Dins de les motivacions o de les causes que porten a la mutilació genital femenina (MGF) es troba la pressió social viscuda, «ja que la dona que no se sotmet a aquesta pràctica és bruta i se la tracta de promíscua». Així ho manifesten les dones afectades per ablació que participen en el projecte «Vivències de dones que han patit mutilació genital femenina (MGF) com a factor sensibilitzador de la funció preventiva dels professionals de salut a la província dAlacant», liderat pel catedràtic dInfermeria de la Universitat dAlacant, José Siles. Només alguna de les participants esmenta el tema religiós com un indicatiu de lAlcorà.
Des de principis dany passat, el Grup dInfermeria i Cultura de les Cures, EICC, de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat dAlacant treballa en aquest estudi per a contribuir a lerradicació de la MGF. Un dels eixos daquest projecte és conèixer lexperiència i la percepció sobre la mutilació genital femenina en dones de lÀfrica subsahariana assentades a les comaques dAlacant, així com realitzar un programa de formació i sensibilització per a professionals de la salut.
«És important posar de manifest la dificultat que les dones tenen per a abordar aquest tema», indica una de les integrants del grup dinvestigació, la professora dInfermeria de la UA Carmen Solano. «Ho consideren com una cosa molt íntima i personal i els fa vergonya parlar-ne, acatxen el cap i miren cap a una altra banda per a evitar la mirada de linterlocutor.» En aquest sentit, la tasca dels experts de la UA és molt clara des del començament del projecte: «la nostra labor principal se centra a no sancionar certes conductes, sinó a estar al seu costat oferint coneixement i suport per a qualsevol problema tant físic com psicològic derivat daquesta pràctica», afegeix Solano.
Per a algunes dones, la paraula mutilació és tabú i només lhan escoltat quan han arribat a Espanya. Segons la investigadora, durant els dos tallers realitzats amb dones de lÀfrica subsahariana, «no esmenten en cap moment la paraula mutilació o ablació i fan servir vocables com la pràctica o el ritu. La majoria delles no recorda bé la seua experiència personal ni a quina edat els la van practicar, comenten que eren massa xicotetes, però sí que recorden que van ser portades a la vella juntament amb altres xiquetes, i que havien presenciat algunes escenificacions de germanes». Les edats varien entre els pocs mesos després del naixement fins als 4-9 anys. La principal fonamentació de la pràctica és la realització dun ritu de transició carregat de simbolisme, que implica el pas de xiqueta a dona.
En línies generals, els investigadors de la UA han detectat que no solen reconèixer conseqüències negatives derivades de la pràctica. Manifesten no haver tingut dificultats per a poder quedar-se embarassades o problemes en les relacions de parella, però quan els investigadors incideixen a conèixer la incidència de patologies com infeccions, hemorràgies o fins i tot molèsties durant el coit, quasi totes expressen haver patit algun problema. «Són molt poques les dones %u2012només dues%u2012 les que han arribat al moment transcultural en què han pres consciència del que implica la mutilació genital femenina per a la seua vida com a dona amb una activitat sexual plena i satisfactòria», assenyala Carmen Solano.
Daltra banda, tot i saber que aquesta pràctica està prohibida tant a Espanya com als països dorigen, asseguren que saben que es continua fent perquè les mares i les àvies necessiten que les seues filles o nétes siguen reconegudes com a dones per la comunitat. «Nhi ha que refereixen que ara són els metges o els sanitaris en hospitals o centres assistencials els que realitzen lMGF», detalla la investigadora de la UA.
Mesures de control: sensibilització i informació
A Espanya, i concretament a la Comunitat Valenciana, els pediatres de centres datenció primària fan un seguiment de les filles de mares procedents de països on es realitza aquesta pràctica i que hi viatjaran durant els mesos de vacances. En aquest marc, part del treball dels investigadors de la Universitat dAlacant se centra a proporcionar informació i sensibilitzar els professionals de salut sanitaris i no sanitaris que treballen amb dones provinents de països on es realitza lablació genital.
«Considerem que cal adquirir coneixements sobre aquesta pràctica perquè els professionals siguen capaços de detectar possibles dones o xiquetes en risc de patir MGF i sàpien actuar-hi. Leducació específica per als professionals de la salut és crucial i les institucions socials i de ladministració pública se la plantegen com un repte», destaca Carmen Solano.
Segons els primers resultats de lestudi de la UA, «a pesar que els professionals de la salut són coneixedors daquesta pràctica, desconeixen els protocols dactuació i manifesten dificultats en el sistema a lhora de fer un seguiment de la dona afectada». Dins dels professionals de la salut, les infermeres i les matrones exerceixen un paper clau en la prevenció, sensibilització i intervenció de la MGF, ja que són professionals properes a les dones i aptes per a abordar el fenomen durant el procés datenció dinfermeria.
Accions
Des del projecte liderat per la Facultat Ciències de Salut de la UA, a més daccions de conscienciació celebrades durant 2018, tenen programats cursos de sensibilització sobre lMGF per a professionals sanitaris dels hospitals generals universitaris dAlacant i Elx. A més, les VII Jornades Internacionals de Cultura de les Cures, previstes per als dies 13 i 14 de juny a la UA, estaran dedicades a violència de gènere, mutilació genital femenina i cures de salut.