Ous fregits, sardina salada, pimentons secs i capellans protagonitzen una nova recepta de cuina popular, estretament vinculada a Alcoi i a la nit anterior al Sorteig de Nadal.
Hi ha receptes que destaquen per la seua elaboració i altres que ho fan per tot allò que representen. El Sopar del Pobre pertany clarament al segon grup. Esta tradicional combinació d’ingredients senzills protagonitza una nova proposta de La Cuina de la Mama, que torna a posar la mirada en eixa gastronomia popular transmesa de generació en generació.
El Sopar del Pobre està especialment arrelat a Alcoi, encara que el costum també està present en altres municipis de l’Alcoià, el Comtat i diferents punts de la província d’Alacant. La tradició se celebra la nit del 21 de desembre, just abans del Sorteig Extraordinari de la Loteria de Nadal, amb una idea tan senzilla com irònica: reunir-se per a fer «l’últim sopar com a pobres» abans de despertar l’endemà amb l’esperança que haja tocat la Grossa.
Més enllà de la superstició, el costum s’ha convertit en una cita social. Famílies, grups d’amics i també filaes comparteixen taula al voltant d’un menú humil que ha acabat convertint-se en tot un símbol de la gastronomia alcoiana. L’origen exacte no està documentat amb certesa i ha sigut principalment la tradició oral la que ha mantingut viu el costum i la recepta.
La recepta: pocs ingredients i molt de sabor
La versió preparada en La Cuina de la Mama parteix dels productes que tradicionalment identifiquen este sopar. La preparació documentada pel projecte inclou oli d’oliva verge extra, alls, sardina, pimentons rojos secs, capellans i ou, encara que, com ocorre amb bona part de la cuina tradicional, cada casa i cada filà incorpora els seus propis matisos.
Altres versions tradicionals incorporen creïlles fregides o a lo pobre, pimentons verds o pericana, mentre que el pa és pràcticament imprescindible per a acompanyar un plat en què l’oli i els sabors intensos tenen un paper fonamental.
Ingredients
Per a preparar una versió tradicional del Sopar del Pobre es poden utilitzar:
- Ous
- Sardines salades
- Capellans
- Pimentons rojos secs
- Alls
- Oli d’oliva verge extra
- Creïlles, de manera opcional
- Pa per a acompanyar
Les quantitats poden adaptar-se al nombre de comensals, ja que no es tracta d’una recepta amb unes proporcions úniques. Precisament, les fonts consultades mostren diferents variants segons la família o la localitat.
Com preparar el Sopar del Pobre
La clau està a cuinar cada ingredient respectant el seu sabor. Es comença preparant els pimentons secs, que es passen breument per oli calent fins que queden cruixents, amb especial cura perquè no es cremen.
Els capellans es torren i posteriorment es poden esmicolar, mentre que la sardina salada aporta el punt més intens del conjunt. Els alls, fregits en oli d’oliva, completen una combinació basada en productes tradicionalment accessibles y de llarga conservació.
Finalment es preparen els ous fregits, deixant el rovell al punt desitjat. Tot es disposa conjuntament en el plat y s’acompanya amb un bon tros de pa. Si es prefereix una versió més contundent, es poden incorporar creïlles fregides o a lo pobre, una variant que també apareix associada a esta tradició.
Una altra possibilitat és substituir o complementar els pimentons amb pericana, una elaboració tradicional feta a base de pimentons secs, bacallà, alls i oli. La pericana, juntament amb els ous fregits i les sardines, apareix també documentada com un dels elements habituals del Sopar del Pobre.
Una tradició nascuda al voltant de la Loteria de Nadal
El nom del plat està inevitablement relacionat amb la particular filosofía de esta nit. El 21 de desembre, els comensals es reunixen al voltant d’una cena austera amb l’esperança que, unes hores després, el Sorteig de Nadal canvie la seua sort.
La premsa alcoiana ja documentava a finals del segle XX esta celebració com un costum consolidat, relacionat amb el mode de vida auster de les antigues classes treballadores de la ciutat. No obstant això, no existeix constància escrita que permeta establir amb exactitud quan va començar a celebrar-se.
Amb el pas dels anys, allò que podia representar una cena humil s’ha transformat en una celebració de la identitat col·lectiva. El costum ha traspassat l’àmbit estrictament familiar i és habitual que reunisca amics, associacions i membres de les filaes. També s’ha estés a poblacions com Banyeres de Mariola, Muro, Cocentaina o el Campello.
La riquesa d’una cuina senzilla
El Sopar del Pobre és un bon exemple d’una manera de cuinar basada en aprofitar productes senzills i aconseguir, amb pocs elements, sabors intensos. Sardines en salaó, pimentons secs, capellans, ous, alls i oli formen part d’una cuina tradicional en què la conservació dels aliments i l’aprofitament eren essencials.
Per això, recuperar esta recepta en La Cuina de la Mama significa també reivindicar una gastronomia que va molt més enllà del plat. És parlar de reunions al voltant de la taula, de receptes apreses a casa i de costums que continuen vius perquè passen d’una generació a la següent.
I és que el Sopar del Pobre té una curiosa contradicció: va nàixer com una cena modesta, però el pas del temps l’ha convertida en una recepta extraordinàriament rica en història, memòria i tradició popular.
Notícies relacionades:
La actualidad política, la universidad y la cultura protagonizan el nuevo “Conecta” de Intercomarcal TV 04/06/2026 
Els alcoians opinen sobre l’atenció sanitària: ha empitjorat en els últims anys? 
De la Nostra Terreta: Entrades de Bandes 
«La Cuina de la Mama» prepara hui un deliciós pollastre a la cervesa La Cuina de la Mama posa sabor a la tradició amb una de les receptes més alcoianes: la pericana