L’ànima la de les persones, i la dels pobles és feta de paraules. I de fantasies. Per això, ençà i enllà dels 873 miracles reconeguts en el procés de canonització, un dels fenòmens més portentosos de sant Vicent Ferrer consisteix en el fet que, sis-cents setanta anys després del naixement, la seua figura no solament continua ocupant un lloc nuclear en limaginari col·lectiu valencià, sinó que reflecteix, dalguna manera, una part essencial de la pròpia, singular, original i fantàstica personalitat.
Amb independència de la projecció pública, política i religiosa i també del sensacional interès filològic, teològic i literari dels sermons conservats, la percepció popular del pare Vicent respon, actualment, més que no a lestricta i dogmàtica figura històrica del predicador medieval apocalíptic, al tarannà alegre, sensual, vital, festiu, humorístic, extremat, palpitant, jocós i joiós que, segons el tòpic, caracteritza el poble valencià. I és que la figura daquest influent dominic de fama universal sembla haver atret i aglutinat, al llarg del temps, la sensibilitat i lemotivitat els gustos, les preferències, les inclinacions, les dèries i les quimeres que es troben en la base de no pocs elements idiosincràtics del patrimoni etnopoètic valencià.
A càrrec de l’autor: Joan Borja
10 de Desembre / 19.00 h / ALCOI
Campus d’Alcoi de la Universitat d’Alacant (edifici Cambra de Comerç) C/ Sant Francesc 10
Aforament limitat pel COVID-19
Accés virtual a la web del Campus d’Alcoi de la UA:
https://web.ua.es/va/campusalcoi/campus-alcoi-universitat-d-alacant.html