Artículo publicado en el programa de las fiestas de 2023, de interés turístico local, que Banyeres de Mariola celebra en honor a Santa Lucía virgen y mártir.
UN SOMNI QUE HA UNIT TOTA LA PARRÒQUIA I TOT EL POBLE
“Soc filla de la pau d´aquestos dies,
de la il·lusió, del treball
i de la unió del meu poble”
Qui ens havia de dir, a les acaballes de 2022, que la idea llargament acaronada de tindre unes noves campanes es convertiria pocs mesos després en realitat.
No relataré tot allò que ja ha estat publicat en diverses ocasions sobre el desenvolupament i la preparació del projecte de renovació dels bronzes. Però potser és el moment de posar en valor una realitat que des de fa molt de temps no veiem.
En una societat en què des de fa bastants anys, sobretot als darrers temps, s’inculca des de diferents àmbits (polític, econòmic, social, etc.), i quasi sense adonar-nos que la societat, el sentiment de pertinença i l’ampli concepte de comunitat i de col·lectiu social, a poc a poc es dilueix. I en una societat en què s’insisteix molt que predomine de manera exagerada l’individualisme, nosaltres, però, vam poder viure el passat mes d’abril al si de la nostra Parròquia una grata experiència que posa de manifest, probablement, tot el contrari.
Independentment que el projecte de les noves campanes l’assumiren tres de les nostres confraries, juntament amb la Parròquia, mai no va passar per la ment de cap de les persones directament implicades en el seu desenvolupament un plantejament individualista, i molt menys que fora propi de cap d’elles. Més aviat tot el contrari, sempre va predominar l’objectiu d’executar-lo fins al final. Havia de ser un projecte de tota la comunitat parroquial i, per extensió, de tot el nostre poble.
Perquè en gran mesura sabem, i així ho vivim, que les campanes són de tots. A tots ens acompanyen al llarg de la nostra vida, com ja s’ha dit anteriorment, i a tots ens serveixen de referència i ens identifiquen amb les nostres arrels quan al llarg dels temps, tant en les celebracions festives, de dol o simplement marcant el pas de les hores, escoltem el seu so.
Lamentablement les ara denominades «antigues campanes» van haver de reintegrar-se a la torre del campanar després del conflicte dels anys 1936-1939 en haver desaparegut les que realment eren antigues, a causa de la seua demolició. La restitució d’aquestes va poder dur-se a terme gràcies a l’esforç de tots els banyerins que al llarg d’onze anys van realitzar un gran esforç i un gran sacrifici perquè el nostre temple parroquial tornara a tindre les quatre campanes. Fets que només uns pocs veïns de molta edat recorden.
Tant el passat 24 de febrer, dia en què van ser baixades les antigues campanes i van ser reubicades en el seu nou emplaçament del nostre cementeri municipal, com el passat 16 d’abril, dia en què va arribar el nou conjunt de bronzes, va ser consagrat i pujat al campanar, vam poder viure, constatar i gaudir de tot un esdeveniment de gran importància històrica per al nostre Banyeres de Mariola. Perquè quasi la majoria dels que hui vivim al nostre poble mai no havíem viscut l’experiència d´una efemèride d’aquesta mena.
Una circumstància de gran transcendència per a la Parròquia, i per a tot el poble, ja que aquesta celebració va suposar la implicació d’una quantitat ingent de persones perquè tot estiguera coordinat i isquera com prèviament s’havia somiat, imaginat, treballat i planificat -tot i que per a alguns era una gran tasca quasi impossible d’aconseguir-. No obsant això amb el treball seriós, responsable i sense protagonismes tot es possible.
No repetiré la cronologia dels actes celebrats amb motiu de la baixada de les antigues campanes, la consagració i la pujada de les noves campanes, que ja ha estat publicada pel Gremi de Campaners de La Misericòrdia en el seu Facebook i posteriorment difosa per diverses entitats per a la seua major divulgació. Però sí que és de justícia destacar la gran implicació de totes les persones a les quals se’ls va convidar a col·laborar. I molt més la dels veïns que van ajudar i van voler participar-ne desinteressadament en la preparació. També tots aquells que van estar presents en aquestos actes.
