Alcoi viu Tots Sants al seu cementeri: bellesa, patrimoni i record en un dels campsants més espectaculars d’Espanya

El Cementeri de Sant Antoni Abat es converteix en el cor de la ciutat durant aquests dies, on la tradició de recordar als difunts es fon amb un marc arquitectònic únic, reconegut internacionalment.

Amb l’arribada de Tots Sants, la ciutat d’Alcoi dirigeix la seua mirada cap al Cementeri de Sant Antoni Abat. Aquests dies, el recinte s’ompli de vida, flors i records, en una imatge que es repeteix any rere any. Però la visita al cementeri alcoià transcendeix la simple tradició; és un retrobament amb un dels conjunts patrimonials més rellevants del territori.

Com podem apreciar en aquestes imatges, l’ambient a les portes i a l’interior del recinte combina el recolliment propi de la festivitat amb la majestuositat d’un espai que respira història i art en cada racó. No en va, el Cementeri d’Alcoi és considerat un dels més bonics de tota Espanya.

La seua riquesa arquitectònica i escultòrica, reflex de l’esplendor industrial de la ciutat als segles XIX i XX, li ha valgut un reconeixement de prestigi: formar part de l’exclusiva Ruta Europea de Cementeris Significatius. Aquest guardó situa l’espai alcoià al costat de campsants il·lustres de ciutats com París, Viena o Londres, destacant el seu valor com a museu a l’aire lliure.

A més, entre les autèntiques obres d’art que acull, destaca un tresor particularment aclamat. L’any 2014, un dels panteons del recinte va ser guardonat com el «Panteó més bonic d’Espanya» al Concurs de Cementeris d’Espanya, un reconeixement que subratlla l’exquisida qualitat del treball d’arquitectes i escultors locals que van deixar la seua empremta per a l’eternitat.

Així, recórrer les avingudes i passejos del Cementeri de Sant Antoni Abat per Tots Sants no és només complir amb la memòria dels éssers estimats, sinó també endinsar-se en un capítol fonamental de la història d’Alcoi. Un lloc on l’art venç a l’oblit i on, especialment en aquestes dates, el silenci parla a través de la bellesa de la seua arquitectura monumental.