Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
UA

El Museu de la Universitat d’Alacant ha acollit enguany el Solemne Acte d’Obertura del Curs Acadèmic

El Museu de la Universitat d’Alacant ha acollit enguany el Solemne Acte d’Obertura del Curs Acadèmic en el qual la rectora ha tornat a reclamar un Pla de Finançament que garantisca la “suficiència i l’equitat” de les universitats

 

 

La violència de gènere ha protagonitzat la lliçó inaugural del curs, en la qual la catedràtica Carmen Vives ha denunciat els “discursos ambivalents” que contribueixen a normalitzar-la

Alacant. Dijous, 15 de setembre de 2022

El Museu de la Universitat dAlacant ha sigut l’escenari inèdit que enguany ha acollit el Solemne Acte dObertura del Curs Acadèmic en la Universitat dAlacant, a causa de les obres que s’estan duent a terme en la seua ubicació habitual, el Paranimf. Un canvi que no ha deslluït gens ni mica una cerimònia en la qual la rectora, Amparo Navarro, ha fet un repàs de la situació actual de la Universitat d’Alacant i també ha lliurat els reconeixements al personal universitari que ha complit vint-i-cinc anys de servei a la institució o que ha arribat a l’edat de jubilació.

La rectora ha iniciat la seua intervenció amb un emotiu missatge cap a «les persones afectades pels terribles incendis d’aquest estiu», ha reiterat la solidaritat amb les víctimes de la guerra i també ha agraït el compromís de la comunitat universitària que «s’ha bolcat amb els programes d’ajuda als refugiats i víctimes de la guerra posats en marxa per la nostra universitat».

Després d’aquesta introducció i de donar la benvinguda als nous estudiants a una «universitat totalment normalitzada en la presencialitat i la mobilitat internacional», Amparo Navarro ha començat el seu repàs als temes més candents que afecten la Universitat d’Alacant com el finançament, les noves reformes legislatives, el conveni col·lectiu del personal laboral, la crisi energètica o la implantació de nous centres a la província.

La rectora ha verbalitzat la seua confiança a comptar enguany «amb el Pla de Finançament que mitigue els dos problemes del nostre sistema actual: la suficiència i l’equitat», un apartat en el qual ha fet referència al relleu generacional i a qüestions com «la reducció de la temporalitat del professorat universitari i del seu personal, el finançament estructural de la investigació o un sòl de finançament en els programes propis d’investigació, requereixen un important finançament per a dur-los a terme».

Navarro ha volgut, al mateix temps, transmetre «a les nostres autoritats autonòmiques, que sempre comptaran amb la Universitat d’Alacant per a reivindicar un finançament més just per a la nostra comunitat amb el qual, al seu torn, poder complir amb les seues universitats».

En el seu discurs de l’acte d’obertura del curs acadèmic, la rectora ha recordat que «la despesa en universitats és la d’un servei públic essencial» i ha posat en dubte la necessitat de nous centres educatius i de formació «la nostra província no necessita més negocis educatius ni més centres de postgrau privats/subvencionats, ni més instituts temàtics d’investigació, ha d’aprofitar el que les generacions anteriors van invertir en una Universitat que ens pertany a totes i a tots».

En aquest sentit, Navarro ha assegurat que «la Universitat d’Alacant sempre ha sigut lleial amb el que la societat, les empreses i els poders públics li han demanat» i ha reivindicat, a més dels títols oficials, els propis, «més de dos-cents títols de màster, la posada en marxa o la pervivència dels quals es regeix exclusivament amb criteris d’oferta i demanda». I ha recordat que «l’educació superior és una cosa molt seriosa, per això és un servei públic i per això ha d’estar en mans d’una universitat que darrere de la seua docència compte amb una investigació acreditada i amb una gran solvència en transferència de coneixement».

Navarro també ha fet referència a les noves reformes legislatives, com la Llei orgànica del sistema universitari (LOSU), la Llei de convivència i la Llei de la ciència. Sobre aquest tema, ha valorat de manera molt positiva els continguts en matèria d’igualtat i inclusió «que ja s’apliquen en la Universitat d’Alacant, que és referent i pionera en matèria d’inclusió, responsabilitat social i cooperació».

No obstant això, s’ha mostrat crítica amb l’accés a la carrera docent, perquè «no resol exactament el que la universitat necessita per a la captació i retenció de talent, i el possible desenvolupament de la carrera investigadora a les universitats».

