L’investigador Carlos Hernández obri l’edició 2020 de l’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la Seu Ciutat d’Alacant

Descobrir com els investigadors han arribat a generar eines làser amb propietats tan exòtiques i noves com el torque, el parell motor, de la llum, que permeten fotografiar i manipular els processos més breus que ocorren en la nostra naturalesa, serà el tema central d’una nova cita de l’Aula de la Ciència i la Tecnologia de la Seu Ciutat d’Alacant, de la mà de l’investigador Carlos Hernández.

El pròxim dijous 6 de febrer, a les 19 hores, a les instal·lacions de la Seu de Ramón y Cajal, 4, el físic i enginyer informàtic, investigador Ramón y Cajal del grup d’Investigació en Aplicacions del Làser i Fotònica de la Universitat de Salamanca, Carlos Hernández, inaugurarà el programa de l’Aula de la Ciència per a 2020 amb la conferència «Esculturas de luz láser para fotografiar la brevedad de nuestro universo».

Hernández afirma que el grau de control que hem adquirit sobre la manipulació de la llum és realment sorprenent. Iniciats pels nostres avantpassats grecs en usar espills per a guiar la llum, tenim la sort de viure en un món on la tecnologia làser més avançada ens permet crear i esculpir feixos de llum amb una gran precisió. Polsos làser cada vegada més breus (amb durades de trilionèsimes de segons), invisibles a l’ull humà (amb freqüències pròximes als raigs X) i amb estructures espacials cada vegada més complexes. I per a què?, s’hi pregunta. El fet de crear i sobretot mesurar aquestes noves escultures de llum és per si mateix realment fascinant. Però a més, aquests polsos làser ens estan permetent aprofundir en el coneixement d’un univers molt desconegut per a l’ésser humà, el de l’ultrapetit i l’ultraràpid. En aquesta xarrada viatjarem al llarg del temps per a descobrir com hem arribat a generar aquestes eines làser.

Carlos Hernández García

Investigador Ramón y Cajal en el grup d’Investigació en Aplicacions del Làser i Fotònica de la Universitat de Salamanca. Llicenciat en Física i graduat en Enginyeria Informàtica. Doctor per la Universitat de Salamanca (2013). Va fer una estada postdoctoral de dos anys a JILA, Universitat de Colorado a Boulder (EUA), associada a una beca europea Marie Curie. Coautor de més de 45 articles científics sobre òptica no lineal, polsos làser ultracurts, làsers de raigs X, i manipulació del moment angular en làsers d’alta freqüència. Al juny de l’any 2019 va publicar en la revista Science la demostració d’una nova propietat dels feixos de llum làser, el torque de la llum. Pertany a la Xarxa Leonardo BBVA (2017), i és investigador principal d’un projecte ERC Starting Grant 2019 de la Unió Europea. Premi Fresnel 2019 de l’European Physical Society (EPS) i Premi de Física 2019 per la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF) i la Fundació BBVA en la modalitat d’Investigador Jove en Física Teòrica.