· L’ADDA i el CEMAB acullen la trobada coorganitzada per la Université de Pau et des Pays de lAdour i la Diputació Provincial d’Alacant
· Vint-i-cinc universitaris i investigadors d’Espanya, França i Itàlia li tributaran homenatge amb motiu del cinquanta aniversari de la seua mort
Alacant. 27 de febrer de 2017
La Universitat d’Alacant, lUniversité de Pau et des Pays de lAdour i la Diputació Provincial d’Alacant organitzen, amb la col·laboració del Centre d’Estudis Iberoamericans Mario Benedetti, el Congrés Internacional Azorín, Europa i la Invenció de la Literatura Nacional, que té lloc els dies 1, 2 i 3 de març de 2017. El dimecres dia 1 de març i el dijous 2 es desenvoluparà en l’Auditori de la Diputació Provincial d’Alacant (sala de conferències); i el divendres 3 serà el Centre d’Estudis Iberoamericans Mario Benedetti de la Universitat d’Alacant (CEMAB) el que acollirà als ponents i participants.
Azorín rebrà l’homenatge que li tributaran vint-i-cinc universitaris i investigadors d’Espanya, França i Itàlia amb motiu del cinquanta aniversari de la seua mort. El programa inclou la participació de tots aquests.
Christian Manso és hispanista francès de gran prestigi a França i ha dedicat tota la seua vida a investigar i difondre la literatura espanyola en el país veí; condecorat amb la Reial Ordre d’Isabel la Catòlica, va rebre també la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Monòver, poble del qual és fill predilecte. Manso, de la lUniversité de Pau et des Pays de lAdour, impartirà la conferència inaugural «Azorín. De la fecundación estraña», dimecres vinent, 1 de març, a les 10.00 hores en l’ADDA.
Miguel Ángel Lozano Marco, de la Universitat d’Alacant, és expert en Azorín, al qual ha dedicat tota la seua trajectòria professional investigadora. Lozano pronunciarà la conferència de clausura, «Al margen de dos novelas ejemplares: La fuerza de la sangre y El Licenciado vidriera» el dia 3, a les 12.30 hores en el CEMAB de la UA.
A la inauguració, el dia 1 de març a les 9.00 hores a la sala de conferències de l’Auditori de la Diputació d’Alacant, està prevista l’assistència de César Sánchez Pérez, president de la Diputació; Manuel Palomar, rector de la UA; César Augusto Asencio Adsuar, vicepresident segon de la Diputació d’Alacant, i Juan Mesa Sanz, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UA. La clausura, el divendres 3 a les 13.30 hores, comptarà amb les intervencions de Christian Manso i César Augusto Asencio Adsuar.
L’objectiu d’aquest col·loqui passa per posar en evidència la consciència europea que va encarnar Azorín en la seua època, inconcebible, per a ell, sense el suport del primigeni substrat nacional, i, d’altra banda, posar en relleu l’abast contemporani de la seua alçada supranacional.
El congrés està dirigit per José María Ferri, Miguel Ángel Lozano i Enrique Rubio de la UA, així com Dolores Thion i Christian Manso per part de Pau et des Pays de lAdour.
Azorín i les seues múltiples facetes professionals
El Congrés donarà compte de les múltiples facetes professionals en què es va embarcar José Martínez Ruiz, Azorín: periodista, escriptor, pintor, crític literari.
Pràcticament sent un adolescent, va iniciar la seua activitat com a escriptor en la premsa local i provincial, presentant-se com un crític literari atent a les seues circumstàncies, però també a la història literària del seu país. Així ho detalla el professor de la UA, Miguel Ángel Lozano Marco, expert en Azorín. Lozano esmenta com a primera obra de certa importància el fullet, signat per l’escriptor de Monòver amb el pseudònim volterià de Cándido, en què arreplega la conferència que va pronunciar en l’Ateneu valencià, quan encara tenia dinou anys, titulada «La crítica literaria en España». En aquesta activitat es manté al llarg de set dècades.
Però, a més, Lozano considera Azorín com el primer i el més important crític literari del segle XX. Així, la seua obra va anar apareixent en la premsa periòdica per a després quedar recollida, en bona part, en diferents volums; alguns dels quals, com Lecturas españolas o Clásicos y modernos, són títols rellevants en la història literària espanyola.
Azorín, a més de renovar els gèneres ha sigut «el primer novel·lista espanyol d’avantguarda», com afirma Pere Gimferrer, va fer de la crítica literatura de primer rang. Va difondre una actitud d’atenció cap als nostres clàssics i els nostres moderns. En la seua obra trobem pàgines admirables, tant sobre textos fundacionals de les lletres espanyoles el Cantar de Mío Cid com sobre els més joves d’entre els nous que va arribar a conèixer: Carmen Laforet, per exemple.
Atent sempre al seu moment i coneixedor de la literatura europea, Azorín va saber connectar amb la seua època, difondre a Espanya les novetats foranes i aconseguir la sintonia amb el nostre context cultural.