recorregut per la seua infància i la seua família, i es completa amb retrats i els cossos nus.

Amb tots aquests ingredients, Daniel Escolano ha construït un univers oníric molt personal plasmat en una concepció de la pintura decorativa, colorista, mítica, mística i transcendent. Sense oblidar que ha format una trajectòria que ha evolucionat des del realisme màgic cap a l’abstracció.