Reconstrueixen les dinàmiques demogràfiques de les últimes poblacions de caçadors recol·lectors de Portugal durant el plistocè-holocè

Realitzat per investigadors de la Universitat d’Alacant (Espanya) i de la Universitat d’Algarve (Portugal), l’estudi confirma que es van adaptar molt bé a l’esdeveniment climàtic del 8.2 en el qual la temperatura global del planeta va baixar uns 2 °C, reorganitzant la distribució dels seus assentaments i explotant de manera més intensa els recursos aquàtics dels rius Tajo i Sado

Alacant. Dilluns, 8 de febrer de 2021

Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d’Alacant (Espanya) i de la Universitat d’Algarve (Portugal) revela els canvis demogràfics de les últimes poblacions de caçadors recol·lectors de Portugal durant la transició plistocè-holocè, fa entre 18.000 i 8.000 anys. Publicat en la prestigiosa revista científica Philosophical Transactions of the Royal Society B, aquest treball té grans implicacions per a l’estudi de les adaptacions poblacionals al canvi climàtic.

En concret, l’equip científic ha analitzat les datacions de carboni 14 (tècnica de datació radiocarbònica per a mesurar l’antiguitat de restes arqueològiques) per a reconstruir els canvis relatius en la grandària de la població i analitzar la seua relació amb les transformacions en la dieta i en els sistemes d’assentament durant aquest període caracteritzat per grans canvis climàtics i transformacions mediambientals.

«L’article té grans implicacions per a saber com les poblacions de caçadors recol·lectors es van adaptar al canvi climàtic modificant la manera d’ocupar el territori i la dieta», indica Javier Fernández-López de Pablo, autor de l’article i investigador distingit del Pla Gen-T adscrit a l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant. Els experts presenten una reconstrucció completa de les dinàmiques demogràfiques durant el final de l’última glaciació i els inicis de l’holocè a la façana atlàntica de la península Ibèrica, un espai en el qual les últimes poblacions de caçadors recol·lectors es van enfrontar a entorns i condicions climàtiques ràpidament canviants. En aquest sentit, aquest estudi arqueològic ofereix una perspectiva de la manera en què les ecologies de la població humana del passat van canviar en resposta a aquest escenari.

Resultats

Els investigadors han identificat una primera fase de creixement demogràfic durant l’últim període interestadial del plistocè (fa uns 14.800 anys) i els inicis de l’episodi climàtic fred del Dryas recent (fa 12800 anys). Aquest darrer episodi d’empitjorament climàtic sembla associat a una contracció en el volum de la població, que mostraria un patró més dispers en la seua distribució.

D’altra banda, l’estudi assenyala una última fase de creixement demogràfic que comença fa uns 8.300 anys, coincidint amb l’esdeveniment climàtic del 8.2 en el qual la temperatura global del planeta va baixar uns 2 °C, i el canvi en els corrents marins va incrementar la productivitat biològica en els estuaris dels principals rius Tajo i Sado. «Els pobladors van passar a concentrar-se entorn d’aquests espais, cosa que va permetre una explotació més intensa dels recursos aquàtics, així com un ràpid creixement demogràfic», explica l’investigador distingit de la UA.

Tal com detalla Fernández-López de Pablo, a diferència del que s’observa en altres regions de la península Ibèrica, aquest cas d’estudi mostra una forta correlació entre creixement demogràfic i els canvis en la productivitat marina detectada en els estuaris. «Aquestes poblacions van ser capaces de generar respostes adaptatives d’èxit tant en la dieta com en el patró d’assentament durant el període mesolític, fa uns 8.300 anys, i per una dependència més elevada de les fonts d’aliments marines», afegeix.

Metodologia

L’equip d’investigadors autors d’aquest article ha treballat durant dos anys en l’anàlisi i estudi de dades d’uns setanta jaciments prehistòrics repartits per tota la façana atlàntica, més de 370 dates de radiocarboni, i de restes humanes per a obtenir informació sobre paleodieta. «Sens dubte és el primer estudi científic centrat en el vessant atlàntic de la península Ibèrica que cobreix un període de temps tan llarg», remarca l’expert de la UA. A més, afegeix, «hem elaborat mètodes quantitatius nous per a crear sèries temporals per a traçar els canvis al llarg del temps en el volum de la població, la distribució del poblament i els canvis en la dieta».

Referència:

«Late Glacial and Early Holocene human demographic responses to climatic and environmental change in Atlantic Iberia», Philosophical Transactions of the Royal Society B. November 2020.