El Grup dInvestigació en Salut Pública de la UA presenta les conclusions daquest estudi, en el qual han participat 1.378 persones, i un llistat amb 15 recomanacions
Entre les conclusions, la investigació subratlla com a punt clau la necessitat dincrementar la participació comunitària, la dels Ajuntaments i els barris per a afrontar els brots de la pandèmia, decisions que han sigut preses fins ara a nivell nacional i autonòmic
Alacant. Divendres, 18 de desembre del 2020
El Grup dInvestigació en Salut Pública de la Universitat dAlacant acaba de publicar els resultats de la investigació «El desafío de la COVID-19 en Alicante. Efectos en la salud y resistencia ciudadana durante el confinamiento» que van dur a terme durant 40 dies del període de confinament domiciliari a Alacant (del 15 de març al 21 de juny). Lestudi valora lestat de salut, el compliment de les normes de confinament i les mesures datenció sanitària i de salut pública en la població de la província dAlacant.
La investigació ha comptat amb la col·laboració de lAula de la Salut de la Seu Ciutat dAlacant, de les Seus Universitàries i del Centre dEnvelliment, Majors Salut, de la Universitat dAlacant. Als ciutadans participants en les enquestes fetes per a lobtenció de dades, també es va unir un grup receptor dels serveis telemàtics dinfermeria de làrea sanitària zona nord-Hospital General Universitari dAlacant (HGUA). En total lenquesta sha dut a terme entre 1.378 persones, per a la posterior valoració i anàlisi daquesta.
María Teresa Ruiz Cantero i Carlos Álvarez Dardet, són els investigadors principals daquest treball que ara forma un llibre editat per Publicacions UA. Els dos detallen que «quan vam començar aquesta investigació estàvem en els dies del confinament per la primera onada de lepidèmia de la COVID-19. Ja llavors vam pensar que no podien descartar-se més onades epidèmiques que obligaren a utilitzar confinaments i quarantenes parcials a Espanya; per la qual cosa estudiar què passa en les vides de les persones durant aquests períodes per a intentar minimitzar els seus efectes secundaris va adquirir una importància cabdal».
Els resultats de les enquestes fetes posen en relleu que aproximadament un 12% dels participants ha emmalaltit (no només de COVID-19). Els investigadors han analitzat variables com edat, sexe, ser igual o major a 60 anys, viure sol o en companyia, i lloc de residència durant el confinament. Daquesta anàlisi detallen, «hem extret 18 conclusions i 15 recomanacions per al disseny de polítiques públiques i per a la planificació sanitària. Fins i tot, es fan visibles nínxols de mercat perquè lempresa privada cobrisca les necessitats que no han sigut cobertes per la població i també shan identificat espais que cal atendre per les institucions públiques. Finalment, volem posar el focus datenció en la idea que és absolutament clau incrementar la participació comunitària, la dels ajuntaments i els barris per a afrontar els brots de la pandèmia, perquè fins ara la presa de decisions sha fet, sobretot, en el nivell nacional i de les comunitats autònomes».
CONCLUSIONS
La mobilitat controlada i la climatologia han sigut identificades com a determinants que la propagació del SARS-CoV 2 i que la prevalença de la malaltia shaja establit en els nivells mitjans i baixos a Alacant, una mica menor que a la resta de lestat.
Els investigadors conclouen que no nhi ha prou amb millorar el finançament del sistema sanitari per a continuar fent el mateix, són necessaris canvis estructurals en profunditat: respostes intersectorials als diferents problemes; implicar la població i el foment de lautoresponsabilitat individual. És imprescindible un canvi conceptual i estratègic que valore, no sols la resolució de problemes de salut sinó el benestar i la qualitat de vida, que prioritze la innovació i el desenvolupament de tecnologies que faciliten la vida de les persones de forma integrada i participativa.
Entre les conclusions, la investigació destaca que les exposicions laborals en treballs essencials i les cures dins de la llar poden explicar que el major risc de contagi per contacte amb pacients de la COVID-19 siga en els homes (17,4%) i les dones (11%) més joves i en ledat adulta. El 16% dels participants en lestudi va emmalaltir, i van haver de recórrer a lassistència sanitària.
