Lús de la plataforma virtual i laplicació per a dispositius mòbils millora lefectivitat terapèutica fins a un 11,3% en deu setmanes
Facilita el treball remot i presencial dels professionals i redueix els costos per als usuaris i pacients
Alacant. Dimarts, 5 de maig de 2020
Millorar el tractament del a dislàlia, un trastorn que provoca la pronunciació incorrecta de fonemes, és lobjectiu del sistema robòtic assistencial dissenyat pel doctor en Informàtica de la Universitat dAlacant Eldon Glen Caldwell. Es tracta duna plataforma que integra un robot amb una aplicació per a dispositius mòbils que, a més dincrementar lefectivitat terapèutica en dislàlia fisiològica, orgànica i funcional, facilita el treball remot i presencial dels professionals reduint els costs per als usuaris i pacients.
Aquesta tecnologia, ja validada i testada amb pacients i terapeutes reals, està indicada per a persones amb desordres darticulació i dislàlia no severes, que requereixen una baixa supervisió o teràpies de baixa complexitat o mitjana. «Usuaris amb autisme, síndrome de Down o dislàlies per vessament cerebral que poden ser tipificades», explica Eldon Glen Caldwell.
Avantatges
El potencial de la plataforma robòtica desenvolupada ha quedat evidenciat tant en la validació experimental com en els testimonis dusuaris i tutors. «Experimentalment, sha comprovat que lús de la plataforma, com també de laplicació per a dispositius mòbils, millora lefectivitat terapèutica fins a un 11,3% en deu setmanes amb un 95% de confiabilitat estadística. A partir de la cinquena setmana dús es presenten canvis estadísticament significatius en els grups que usen la tecnologia sense restricció de temps», apunta el doctorand de la UA.
Segons els mateixos usuaris, la plataforma és amigable, fàcil dusar i flexible per als pacients, accessible des de qualsevol lloc i no sols en sessions presencials amb el terapeuta. En aquest sentit, assenyala linvestigador, «els costos associats a la presencialitat es podrien reduir, almenys, un 50%».
Els últims anys ha crescut la investigació en aplicacions robòtiques i la creació daplicacions informàtiques per a dispositius mòbils amb propòsits terapèutics. En aquest sentit, el sistema robòtic dissenyat per Eldon Glen Caldwell integra lús dun robot físic amb un emulador virtual, únic en aquests moments en el camp de la teràpia de la parla i el llenguatge i, específicament, en dislàlia funcional, fisiològica i orgànica. Entre daltres, aquest sistema reuneix tecnologies múltiples com el reconeixement de veu integrat, larquetip robòtic per a facilitar la relació «humà-robot», i una completa programació i control de moviments físics del robot.
Context
Aquest sistema forma part de la tesi dEldon Glen Caldwell, dirigida pels professors Miguel Ángel Cazorla de la Universitat dAlacant i José María Cañas dUniversitat Rey Juan Carlos, que acaba de defensar-se en format online a causa de les restriccions imposades per la Covid-19 i qualificada amb un excel·lent. Sorgeix per a respondre al tractament de trastorns de la parla i el llenguatge ja que la prevalença mundial dafeccions que requereixen teràpia relacionades amb dislàlia fisiològica, funcional i orgànica en la infància roman entre un 8% i 9% (OMS, 2011).
Segons les dades de lOrganització Mundial de la Salut, lany 2015, el 37% de les persones que van superar un incident relacionat amb malalties cardiovasculars, pateix algun tipus de dislàlia o trastorn de larticulació relacionats amb les habilitats del llenguatge o de la parla (OPS, 2014).
«És important continuar treballant en aquesta mena de sistemes per a trencar restriccions de temps en lexecució destratègies terapèutiques de la parla, reduir costos especialment per a benefici de poblacions socialment vulnerables, augmentar la productivitat dels professionals per mitjà de lús dambients virtuals, i també, per a promoure en els pacients la interacció amb robots duna forma lúdica», insisteix el doctor de la UA, Eldon Glen Caldwell.
Linvestigador de la UA ha fet part del treball al seu país dorigen, Costa Rica. «A part de lexcel·lent treball en equip amb els meus directors de tesi, Miguel Ángel Cazorla i José María Cañas, he dagrair la col·laboració multidisciplinar amb Carlos Morales, Emilia Solís, Silvia Soto i Adriana Jones en la validació funcional i experimental de la plataforma en la Universitat de Costa Rica i el Centre dEducació Especial dHeredia», finalitza.
Imatges 1: Usuaris del Centre dEducació Especial dHeredia (Costa Rica) proven el sistema robòtic assistencial per a la teràpia de la parla i el llenguatge dissenyat per linvestigador de la UA.


