La Universitat d’Alacant, amb 132 projectes internacionals i 3 ERC, puja al 25% la seua taxa d’èxit en l’obtenció de fons europeus

El finançament d’aquests projectes supera els 24.621.000 euros en l’actualitat

3.264.393,08 euros atrauen a la UA els ERC d’Ecologia amb Maestre, Prehistòria i Protohistòria amb Fernández-López de Pablo, i Guijarro amb Electroquímica

Alacant. Dimecres, 10 de febrer de 2021

Cent trenta-dos projectes finançats amb fons europeus estan en marxa en aquests moments a la Universitat d’Alacant. Gestionats des del Vicerectorat d’Investigació, sota la direcció del catedràtic en Química Analítica Juan Mora Pastor, la institució ha rebut un finançament total de 24.621.000 euros per a l’execució d’aquests. Com declara el vicerector «la captació de projectes finançats amb fons europeus és una de les nostres estratègies prioritàries d’actuació ja que, per l’alt nivell de competitivitat que s’estableix, són d’alguna manera un indicador de l’excel·lència de la investigació que es duu a terme en la institució. Estem molt satisfets amb el resultat de l’esforç fet pels Grups d’Investigació en la captació de fons europeus. De fet, la nostra taxa d’èxit en aquestes convocatòries se situa actualment en el 25 per cent, una xifra molt superior a la mitjana de la Unió Europea, fixada en el 12 per cent. Vull destacar l’intens esforç fet des de la Universitat d’Alacant per a aconseguir projectes del Consell Europeu d’Investigació (en anglès European Research Council – ERC). Gràcies a això, en tot just dos anys s’han captat tres projectes ERC coordinats per investigadors de reconegut prestigi internacional: Fernando Maestre, Javier Fernández i Néstor Guijarro».

Posicionats com els de més excel·lència entre els projectes d’investigació europeus els ERC són, així mateix, els que més finançament reporten a la institució i els seus investigadors. En aquests moments, com apunta el vicerector, tres investigadors coordinen projectes ERC en la UA: Fernando T. Maestre Gil, i investigador distingit de l’IMEM, Ramón Margalef, lidera Biological feedbacks and ecosystem resilience under global change: a new perspective on dryland desertification (BIODESERT), projecte l’import del qual ascendeix a 1.102.967,33 euros; Javier Fernández López de Pablo, membre del Grup d’Investigació de Prehistòria de la UA i de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la Universitat d’Alacant (INAPH-UA), desenvolupa el projecte Late Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia (PALEODEM), 625.242,00 euros; i finalment, Néstor Guijarro Carratalá, investigador de l’Institut Universitari d’Electroquímica, acaba de rebre finançament per al seu projecte REfining lignin by advanced catalytic schemes powered by sunlight (RELICS), que està dotat amb un finançament d’1.536.183,75 euros.

Projectes ERC

Fernando T. Maestre, catedràtic d’Ecologia de la Universitat Rey Juan Carlos (en excedència en l’actualitat), és l’investigador principal del projecte BIODESERT, finançat per l’ERC. Es va incorporar a la UA l’any 2019 com a investigador distingit dins del programa GenT de la Generalitat Valenciana de retorn de talent. En l’actualitat, dirigeix el Laboratori d’Ecologia de Zones Àrides i Canvi Global, on investiga el funcionament dels ecosistemes de zones àrides i la resposta d’aquests al canvi mediambiental, i és membre de l’IMEM Ramón Margalef. És l’únic ecòleg que treballa a Espanya que ha aconseguit tant una Starting (2009) com una Consolidator Grant (2014) de l’ERC. Ha publicat més de 250 articles en revistes científiques internacionals, que inclouen deu en Science, Nature i PNAS, i es troba dins del 1% d’autors més citats del món des del 2018.

Els canvis en el clima i l’ús de la terra són dos components principals del canvi global que també actuen com a impulsors importants de la desertificació. Comprendre com respondran les terres seques a aquests impulsors és fonamental perquè ocupen el 41% de la superfície terrestre i alberguen més del 38% de la població humana mundial. BIODESERT té com a objectiu desenvolupar una millor comprensió del funcionament i la resiliència de les terres seques als impulsors principals de la desertificació.

