Un equip internacional liderat pels investigadors de lInstitut Geològic i Miner dEspanya (IGME) Gerardo Herrera i Pablo Ezquerro, i en el qual participa la Universitat dAlacant, acaba de concloure lestudi mundial més extens sobre subsidència del terreny, és a dir, enfonsaments del terreny per causa de lextracció daigua subterrània. En el treball, que sha publicat en la revista Science l1 de gener de 2021, els científics elaboren un model que explica on pot tenir lloc aquest fenomen. Els investigadors han aconseguit fer un mapa mundial en el qual es marquen les zones susceptibles de patir subsidència.
En concret, lequip científic de lIGME i els seus col·laboradors, entre els quals hi ha Roberto Tomás, de la UA, els investigadors de lIGME Marta Béjar-Pizarro, Juan López-Vinielles i Rosa Mateos, i científics de la Iniciativa Internacional de Subsidència de la UNESCO, han elaborat un mapa que qualsevol persona de qualsevol lloc del món pot consultar per a saber si la zona en què viu, en què treballa o pretén viure, treballar o construir pot tenir o arribar a tenir un problema de subsidència. Aquest mapa pot revestir una rellevància especial en zones fluvials o costaneres en què la subsidència pot augmentar el risc per inundacions fins a deu vegades més ràpid que laugment del nivell del mar provocat per lescalfament global. Com detalla Roberto Tomás, «quasi el 90 % de la població exposada a aquest fenomen es localitza a lÀsia. A Europa, les zones amb més perillositat se situen principalment a larc Mediterrani».
La deformació del terreny per subsidència té efectes sobre les infraestructures i, per tant, sobre la vida de les persones. Que el sòl sesfondre provoca clivelles en aquestes infraestructures i en els edificis que poden arribar a no ser segurs. Aquestes deformacions arriben a xifres molt altes en alguns llocs, amb enfonsaments de fins a 30 centímetres lany, però en la majoria dels casos es tracta dun procés més lent dun o duns pocs centímetres anuals. Aquesta lentitud en les deformacions provoca que passen desapercebudes per a les persones que hi habiten, que només seran conscients que el sòl safona sota els seus peus quan la situació siga tan greu que comencen a aparèixer clevills, o les inundacions es facen cada vegada més intenses i recurrents com en el cas de Venècia. Però, a més, es preveu que aquest problema continue creixent, com explica Roberto Tomás: «Lincrement de la demanda daigua subterrània associat al proveïment de la població mundial i la producció agrícola, sens dubte incrementaran en un futur pròxim la intensitat daquest fenomen en zones ja actives, i afavorirà que es desenvolupe en altres zones susceptibles en les quals encara no sha produït.»
El mapa serà públic i podrà ser usat per qualsevol interessat de manera totalment gratuïta. «Serà molt útil perquè les autoritats de regions o, per exemple, les persones que gestionen les conques hidrogràfiques vegen què pot passar en les seues àrees i shi puguen anticipar», assegura Gerardo Herrera.
El treball publicat a Science té lorigen en la investigació encetada per Pablo Ezquerro, que el 2017 va iniciar el doctorat a lInstitut Geològic i Miner dEspanya (IGME) supervisat pel científic de linstitut Gerardo Herrera. Ezquerro centrava la seua investigació en els enfonsaments del terreny que provocava lextracció daigua daqüífers subterranis a Llorca (Múrcia), fenomen que en geologia es coneix com a subsidència, un perill que és conegut i estudiat des de fa més de cent anys. Les investigacions sobre subsidència del terreny havien sigut sempre locals. Els científics dalgunes de les zones que la patien analitzaven el que succeïa en les seues regions i buscaven solucions per al problema. Pablo Ezquerro i Gerardo Herrera, pertanyents al grup espanyol de treball en subsidència del terreny, liderat pel professor de la UA, Roberto Tomás, van realitzar una recerca de les publicacions científiques sobre subsidència. Totes es referien a aquests enfonsaments des dun punt de vista local. «Llavors», recorda Gerardo Herrera, «ens va passar pel cap, i si hi haguera un patró comú a totes les àrees en les quals té lloc?». Els investigadors van trobar aquest patró: hi havia condicions comunes a totes les àrees del món en què es produïa aquest fenomen de deformació del terreny a causa de lextracció daigua dels aqüífers subterranis.
Per a entendre la importància daquest treball cal saber que aquest fenomen geològic ha provocat, per exemple, que Indonèsia prenga la decisió de traslladar la capital, Jakarta, de lemplaçament actual a un de nou en una altra illa. «En algunes zones del món la situació produïda per la subsidència del terreny sha fet insostenible, i, fins i tot, ha obligat a plantejar el trasllat de ciutats, com és el cas dIndonèsia, on el govern considera traslladar la capital, Jakarta, a lilla de Borneo», explica Roberto Tomás.