Feia temps que al nostre poble no apareixien tantes persones disposades a aportar i participar. En el seu fur intern i en la seua ment tenien ben assentat que aquest dia arribaria a ser històric per al nostre poble i, per tant, volien formar-ne part, bé amb la seua col·laboració o bé amb la seua implicació.
Molts van ser els voluntaris anònims. I molts els que van participar directament en els actes organitzats a l’efecte, tant de la Parròquia com del poble. Des dels membres del Consell Parroquial i de les juntes directives de la Confraria de Sant Jordi, de la Confraria de Santa Llúcia -amb els seus clavaris- i de la Confraria de Santa Maria Magdalena. Els escolans de la Parròquia, els diversos cursos de catecúmens de Primera Comunió i de Confirmació -aquets juntament amb els seus pares i les seues catequistes-. El Gremi de Campaners de la Parròquia, els membres del Grup Scout Edelweiss, les huit confraries parroquials restants. També els consellers de Santa Llúcia i els majorals de Sant Jordi, les col·laboradores parroquials dels carrers, els representants del col·legi Fundació Ribera, la Coral Mariola, el Grup de xirimites i tabals El Braçal, els presidents de les filaes de moros i cristians -i els seus respectius capitans-, els presidents de la Societat Musical Banyeres de Mariola i de l’Agrupació Musical La Nova. Fins i tot les diverses empreses locals i foranes, i la Corporació Municipal de Banyeres de Mariola, la qual va estar assessorada pels tècnics municipals des dels primers contactes en què se’ls va informar d’aquesta iniciativa. Agrair el seu suport al projecte. Finalment una gran quantitat de feligresos.
A més tant en la celebració de l’eucaristia prèvia a la consagració de les campanes presidida per l’Arquebisbe de València, l’eminentíssim N’Enrique Benavent Vidal, com posteriorment a la Plaça Major, van estar presents una gran quantitat de veïns que volien viure de primera mà els actes preparats a l’efecte. Van poder immortalitzar aquest dia festiu fotografiant-se amb les noves campanes.
I no puc deixar d’esmentar les empreses, els artesans i els especialistes amb qui es va confiar des del principi perquè aquest projecte fora viable i tinguera garanties d’arribar al seu objectiu: els germans Vicent i Cèsar Tomás Calatayud, d’Electro Recamp, S.L., el mestre fonedor Abel Portilla, de Campanas Hermanos Portilla, S.C., i l’expert campanòleg Guideon Bodden, qui va dissenyar el conjunt harmònic.
Per a nosaltres era utòpic pensar que tantíssimes persones s’implicarien directament, bé ajudant amb els preparatius, bé fent acte de presència en els actes organitzats -en la preparació de la Plaça Major i en la rebuda de les campanes, en la solemne celebració de la eucaristia, en l’acte de consagració a la Plaça Major, en la signatura de l´acta que deixarà constància per a la història, etc.-, o bé contribuint i aconseguint que el projecte d’oferir al nostre poble un nou conjunt de campanes representara una realitat i que els actes preparats al voltant de les nostres noves campanes suposaren un èxit. Un dia per a la història i per al record com així va quedar de manifest, tant per la seua importància com per la col·laboració, la participació i l’assistència.
De tot eixe dur treball, i sempre amb el pensament d’esdevenir un projecte del nostre poble, va sorgir la llegenda gravada a la campana de la Mare de de Déu de la Misericòrdia, la grossa, que presideix la nostra Plaça Major i que figura a la capçalera d´aquest escrit.
I com no, a tots els feligresos de la Parròquia i a tot el veïnat que han fet possible aquest anhel tan desitjat. Només em resta dir MOLTES GRÀCIES.
Un feligrés i confrare.