Javier Fernández-López de Pablo dirigeix el projecte PALEODEM (Late Glacial and Postglacial Population History and Cultural Transmission in Iberia). Al juliol del 2019 es va incorporar a la UA com a investigador distingit gràcies al programa per al suport a persones investigadores amb talent – Pla GenT. Al llarg de la seua carrera, ha format part del Departament d’Antropologia de la Universitat de Califòrnia Santa Barbara i ha sigut investigador del programa Torres de Quevedo, Ramón y Cajal i de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). A més, ha sigut professor associat d’Etnoarqueologia a la Universitat Rovira i Virgili.

L’objectiu de PALEODEM és reconstruir els processos demogràfics i de transmissió cultural des del magdalenià final fins al mesolític recent (c.15.000-8.000 cal AP) al sud-oest d’Europa a partir del meta-anàlisi de dades arqueològiques.

Néstor Guijarro Carratalá lidera el projecte REfining LIgnin by advanced Catalytic schemes powered by Sunlight (RELICS). Doctor en Ciències Químiques per la UA (2013), va treballar com a investigador postdoctoral en l’École Polytechnique Féderal de Lausanne (2013-2020), tornant recentment a la UA com a investigador Ramón y Cajal (2019). El doctor Guijarro ha rebut prestigiosos guardons com les beques Marie Curie (2013) i Ambizione Energy (2016) a més de l’ERC Starting Grant (2020), que és la primera que rep la UA íntegrament. Ha acumulat un total de 2.8 milions d’euros en fons d’investigació com a investigador principal i compta amb més de 50 publicacions en revistes científiques internacionals.

RELICS persegueix utilitzar la biomassa lignocel·lulòsica, això és, residus forestals i agrícoles, com una font de productes químics bàsics que poden alimentar la indústria. El tret diferenciador principal de RELICS és que pretén aconseguir aquest objectiu mitjançant una tecnologia alimentada únicament per energia solar el que farà el procés escalable i sostenible.

Projectes coordinats per la UA

A més de aquestes tres iniciatives capdavanteres, la UA coordina altres projectes d’investigació multidisciplinaris i innovadors. Entre aquests destaquen NanoMed i 3D-Photocat, de l’investigador de Química Inorgànica Joaquín Silvestre Albero; PAAL, COST ACTION GOODBROTHER 2019 i visuAAL, de l’investigador de Tecnologia Informàtica i Computació Francisco Florez Revuelta; FOTOH2, de l’investigador de Química Física Roberto Gómez Torregrosa; HeiM, de la professora de Filologia Anglesa María Amparo Alesón Carbonell; o HEALTHCOMM SIMULATOR, de la professora d’Infermeria Silvia Escribano Cubas; MaCoCu, coordinat per Miquel Esplà Gomis, del Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics.

En l’actualitat, la institució universitària alacantina també participa com a soci en més de cent projectes europeus, pràcticament en totes les àrees de coneixement. En aquest grup d’iniciatives s’engloben, així mateix, les de caràcter institucional en diferents àmbits. Algunes de les més rellevants són la provisió d’assessorament personalitzat, dirigides a petites i mitjanes empreses europees, sobre la gestió dels drets de propietat intel·lectual per a implementar negocis transnacionals a Europa, o amb vista a la seua internacionalització a Amèrica Llatina, l’Índia i la Xina. Aquests projectes també assessoren tota mena de participants (acadèmics, investigadors, empreses i altres actors) de cara a la gestió de la propietat intel·lectual emmarcada en la seua participació en projectes d’investigació finançats per la Comissió Europea.

La UA és sòcia de la Aliança T4E, «The European University for Knowledge Entrepreneurs», projecte finançat per la convocatòria d’Universitats Europees del programa ERASMUS+ l’objectiu principal del qual és treballar cap a la convergència, la promoció i la valorització de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Aquest projecte compta amb una dotació addicional per part del programa Horitzó 2020, concedida a través del projecte TRANSFORM 4 EUROPEAN RESEARCH AND INNOVATION (T4ERI), l’objectiu principal del qual és treballar cap a la definició i la posterior implementació d’una estratègia integral innovadora i a llarg termini, amb vista a incrementar la competitivitat investigadora de l’Aliança i contribuir així a l’atractiu de l’espai europeu d’investigació.

Imatges:

Fotografia de Juan Mora, vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant..

Autor: Roberto Ruiz. Taller d’Imatge UA

Fotografies dels investigadors ERC: Fernando T. Maestre, Javier Fernández-López de Pablo i Néstor Guijarro Carratalá.