Alacant. Divendres, 10 de març de 2017
A partir de dilluns pròxim, 13 de març, els intèrprets de Nuremberg seran els protagonistes de la nova exposició de la Universitat d’Alacant, que es podrà visitar a la Sala Aifos (Filosofia i Lletres III) fins al 3 de maig. Aquesta mostra documental està produïda per la Fundació Acadèmia Europea de Yuste i l’Espai de Cultura Científica, Servei d’Activitats Culturals de la Universitat de Salamanca
Els comissaris Jesús Baigorri, Concepción Otero i Críspulo Travieso afirmen que «si volem entendre més bé el present en què vivim i el futur que ens espera, convé rememorar el passat, per a no poder al·legar desconeixement ni indiferència davant de fenòmens que és millor no oblidar».
Per aquest motiu, la commemoració el 2015 del setanta aniversari del final de la Segona Guerra Mundial i del començament dels processos de Nuremberg, en què les potències aliades (els Estats Units, la Unió Soviètica, Gran Bretanya i França) van sotmetre a judici els principals responsables dels crims nazis, és un moment simbòlic que genera reflexions molt diverses. La història ens ensenya que les conseqüències d’aquells esdeveniments i d’altres esdevinguts els últims setanta anys encara ens interpel·len. Els processos de Nuremberg ens confirmen que la història l’escriuen (abans que res) els vencedors, però també que les sentències condemnatòries no han pogut impedir nous episodis d’irracionalitat semblants que, a escales diferents i en molts moments i llocs, s’han continuat cometent al món.
Aquest projecte s’emmarca en una línia de recerca dins dels estudis d’Interpretació en la qual conflueixen diverses disciplines. En primer lloc, la història, centrada en aquest cas en un col·lectiu, el dels intèrprets, que va ser imprescindible per a dur a terme el procés principal de Nuremberg (1945-1946), i la documentació, en la qual els comissaris donen prioritat a recursos fotogràfics, complementats amb fonts escrites i orals. En l’itinerari metodològic s’entrecreuen aspectes relacionats, entre altres, amb els avanços tècnics molt especialment la interpretació simultània, la sociogènesi dels intèrprets, els avanços en el dret internacional (amb una mescla de cultures jurídiques), o amb el paper dels mitjans de comunicació davant duna opinió pública cada vegada més influent.
Les imatges fixes que es presenten en aquesta exposició són, llevat dalguna excepció, fotografies públiques, preses sobretot per fotògrafs militars, amb la finalitat denregistrar institucionalment un esdeveniment considerat com a històric és a dir, per a conservar-les en un arxiu institucional i de divulgar-lo entre un públic coetani a les fotos. Totes són còpies modernes a partir d’arxius digitals de domini públic, segons consta als comissaris de l’exposició, o tenen autorització per a ser utilitzades. En moltes fotografies, els intèrprets, els noms dels quals ixen a la llum gràcies a aquesta exposició, no són l’objectiu del fotògraf, sinó que apareixen de manera accidental, i com que cap imatge és neutral, aquesta presència col·lateral dels intèrprets confirma la seua invisibilitat, patent també en les fonts escrites.
Els artífexs d’aquesta mostra asseguren que «som nosaltres els qui, com a historiadors de la interpretació, en seleccionar i reunir aquestes fotografies situem el focus en els intèrprets que hi apareixen, per a posar en relleu el seu paper decisiu en el procés de Nuremberg, en el qual es van utilitzar quatre idiomes oficials: alemany, francès, anglès i rus».
Els intèrprets, afegeixen, van haver de fer front a dificultats de caràter tècnic, lingüístic, temàtic i psicològic. En termes més generals, van haver d’afrontar un repte hermenèutic que sovint passa per alt, traslladar entre idiomes relats d’una realitat que va suposar no solament l’extermini físic de grups sencers de la societat, particularment els jueus, sinó també l’eliminació metafísica de la seua empremta en el llibre de la història.