Informació de la Universitat d’Alacant:
Un equip internacional liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) ha comprovat que, entre els anys 2015 i 2019, el Mediterrani va experimentar una sèrie d’onades de calor marines que van afectar totes les regions de la conca i que han donat lloc a esdeveniments de mortalitat massiva recurrents durant tot el període analitzat. Els detalls s’arrepleguen en un estudi publicat recentment en la revista Global Change Biology.
Segons el treball, en el qual també han participat la Universitat d’Alacant (UA), el Centre d’Estudis Avançat de Blanes (CEAB), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat de Sevilla (US) i altres centres internacionals, les poblacions d’unes 50 espècies entre les quals figuren coralls, esponges i macroalgues, es van veure afectades per aquests esdeveniments al llarg de milers de quilòmetres de costes mediterrànies, des de la mar d’Alboran fins a les costes del pròxim orient.
«Els impactes de les mortalitats es van observar entre la superfície i els 45 metres de profunditat, on les onades de calor marines registrades van ser excepcionals, i van afectar més d’un 90% del Mediterrani i arribar a temperatures de més de 26°C en algunes àrees», detalla Joaquim Garrabou, investigador de l’ICM-CSIC i un dels autors de l’estudi.
Les espècies clau, les més afectades
Algunes de les espècies més afectades pels episodis de mortalitat massiva al Mediterrani són clau per al manteniment del funcionament i la biodiversitat dels hàbitats costaners principals. Entre aquestes figuren les praderies de Posidonia oceanica o les poblacions de coralls, que formen dos dels hàbitats més emblemàtics de aquesta mar.
Aquest és el primer estudi que avalua els efectes de les mortalitats massives a escala mediterrània durant cinc anys consecutius. En total, hi han participat més de 30 grups d’investigació d’11 països, fet que ha permès observar la incidència i la severitat de la mortalitat en cada racó de la conca. De fet, s’ha obtingut la imatge més completa fins ara dels impactes dels esdeveniments de calfament extrem sobre els organismes i els ecosistemes mediterranis.
«Lamentablement, els resultats del treball mostren que el mar Mediterrani està experimentant una acceleració dels impactes ecològics associats al canvi climàtic, la qual cosa suposa una amenaça sense precedents per a la salut i el funcionament dels seus ecosistemes», exposen Cristina Linares i Bernat Hereu, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB.
De l’excepció a la norma
La crisi climàtica està afectant greument els ecosistemes marins de tot el món i el Mediterrani no hi és una excepció. En concret, les onades de calor marines associades a aquesta crisi estan causant esdeveniments de mortalitat massiva en tots els ecosistemes litorals d’aquesta conca a conseqüència de l’augment de freqüència, intensitat i extensió.
«Davant d’aquest escenari, és imprescindible conèixer la relació entre les diferents respostes biològiques de la biodiversitat marina i els diferents nivells d’exposició a la calor», apunta el professor de la US Free Espinosa. Per part seua, David Díaz i Emma Cebrián, investigadors de l’IEO i el CEAB, respectivament, lamenten que, fins ara, «l’alta variabilitat de les respostes observades entre espècies i poblacions a escales espacials i temporals molt diferents ha minat la nostra capacitat d’explorar aquesta relació».
Ara, gràcies a la resolució temporal i espacial considerades, s’ha pogut demostrar que hi ha una relació positiva significativa entre la duració de les onades de calor i la incidència dels esdeveniments de mortalitat.
«Els esdeveniments de mortalitat massiva al Mediterrani són equivalents als d’emblanquiment observats també de manera consecutiva en la gran barrera de corall, fet que suggereix que aquests episodis són ja la norma més que no l’excepció», explica el professor de la UA, Alfonso Ramos.
Per tot això, la comunitat científica insta a reforçar la coordinació i la cooperació a nivell regional, nacional i internacional, com s’ha fet en aquest treball, amb la finalitat d’aconseguir decisions de gestió més efectives capaces de fer front a l’emergència climàtica.
Aquesta investigació s’ha dut a terme gràcies al suport dels projectes europeus H2020 MERCES, H2020Futurmares, InterregMED MPA-Engage, i del projecte del Pla Nacional HEATMED (RTI2018-095346-B-485 I00).