Viure sols ha sigut un factor protector de la COVID-19. Els qui viuen acompanyats són els que amb més freqüència han emmalaltit: 19 dones i 8 homes acompanyades/ts respecte a 4 dones i 1 home que viuen sols. Aquesta protecció és especialment rellevant entre les persones igual o majors de 60 anys que viuen soles, ja que només 1 dona i cap home han patit la COVID-19, mentre que, en aquest grup dedat, les persones que viuen acompanyades lhan patida 6 dones (3,1%) i 5 homes (3,8%).
Sobre el repartiment del treball domèstic i de cures entre homes i dones
Les persones grans que viuen soles acusen en les seues vides la diferència de gènere; la vida confinada ha suposat més càrrega de treball domèstic i de cures per a les dones grans que viuen acompanyades (crida latenció la cura als veïns, que el fan el 16,7% de les dones que viuen soles i cap home en la mateixa situació.)
Respecte a la promoció de la salut
Lalimentació i lexercici físic shan vist molt influenciats pel confinament. Un gran nombre de persones dels dos sexes que viuen sols van declarar haver empitjorat lalimentació i haver fet menys exercici físic (entre les dones que guanyen pes, la mitjana és de 2,5 kg, i entre les que en perden, de 2 kg. Mentre que en els homes cal diferenciar entre els que viuen sols (mitjana de guany: 3,3 kg i de pèrdua: 2 kg) i els acompanyats amb una mitjana de guany de 3,5 kg i una pèrdua de 4 kg)
Les formes dentreteniment han estat relacionades amb loci passiu, però, sobretot, amb lactiu més que de forma habitual, sobretot activitats de comunicació per a cobrir la necessitat de relació amb les persones, que és la necessitat principal no coberta manifestada en la investigació.
Les reunions amb familiars i persones afins i el manteniment de la distància social eren, i són, els més freqüents factors de riscos i els reptes principals pendents per a prevenir la COVID-19.
La ajuda rebuda per la família és la millor valorada pels dos sexes tant si viuen sols o soles com acompanyats o acompanyades. Les amistats no sembla que hagen cobert les expectatives i, encara menys, el veïnat.
En relació amb el sector sanitari
Les ajudes procedents dels serveis socials, tant les associades al sector salut com a lAjuntament, han sigut valorades com a insuficients.
Latenció primària de salut és la que ha assistit més pacients; shi ha observat una dada interessant: a menor atenció dels serveis dAPS, major demanda datenció en les urgències hospitalàries i especialistes, o datenció per la medicina privada.
La comunicació telefònica ha sigut el mitjà de contacte utilitzat per a la resolució dels problemes de salut
Lestudi veu indicis de beneficis per a la salut derivats de serveis de teleassistència dinfermeria, especialment en làrea de lexercici físic i alfabetització en salut.
RECOMANACIONS
– Els governs han de reforçar amb recursos humans la salut pública, atenció primària i atenció especialitzada.
– Millorar latenció sociosanitària en el domicili, i posar el focus en les persones majors i dependents, atenció especial per a famílies en risc dexclusió.
– Posar el focus datenció en les necessitats de salut de les dones per a evitar la major probabilitat del contagi daquestes i propagació derivades del repartiment poc equitatiu de les tasques de cures i domèstiques.
– Desenvolupar mesures per a incrementar la participació comunitària en la presa de decisions dels brots de la pandèmia, fins ara establit sobretot en el nivell nacional i de comunitats autònomes. La participació dels ajuntaments i els barris és absolutament clau.
– Latenció al pacient crònic i la salut mental han de ser prioritàries en el canvi de reestructuració assistencial proposat.
– Incidir en activitats deducació i promoció de la salut
– Una estratègia dempoderament de les dones per part de les institucions pot contribuir a incrementar la capacitat dagència per a promocionar la salut pròpia i del seu entorn.
– Polítiques de comunicació: transparents, basades en la millor evidència, fetes per experts i coordinades entre les institucions autonòmiques i estatals; que incorporen la informació desagregada per sexe; ja que les manifestacions clíniques i el curs de la COVID-19 sembla ser diferent entre homes i dones.
– Reforçar les relacions interpersonals de manera virtual: WhatsApp, videoconferències, xarxes socials etc.
– Desenvolupar estratègies de digitalització de lassistència sanitària, més eficients, més accessibles, i posar lèmfasi en la humanització del sistema.
– Formació sobre innovacions per a les bones pràctiques professionals assistencials en Medicina i Ciències de la Salut
– Les necessitats no cobertes per la població poden veures com a nínxols de mercat per lempresa privada o com a espais que cal atendre per les institucions públiques.