La rectora també ha felicitat la catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant, Carmen Vives, encarregada de pronunciar la lliçó inaugural del curs amb l’epígraf «Prevenció de la violència de gènere des de la perspectiva de la salut pública».

Vives ha reivindicat el paper de la formació i la investigació universitària en la lluita contra la violència de gènere i ha posat l’èmfasi en la importància que «la seua visibilitat és clau per a la generació i l’exigència de respostes polítiques. En aquesta tasca poden contribuir diferents agents socials entre els quals hi ha la universitat i els seus professionals» i ha recalcat que «la violència de gènere és un problema d’una gran magnitud que afecta tota la societat, que ha d’analitzar-se des d’una perspectiva social i no individual».

En una completa i documentada intervenció, Vives ha exposat dades, ha analitzat la problemàtica i ha indicat camins que convé transitar per a combatre una xacra que està enquistada en el nostre sistema social a través de la seua estructura, com el patriarcat «entès com un sistema d’organització social, política i econòmica caracteritzat per la desigualtat de poder i dominació dels homes sobre les dones».

També ha mostrat la preocupació per «formes de violència que encara semblen tenir més dificultats de reconèixer, com el control a través de les xarxes socials, la sextorsió o l’abús sexual en la parella». En aquest sentit, Vives ha explicat que «hem identificat unes certes zones grises en les narratives de la població jove espanyola, és a dir, discursos ambivalents que no sols normalitzen, sinó també contribueixen a reproduir algunes formes de violència sexual, culpabilització de les víctimes i qüestionament d’actituds de rebuig en els homes, entre altres».

Entre les propostes que ha esgrimit per a implementar com a mitjà de fer front a aquesta situació estructural, la catedràtica de la Universitat d’Alacant ha assegurat que «els serveis sanitaris, en general, i l’atenció primària de salut, en particular, tenen un paper clau en l’atenció i prevenció de la violència en diferents nivells atès el seu impacte en la salut de les dones i els seus fills i filles», i també ha assenyalat la importància de realitzar «intervencions educatives dirigides a tota la població adolescent per a promoció d’actius o factors protectors contra la violència de gènere com el rebuig al masclisme, sexisme i la violència».

 

 

La consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Josefina Bueno, ha participat aquest matí a l’obertura del curs acadèmic de la Universitat d’Alacant i ha destacat que la Generalitat Valenciana destinarà 2 milions d’euros per finançar l’acolliment d’estudiants i investigadors ucraïnesos.

En concret, a la Universitat d’Alacant, es destinaran 150.000 euros a l’acolliment d’estudiants procedents d’Ucraïna i s’afegirà una aportació de 225.000 euros per a la contractació de personal investigador d’aquest país. “Intentem evitar una generació perduda a Ucraïna i complim amb un deure ciutadà: acollir aquelles persones que es veuen obligades a fugir per la guerra, perquè les seves llibertats i vides perillen”, ha assegurat Josefina Bueno, destacant l’especial implicació de la Universitat d’Alacant en aquest assumpte per donar resposta a les persones afectades per aquesta guerra.

Durant la seua intervenció, la consellera Bueno ha posat èmfasi que la Generalitat Valenciana està treballant en el pla de finançament plurianual de les universitats públiques valencianes.

Perquè les investigadores i els investigadors tinguen un lloc idoni on desenvolupar el talent, la Generalitat Valenciana aportarà en tres anys 5,3 milions d’euros per a la segona fase de l’edifici del Centre de Creació d’Empreses de Parc Científic, que preveu la instal·lació d’empreses de base tecnològica i laboratoris multidisciplinaris d’alta investigació competitiva. Servirà de suport als 256 grups de recerca i 18 instituts universitaris de recerca de la UA, a més d’albergar nombroses empreses que ja s’hi han interessat.

Pel que fa a la implantació de Medicina a la UA, la consellera ha volgut deixar clar que la pandèmia ha evidenciat el dèficit de professionals sanitaris i ha assegurat que “necessitem més metges, més infermers, més professionals sanitaris i tenim obligació d’atendre la seva formació des del sistema públic. Ells i elles són els pilars del nostre sistema públic de Salut, aquell sistema que literalment ha salvat vides, posant fins i tot en perill les seves. A aquest propòsit es deu la implantació de Medicina”.

 


Notícies relacionades:

No hi han notícies relacionades.

271