Excavacions de la Universitat d’Alacant poden ser claus per a escriure quatre-cents anys en blanc a la península Ibèrica

Després de participar en l’estudi sobre l’evolució genètica de les poblacions de la península Ibèrica, publicat en Science, tracten de veure si el nou llinatge d’origen estepari hi va perviure o hi va ser substituït

Alacant. 27 de març de 2019

Què va succeir entre el 1200 i el 800 abans de Crist? Investigadors de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni (INAPH) de la Universitat d’Alacant intentaran emplenar els buits que hi ha entre el 1200 i el 800 abans de Crist.

El jaciment de Cabezo Redondo de Villena és un dels pocs que té mostres de l’edat de bronze i que ha pogut aportar-les per a validar l’estudi internacional «The genomic history of the Iberian Peninsula over the past 8000 years», publicat en la revista Science el passat 15 de març, en el qual s’analitza l’evolució genètica de les poblacions de la península Ibèrica en els últims 8.000 anys. El projecte d’investigació d’aquest jaciment, dirigit pels professors Mauro Hernández, Gabriel García Atiénzar i Virginia Barciela, membres de l’INAPH, ha participat aportant tres de les 271 mostres dels genomes analitzats d’individus procedents de jaciments de la península amb diferents cronologies. El resultat és l’elaboració d’un mapa genètic de la península. Les dades aportades per diversos enterraments del jaciment de Cabezo Redondo han permès caracteritzar genèticament les poblacions de l’edat del bronze (2200-1200 aC), i evidenciar la substitució de les elits i l’aparició d’un nou grup poblacional d’origen estepari (sud de Rússia i Ucraïna) que es va assentar a la península en els moments inicials d’aquest període i que va aconseguir perpetuar-se en el poder durant segles.

Les mostres de Cabezo Redondo analitzades en aquest estudi, corresponen a tres homes, el cromosoma Y dels quals s’ajusta amb el de l’haplogrup R1b i que van morir entre el 1700 i el 1600 aC, van ser enterrats a l’interior de diferents habitatges del poblat, ritual reservat a les persones de més alt rang. A més, com una part dels seus paraments funeraris, van ser documentades petites joies d’or i plata d’acord amb aquest estatus.

La constatació de l’arribada de grups descendents de pastors de les estepes d’Europa de l’Est, l’anomenada cultura iamna, fa entre 4.000 i 4.500 anys s’associa a l’expansió Campaniforme en la península Ibèrica, període caracteritzat per l’aparició de les primeres armes de coure i d’atuells ceràmics decorats utilitzats en diferents rituals socials associats a elits. Els resultats genètics mostren com, de forma progressiva i durant una etapa que va poder durar uns quatre-cents anys, els llinatges del cromosoma Y, exclusivament d’individus masculins, presents en la península Ibèrica fins a l’edat del coure van ser substituïts per un nou llinatge, el R1b, d’ascendència estepària. Aquesta dada no ha d’entendre’s com una migració massiva o una substitució violenta de les poblacions locals, sinó com un procés esdevingut al llarg de diverses generacions, durant el qual aquestes poblacions estepàries van aconseguir consolidar-se en el poder.

Hi arriben al voltant de l’any 2400 aC i es produeix una substitució d’aquests per les elits locals. Aquests nous pobladors engendren amb dones locals. El resultat és que sis-cents anys després les elits locals són els seus hereus genètics. Aquesta dada es confirma en les sepultures, moltes d’aquestes vinculades a les elits, documentades durant l’etapa següent, l’edat del bronze, en les quals s’observa la pervivència d’aquest llinatge. Per aquest motiu els investigadors de la UA han pogut aportar les tres mostres per a l’anàlisi de l’ADN a l’estudi internacional. García Atiénzar aclareix que, l’arribada d’aquest grup poblacional a la península Ibèrica es va poder ser deguda al fet que «a l’Estepa en aquell moment hi havia un canvi climàtic que tendia cap a una sequedat més gran i, probablement, cercaven noves terres perquè eren agricultors i pastors».

El macroestudi ha sigut coliderat per investigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat de Harvard (els Estats Units) i part de l’anàlisi dels genomes de 271 individus procedents de jaciments de la península amb diferents cronologies, posteriorment contrastats amb les dades d’altres 1.107 restes antigues i de 2.862 moderns recollits en estudis previs.

La pervivència del llinatge estepari durant tantes generacions ha d’explicar-se per un context d’una forta estratificació social, en el qual les elits es van convertir no solament en els líders socials i polítics, sinó també en els llinatges genèticament predominants, aclareix l’investigador Gabriel García Atiénzar. Ell mateix especifica que «és important tenir en compte que el registre arqueològic, especialment el funerari, no sempre és representatiu de la totalitat de la població dels grups del passat. En aquest sentit, a Cabezo Redondo, un poblat ocupat des del 2000 fins al 1250 aC i que, en el seu moment de màxima esplendor va poder arribar a estar habitat per més de dues-centes persones, només s’han trobat restes de seixanta individus». L’investigador detalla com avui dia continua sent una incògnita on i com va ser soterrada la resta de la població, «possiblement hereva dels llinatges preexistents en aquestes terres abans de l’arribada de les elits del centre d’Europa». Recorda que «hi ha dones i homes locals que no tenen dret a enterrar-se; són les elits les que tenen el dret a enterrar-se a Cabezo Redondo». Per aquest motiu els investigadors de la UA no saben on estan. Com recorden els directors de l’excavació «Les dades genètiques no revelaran, per si sols, tota la història dels grups humans que han passat per les nostres terres. Per a comprendre els canvis patits al llarg de la història resulta essencial conjugar-los amb tots els matisos i la riquesa que puguen oferir els derivats de la investigació del registre arqueològic».

quests nous pobladors originaris de l’estepa euroasiàtica, arriben amb cavall «i aquest animal en la península Ibèrica no està domesticat aleshores» –recorda– armes de coure, «que eren tecnologia més avançada» i substitueixen les elits del moment. Aquesta estirp es perpetua fins a l’arribada dels fenicis, en el primer mil·lenni abans de Crist, (800 – 900 aC). En aquest moment, arriben poblacions del Nord d’Àfrica, fenicis, que s’hi assenten i, amb el pas del temps, acabaran integrant-se dins de les elits.

Quatre-cents anys més per descobrir

Què va passar entre el 1200 i el 800 aC? Els investigadors de la UA intentaran emplenar els buits. El canvi en el ritual funerari que hi ha a la península Ibèrica és la incineració a partir de l’any 1000 aC. Això deixa en blanc un buit. Els arqueòlegs volen veure per què es va produir, si és a causa d’un canvi social, si és perquè arriben nous pobladors o per copiar costums d’altres llocs. Els experts estan intentant trobar mostres d’aquest període per a tractar de seqüenciar l’ADN d’individus del període de 1200 a 800 aC i veure si hi ha pervivència d’aquesta estirp o n’hi ha substitució. Per a això serà vital les mostres que puga aportar l’investigador Alberto Lorrio, que treballa en els jaciments fenicis de la Fonteta (Guardamar del Segura) i Penya Negra (Crevillent).