Un estudi aconsegueix optimitzar el funcionament dels ecosistemes utilitzant una metodologia dels mercats financers

El treball, en el qual participa la Universitat d’Alacant, identifica combinacions de plantes que maximitzen els efectes positius de la biodiversitat en els ecosistemes

L’equip de científics ha dissenyat 570 ecosistemes en miniatura que inclouen 90 espècies de tres continents

Alacant. Dimarts, 9 de febrer del 2021

Un equip internacional liderat per investigadors del CSIC, CNRS, INRAE i la Universitat de Berna, i en el qual participa la Universitat d’Alacant, ha dissenyat una metodologia nova inspirada en l’optimització de les inversions borsàries, i l’ha portada al camp de l’ecologia funcional. L’estudi ha sigut publicat en la prestigiosa revista dels Estats Units d’Amèrica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS). «En aquest treball hem vist que dos aspectes poc estudiats de la biodiversitat, com són la distribució equitativa d’espècies vegetals diferents i la presència d’espècies rares, són fonamentals per a optimitzar el funcionament dels ecosistemes terrestres», afirma Yoann Le Bagousse Pinguet, investigador del CNRS (França) i autor principal del treball. Per exemple, afig, «podries invertir tot els diners en una única empresa en borsa, o podries distribuir-los en petites inversions en empreses de diferents sectors per a minimitzar els riscos. Els resultats d’aquest estudi apunten al fet que aquesta segona opció optimitza els beneficis de la biodiversitat en els ecosistemes».

El treball identifica combinacions de plantes que maximitzen els efectes positius de la biodiversitat en els ecosistemes, i que puguen millorar la restauració i les tècniques agrícoles basades en la biodiversitat. En concret, els científics han dissenyat 570 ecosistemes en miniatura que inclouen 90 espècies de tres continents.

La restauració dels ecosistemes i la producció dels sistemes agrícoles es poden millorar a través d’una optimització dels beneficis de la biodiversitat. «La importància de la equitativitat funcional de les plantes i la presència d’espècies rares, no varien en funció de l’ecosistema considerat, des de boscos tropicals fins al subàrtic, passant per cultius. Això suggereix que l’aplicació d’aquests resultats és generalitzable a diferents contextos ecològics», afirma Pablo García-Palacios, investigador de l’Institut de Ciències Agràries del CSIC que ha coordinat aquest estudi. Segons Nicolas Gross, investigador de l’INRAE i participant de l’estudi: «els resultats obtinguts posen de manifest la importància de considerar, més enllà del nombre d’espècies, múltiples dimensions de la biodiversitat, que inclouen la diversitat de trets funcionals i la distribució d’aquests en la comunitat».

Disseminació de malalties

La biodiversitat és determinant per al funcionament dels ecosistemes, però, a més, fa un paper important en la disseminació de les malalties emergents a través de l’efecte de dilució. Els ecosistemes diversos limiten la propagació dels patògens en disminuir la concentració d’aquests quan passen d’un hoste a un altre. «A més d’estudiar diferents funcions de l’ecosistema com la descomposició de la matèria orgànica o el reciclatge de nutrients, en aquest estudi hem seqüenciat les comunitats de bacteris i fongs del sòl», sosté Hugo Sáiz, investigador de la Universitat de Berna. «Hem vist que l’equitativitat funcional de les plantes i la presència d’espècies rares, disminueix l’abundància dels patògens de les plantes», conclou Fernando T. Maestre, investigador distingit de la Universitat d’Alacant, director del Laboratori de Zones Àrides i Canvi Global i coautor de l’estudi.

L’actual crisi de la biodiversitat provocada per la activitat humana és un dels reptes més importants a què s’enfronta la població mundial segons agències internacionals com la Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes i la FAO. Aquesta crisi ha donat lloc a multitud d’estudis que han demostrat la importància de la biodiversitat per al funcionament dels ecosistemes i els serveis que ens proporcionen, per exemple, la fertilitat del sòl, la regulació del clima o la producció d’aliments. No obstant això, afirmen els autors de l’article, «ha arribat el moment de fer un pas més enllà i utilitzar aquest coneixement en la gestió dels ecosistemes naturals i els sistemes agrícoles. Per a això, es necessiten eines, com les proposades en aquest estudi, que permeten identificar combinacions d’espècies que maximitzen el funcionament dels ecosistemes».

Imatges: Ecosistemes en miniatura formats per fullaraca de diferents espècies de plantes i sòl utilitzats per a investigar els efectes positius de la biodiversitat en el funcionament dels ecosistemes terrestres. Fotografies de Hans Cornelissen, Lucca Deschamps, Nicolas Gross, Rubén Milla, Norma Salines, Sonia Ruiz i Pablo García Palacios.

Referència:

«Functional rarity and evenness llaure key facets of biodiversity to boost multifunctionality» Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), 2021. Doi: 10.1073/pnas.2019355118