Patentat per investigadors del Laboratori dAdhesió i Adhesius de la UA i de la Universitat de Brighton, ladhesiu és apte per a teixits vius per la baixa toxicitat i les propietats tissulars regeneratives que té que eviten la formació de cicatrius.
El Laboratori dAdhesió i Adhesius de la Universitat dAlacant posa a la disposició del sector mèdic i veterinari un innovador material biocompatible capaç de segellar ferides tant en éssers humans com en animals. Es tracta dun bioadhesiu dissenyat juntament amb la Universitat de Brighton (Regne Unit) amb òptimes propietats com la seua compatibilitat amb teixits vius i una elevada capacitat adhesiva, gran flexibilitat, adaptable al teixit de la ferida que uneix, així com baixa toxicitat i propietats regeneratives dels teixits fets que eviten la formació de cicatrius.
Habitualment aquest tipus dadhesius i segellants mèdics i veterinaris susen en clíniques i cirurgies com una alternativa a altres mètodes de tancament de ferides sutures o grapes, ja que permeten detenir ràpidament el sagnat en accidents i emergències sanitàries, redueixen el temps de cicatrització i la formació de cicatrius. «No obstant això, apunta el director del Laboratori dAdhesió i Adhesius de la UA, José Miguel Martín, la majoria daquests bioadhesius es basen en polímers sintètics o naturals que tenen alguns desavantatges en ser considerats com a cossos estranys per les cèl·lules inflamatòries dels teixits circumdants o poden generar respostes autoimmunes. Hi ha casos de necrosi associats a aquesta mena de materials i la rigidesa que tenen pot produir un tancament incomplet de les ferides. A més, entre altres efectes constatats, poden presentar riscos de transmissió de malalties si procedeixen danimals».
Per a superar aquestes barreres, la Universitat dAlacant proposa un biomaterial polimèric per a tancar i segellar ferides que té múltiples beneficis i avanços per la seua alta compatibilitat, baixa toxicitat i propietats de regeneració dels teixits. «Proporciona una ràpida curació, elimina les cicatrius i incrementa la flexibilitat de ladhesiu i evita el seu despreniment prematur», afig Martín.
Aplicació
Saplica i genera preferiblement in situ sobre la mateixa ferida ja que col·loca simultàniament una solució de dendrons i un adhesiu cianoacrilat de manera que, en contacte amb laigua del cos o la sang, es produeix una reacció (procés de polimerització). El biomaterial polimèric sendureix (procés de curació) a mesura que la reacció de polimerització transcorre i, finalment, queda una fina capa sobre la ferida o teixit en què sha aplicat.
Segons explica linvestigador de la UA, «els dendrons susen com a factors de creixement i els adhesius de cianoacrilat en el camp mèdic com una alternativa a la sutura. La utilització daquests últims està limitada a linterior del cos perquè shi genera molta calor i pot produir necrosi i altres tòxics durant la seua degradació. La innovació del nostre desenvolupament és que laddició de dendrons redueix la calor durant laplicació de ladhesiu sense reduir-ne ladherència, i fa que la seua degradació siga molt lenta i elimina la toxicitat. A més, els dendrons faciliten el creixement de teixit cel·lular i acaben amb les marques i les cicatrius».
El nou bioadhesiu, ja patentat, ha superat diferents assajos fisicoquímics de manera satisfactòria en laboratori raó per la qual els investigadors esperen fer assajos amb cèl·lules vives tant de persones com danimals. En aquest sentit, la Universitat dAlacant cerca empreses biomèdiques o parafarmacèutiques interessades a adquirir aquesta tecnologia per a explotar-la comercialment mitjançant acords de llicència del model.
Aquesta innovació és fruit del treball de col·laboració del director del Laboratori dAdhesió i Adhesius de la Universitat dAlacant José Miguel Martín i linvestigador de la Universitat de Brighton Mateo Santin, responsables de desenvolupar un material per a tancar orificis de cirurgies en el marc del projecte europeu DISC REGENERATION.