El treball, fet per investigadors de la Universitat dAlacant i la Universitat de València, ha sigut publicat en la revista Biological Conservation
Alacant. Dimarts, 19 de febrer de 2019
Un estudi del Grup dInvestigació Zoologia de Vertebrats de la Universitat dAlacant (UA) i de lInstitut Cavanilles de la Universitat de València (UV) sobre àguiles cuabarrades alerta de les greus conseqüències que lactivitat recreativa en parcs naturals té sobre aquesta espècie amenaçada, i insta els governs a prendre mesures de conservació que reduïsquen la pressió humana sobre la fauna salvatge. El treball ha sigut publicat en la revista Biological Conservation.
Els conflictes entre éssers humans i la fauna silvestre són cada vegada motiu de més preocupació en la biologia de la conservació. La quantitat de persones que viuen en àrees urbanes està augmentant ràpidament a tot el món i, en conseqüència, el patró temporal docupació dàrees naturals per a ús recreatiu també està canviant, fet que deriva en una concentració cada vegada més gran de persones durant els caps de setmana i dies festius en espais naturals. Això és particularment evident en les societats riques, on més persones visiten àrees naturals en dies festius i caps de setmana, i causen molèsties en la vida silvestre en lanomenat «efecte cap de setmana».
Amb lobjectiu davaluar aquest tipus de molèsties els investigadors Vicente Urios de la Universitat dAlacant, i Pascual López i Arturo M. Perona de la Universitat de València han estudiat els canvis de comportament de 30 àguiles cuabarrades seguides en parcs naturals de les províncies de València i Castelló, durant els caps de setmana, amb una presència humana més gran en els seus territoris. Làguila cuabarrada és una espècie molt amenaçada a Europa, i amb una alta mortalitat dindividus a causa, principalment, delectrocucions, enverinaments i trets.
Per a això, els investigadors reben dades de telemetria per GPS de les àguiles, que van equipades amb transmissors via satèl·lit dúltima generació, una tecnologia nova que permet conèixer la posició de les àguiles cuabarrades cada cinc minuts amb una gran precisió. Gràcies a aquesta tecnologia, es pot calcular la distància que recorren les àguiles diàriament, i sha pogut comprovar que, durant els caps de setmana, quan la presència humana en els seus territoris és més gran, aquestes es veuen obligades a desplaçar-se dun lloc a un altre i cobrir distàncies més grans per a trobar-hi aliment.
Una cosa que aparentment podria semblar anecdòtica té conseqüències importants per a aquesta espècie tan amenaçada, ja que aquestes àguiles es veuen obligades a romandre més temps allunyades dels seus nius en època de cria (amb laugment consegüent del risc de fracàs en la reproducció), una major despesa energètica, més dificultats per a trobar preses i més probabilitats de trobar-se infraestructures humanes perilloses per a la seua vida, com les línies elèctriques.
A la llum daquest treball publicat en la revista Biological Conservation, els investigadors urgeixen a prendre mesures de conservació dirigides a reduir els conflictes entre éssers humans i fauna salvatge, inclosa la limitació espaciotemporal de les activitats recreatives com la caça, lescalada o el senderisme, entre daltres, especialment durant els períodes més crítics de lany (incubació i cria). «Cal trobar lequilibri sa entre el gaudi de la naturalesa i la responsabilitat i respecte a aquesta», assenyalen els investigadors. «Les dades que aporten els emissors GPS procedeixen estudis de telemetria i són duna precisió sense precedents. Seria important incorporar aquesta informació als plans de conservació de les espècies més amenaçades, de cara a una gestió més eficient daquest tipus de conflictes», conclouen.