El Grup de Simulació, Modelització i Assaig dEstructures (GRESMES) de la Universitat dAlacant, dirigit pel catedràtic dEnginyeria Civil, Salvador Ivorra, ha desenvolupat una metodologia per a avaluar el dany en edificis històrics, basada en nombrosos treballs dinvestigadors de tot el món. Els experts han validat els resultats amb les dades obtingudes de lexposició del palau dAltamira dElx, edifici històric catalogat com a Bé dInterès Cultural (BIC), i la resta de construccions patrimonials del seu entorn a les mascletades que es llancen durant les festes patronals dagost, i ha constatat que sí que shi produeixen danys.
A Elx aquests disparades pirotècniques amb càrregues explosives es concentren durant els dies de celebració de les festes patronals, a lagost, en lentorn del palau dAltamira, el Museu Arqueològic i la muralla, centre històric de la ciutat.
La publicació fa tres anys (2018) de les conclusions de lestudi dinàmic destructura, realitzat dos anys abans (2016) per GRESMES sobre el monument històric alacantí de la font dels Estels, obra de lartista Daniel Bañuls (1930), estudi en el qual van demostrar que la font i lestructura de lestació del TRAM, situada just baix, pateixen danys a causa de lexcés en els nivells de vibració (acceleració) generats per les mascletades que es llancen en aquest lloc, i on van comprovar, així mateix, que excedeixen els límits recomanats en diferents estàndards internacionals i espanyol, va portar lAjuntament dElx a encarregar un estudi similar .
En aquesta ocasió, els membres del Departament dEnginyeria Civil de la UA han desenvolupat una metodologia per a avaluar el dany en edificis històrics, basada en nombrosos treballs dinvestigadors de tot el món. Els experts han validat els resultats amb les dades obtingudes de lexposició del palau dAltamira dElx, edifici històric catalogat com a Bé dInterès Cultural (BIC), i la resta de construccions patrimonials del seu entorn, a les mascletades que es llancen durant les festes patronals dagost, i van constatar que sí que shi produeixen danys.
Els resultats obtinguts de lestudi i la metodologia dissenyada per a fer-ne el mesurament i lanàlisi estan publicats en larticle «Effect of pyrotechnical effects on heritage constructions: The Altamira Palace in Elche, Spain» en la revista científica indexada International Journal of Architectural Heritage.
Fases i metodologia dissenyada
Per a obtener aquests resultats i conclusions, els investigadors van col·locar sensors, denominats acceleròmetres sísmics, en diversos punts del palau dAltamira, el Museu Arqueològic i en un pany de la muralla que hi ha en aquesta mateixa plaça. Els edificis històrics es troben en el centre de la ciutat, prop de les places on tenen lloc les celebracions. A més, cal tenir en compte que la basílica de Santa Maria és molt prop de la zona. Els mesuraments es van realitzar durant les mascletades de dos dies consecutius en la festivitat del 15 dagost de 2019. Durant els sis o set minuts que sol durar la mascletada, els acceleròmetres sísmics van recollir els valors. A més, per a obtenir resultats més precisos, els experts de la UA van canviar de lloc els sensors, que van instal·lar un dia en la zona dels merlets i el segon dia en la zona de terra.
Prèviament a lanàlisi dels valors detectats, els investigadors van fer un treball de recopilació de bibliografia existent, normativa internacional, tant europea com espanyola, que fa referència als efectes sobre les construccions de vibracions en el seu entorn; bibliografia relacionada amb els efectes del trànsit en el Coliseu romà, i sobre lefecte de les voladures en pedreres als Estats Units, per a conèixer com es transmeten les vibracions pel sòl.
Els resultats conclouen que sobserva lexistència de quatre fases al llarg de la duració de la mascletda: una fase inicial caracteritzada per la voladura de focs aeris; el cos o fase principal de la mascletada, en què se succeeix una majoria de detonacions a baixa freqüència al nivell de terra i combinades amb alguns focs aeris; una tercera fase, amb gran concentració de focs a altura mitjana (rang groc en la figura 5), que provoca un impacte fort en molt poc de temps. Aquest és lanomenat terratrèmol. I la fase final, que combina focs aeris amb algunes explosions a terra de fort impacte.
Salvador Ivorra, catedràtic dEnginyeria Civil i director del grup dinvestigació, explica que «aquestes fases se succeeixen de manera molt repetitiva en les mascletades». En la imatge h de la figura 8, el mesurament de lacceleròmetre mostra lintens i fort impacte que rep la muralla de tapial. La imatge e de la figura 6 indica el punt de la muralla de tapial on van col·locar el sensor.
Amb aquests resultats obtinguts, els investigadors han dissenyat una metodologia destudi de lefecte de les mascletades en els edificis històrics. Els científics han elaborat una taula que determina els tres llindars límit, produïts per les vibracions, que cal no sobrepassar per al cas dels edificis industrials, els residencials i les construccions patrimonials. Aquesta taula de llindars límit està basada en la bibliografia i normatives recopilades i estudiades, tant nacionals com internacionals. De totes les normatives estudiades sobre els nivells de límits de vibració els investigadors shan quedat amb lalemanya «per ser una mica més restrictiva que lespanyola», assegura Ivorra.
Explica el catedràtic que són les «freqüències més baixes les que generen que se sobrepassen els llindars. Això succeeix en el terratrèmol. Tenim una zona de duració breu, però amb nivells dacceleració molt superiors a qualsevol altre».
A la vista de lanàlisi i els resultats obtinguts, els investigadors fan dues recomanacions: en primer lloc, «no fer mascletades tradicionals en els entorns dels edificis històrics i de zones protegides. I, en segon lloc, si es duen a terme, redefinir la mascletada per a reduir la zona del terratrèmol», indica Salvador Ivorra Chorro, catedràtic dEnginyeria Civil.
Lexpert afegeix que «això mateix és també extrapolable als edificis residencials».
Fa dos anys, els investigadors de la UA van fer aquesta recomanació a lAjuntament dElx. Lajuntament va fer públic linforme en 2019.