Actualitat de l´Alt Vinalopó, el Vinalopó Mitjà, l´Alcoià, El Comtat i l´Alacantí
UA

La Universitat d’Alacant participa amb l’IGME en el primer mapa mundial d’enfonsaments del terreny per extracció d’aigua subterrània, publicat avui a ‘Science’

La Universitat d'Alacant participa amb l'IGME en el primer mapa mundial d'enfonsaments del terreny per extracció d'aigua subterrània

Un equip internacional liderat pels investigadors de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) Gerardo Herrera i Pablo Ezquerro, i en el qual participa la Universitat d’Alacant, acaba de concloure l’estudi mundial més extens sobre subsidència del terreny, és a dir, enfonsaments del terreny per causa de l’extracció d’aigua subterrània. En el treball, que s’ha publicat en la revista Science l’1 de gener de 2021, els científics elaboren un model que explica on pot tenir lloc aquest fenomen. Els investigadors han aconseguit fer un mapa mundial en el qual es marquen les zones susceptibles de patir subsidència.

En concret, l’equip científic de l’IGME i els seus col·laboradors, entre els quals hi ha Roberto Tomás, de la UA, els investigadors de l’IGME Marta Béjar-Pizarro, Juan López-Vinielles i Rosa Mateos, i científics de la Iniciativa Internacional de Subsidència de la UNESCO, han elaborat un mapa que qualsevol persona de qualsevol lloc del món pot consultar per a saber si la zona en què viu, en què treballa o pretén viure, treballar o construir pot tenir o arribar a tenir un problema de subsidència. Aquest mapa pot revestir una rellevància especial en zones fluvials o costaneres en què la subsidència pot augmentar el risc per inundacions fins a deu vegades més ràpid que l’augment del nivell del mar provocat per l’escalfament global. Com detalla Roberto Tomás, «quasi el 90 % de la població exposada a aquest fenomen es localitza a l’Àsia. A Europa, les zones amb més perillositat se situen principalment a l’arc Mediterrani».

La deformació del terreny per subsidència té efectes sobre les infraestructures i, per tant, sobre la vida de les persones. Que el sòl s’esfondre provoca clivelles en aquestes infraestructures i en els edificis que poden arribar a no ser segurs. Aquestes deformacions arriben a xifres molt altes en alguns llocs, amb enfonsaments de fins a 30 centímetres l’any, però en la majoria dels casos es tracta d’un procés més lent d’un o d’uns pocs centímetres anuals. Aquesta lentitud en les deformacions provoca que passen desapercebudes per a les persones que hi habiten, que només seran conscients que el sòl s’afona sota els seus peus quan la situació siga tan greu que comencen a aparèixer clevills, o les inundacions es facen cada vegada més intenses i recurrents com en el cas de Venècia. Però, a més, es preveu que aquest problema continue creixent, com explica Roberto Tomás: «L’increment de la demanda d’aigua subterrània associat al proveïment de la població mundial i la producció agrícola, sens dubte incrementaran en un futur pròxim la intensitat d’aquest fenomen en zones ja actives, i afavorirà que es desenvolupe en altres zones susceptibles en les quals encara no s’ha produït.»

El mapa serà públic i podrà ser usat per qualsevol interessat de manera totalment gratuïta. «Serà molt útil perquè les autoritats de regions o, per exemple, les persones que gestionen les conques hidrogràfiques vegen què pot passar en les seues àrees i s’hi puguen anticipar», assegura Gerardo Herrera.

El treball publicat a Science té l’origen en la investigació encetada per Pablo Ezquerro, que el 2017 va iniciar el doctorat a l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME) supervisat pel científic de l’institut Gerardo Herrera. Ezquerro centrava la seua investigació en els enfonsaments del terreny que provocava l’extracció d’aigua d’aqüífers subterranis a Llorca (Múrcia), fenomen que en geologia es coneix com a subsidència, un perill que és conegut i estudiat des de fa més de cent anys. Les investigacions sobre subsidència del terreny havien sigut sempre locals. Els científics d’algunes de les zones que la patien analitzaven el que succeïa en les seues regions i buscaven solucions per al problema. Pablo Ezquerro i Gerardo Herrera, pertanyents al grup espanyol de treball en subsidència del terreny, liderat pel professor de la UA, Roberto Tomás, van realitzar una recerca de les publicacions científiques sobre subsidència. Totes es referien a aquests enfonsaments des d’un punt de vista local. «Llavors», recorda Gerardo Herrera, «ens va passar pel cap, i si hi haguera un patró comú a totes les àrees en les quals té lloc?». Els investigadors van trobar aquest patró: hi havia condicions comunes a totes les àrees del món en què es produïa aquest fenomen de deformació del terreny a causa de l’extracció d’aigua dels aqüífers subterranis.

Per a entendre la importància d’aquest treball cal saber que aquest fenomen geològic ha provocat, per exemple, que Indonèsia prenga la decisió de traslladar la capital, Jakarta, de l’emplaçament actual a un de nou en una altra illa. «En algunes zones del món la situació produïda per la subsidència del terreny s’ha fet insostenible, i, fins i tot, ha obligat a plantejar el trasllat de ciutats, com és el cas d’Indonèsia, on el govern considera traslladar la capital, Jakarta, a l’illa de Borneo», explica Roberto Tomás.


205