La Festa de Sant Antoni Abat es distingeix i singularitza a Biar per una singular capta i subhasta de béns, una benedicció d´animals (Cavallà) i per la presència del Rei Pàixaro, un personatge medieval de simbologia incerta. La festa ha sabut mantenir, en el seu programa i com a acte patrimonial, una cordà a l´estil tradicional.
Ja documentada a finals del segle XV, la Festa de Sant Antoni a Biar dura dos dies, el dissabte i el diumenge més propers al 17 de gener, onomàstica del sant del porquet, i es desenvolupa pels carrers del casc antic. Enguany la festa se celebrarà el dissabte 16 de gener i el diumenge 17 de gener
Dissabte: Cavalcada del Rei Pàixaro i Cordà
El dissabte de vesprada té lloc l´anomenada Cavalcada del Rei Pàixaro. El Pàixaro o Paisser és un personatge coronat i de llarga barba blanca, que va damunt un cavall amb una gran bandera quadribarrada a la mà. Es passeja pels carrers del poble damunt un cavall, mentre saluda tothom. Va custodiat per dos grups de persones amb grans torxes enceses, els «fatxos». Just davant seu hi van els «paixers» o homes ocell, dos bufons vestits amb dalmàtiques quadribarrades i capes d´ocell que interpreten un ball propi en determinats indrets.
La comitiva evoluciona al so de 3 tonades musicals característiques composades expressament per aquesta festa i interpretades per dos grups de dolçainers. Durant tot el recorregut, que és alegre i festiu, la gent surt de les seves cases, encén petites fogueres i ofereix beure i menjar als participants.
Els actes de la vigília de la festa culminen amb una gran i espectacular cordà, que ha sabut mantenir el seu estil tradicional. De moment, i malgrat que ha quedat reclosa a la plaça del Convent (antigament també es llançaven carretilles pels carrers), la cordà de Biar s´escapa de l´abominable tendència general a ser engabiada en un «coetòdrom».
La cordà de Biar pertany a la modalitat d´arrossegament i es caracteritza pel fet que els seus participants no duen cap vestit especial de protecció quan són dins el foc. Aquí anomenats «carretilles», els coets tenen entre 4 i 8 eixides i es posen entrellaçats mitjançant una metxa i en dues fileres en una peça de fusta anomenada «canya» perquè antigament era d´aquest material. La canya plena de carretilles es repenja damunt els ganxos de la «carrutxa», una peça cilíndrica de ferro que es posa damunt un cable d´acer que va d´una punta a l´altra de la plaça. Als pobles mariners d´aquesta peça mòbil en dèien «barca», mentre que als pobles de llauradors l´anomenaven «carro».
Un cop se li pega foc, des de baix es va desplaçant la carrutxa amb una corda pel cable, a ròssec, i les carretilles enceses van caient a terra. Els joves se situen a sota i han d´anar empomant els coets, agafant-los a l´aire abans que arribin a terra per, tot seguit, deixar-los anar lliurement. La plaça s´omple aleshores, i durant més d´una hora, amb els milers d´espurnes i trons que surten de les carretilles seguint atzaroses trajectòries per l´espai. En aquesta cordà hivernal no hi manca mai intensitat de foc, perquè quan això sembla que passa, els espectadors provoquen els joves cridant «Són de canyeta, són de segó!», i aquests, en sentir-ho, reaccionen engegant encara més i més coets.
Cavallà, Arreplega i Subhasta
La segona part de la festa té lloc l´endemà diumenge al matí, quan té lloc la Cavallà, una multitudinària cercavila pels principals carrers dels poble que culmina amb la benedicció dels animals que hi participen. L´encapçala el Rei Pàixaro i el seu seguici, aquesta vegada sense foc. Tot seguit desfilen diverses parelles de xiquets i xiquetes que -amb unes grans safates de fusta- van recollint tot el que els veïns van dipositant. Aquesta capta -anomenada Arreplega- aconsegueix reunir tot tipus de béns: menjar, begudes però també tot tipus d´objectes que a la tarda se subhasten públicament pels bars del poble, amb l´objectiu de finançar les despeses que genera la festa.
Darrere els xiquets hi va una gran quantitat de persones amb carros, tartanes, cavalls i tot tipus d´animals domèstics, que se sumen a la comitiva amb l´objectiu de rebre la benedicció.
Dissabte 16
A les 9, 13 i 21 h.
Volteig general de campanes i disparada de masclets.
A les 21:30 h.
Gran cavalcada del Rei Pàixaro pels carrers de costum, a la qual es convida al veïnat a participar encenent les típiques fogueres. Una volta finalitze la cavalcada, gran cordada a la plaça del Convent.
Diumenge 17
A les 9 h.
Volteig general de campanes i disparada de masclets. Tot seguit, gran despertada de tabalet i dolçaina pels carrers de costum.
A les 12 h.
Missa solemne cantada i predicada acompanyada per dolçaina i orgue a duet.
A les 13 h.
Volteig general de campanes i disparada de masclets. Tot seguit, «la Cavallà», gran cavalcada pels tradicionals carrers de la vila, presidida pel rei Pàixaro i acompanyada de tot el veïnat amb els animals. Al llarg del recorregut es farà la tradicional «Arreplegà» de tants obsequis com es vulga fer donació. I, aplegats a la plaça de la Constitució, es durà a terme la benedicció d´animals.
A les 16:15 h.
A la plaça de la Constitució tindrà lloc la gran subhasta de tots els obsequis recollits.
La festa conclourà amb la rifa de les saques de farina. I finalitzaran, així, tots els actes programats en honor a Sant Antoni Abat.
Al cel sigues, Miquel!
L´any passat, la Comissió de Sant Antoni decidí organitzar unes Jornades de Cultura Popular que, sense voler, serviren perquè cadascú de nosaltres desempolsàrem la gran quantitat de fotografies que sobre la festa, i sobre nosaltres, hem acumulat al llarg d´estos intensíssims anys. Unes imatges per a demostrar-nos com havíem anat evolucionant, com ens havíem fet de grans, com havien anat nasquen-nos criatures -ara mateix tenim tres Marioles, una de gran i dues de menudes, la teua, Miquel, perquè de tu va tot açò- i com ens havien anat deixant alguns dels protagonistes d´aquells primers anys de recuperació festiva.
Els baguls de records eren especialment emotius, com el meu, que contenia polsosa la pèrdua de mon pare, el rei Pàixaro; les fotos dels meus fills amb la brusa negra, les de ma mare i les meues germanes fent pastes o preparant la foguera; els amics i els cosins que s´acosten a casa per a repartir la beguda; aquell meu article del programeta de sant Antoni que vaig titular «La filla del Rei Pàixaro» que tu em corregires; i allà, descansant com si res, una fotografia on estaves tu, Miquel, que al cels sigues, amb el meu Quim. Et trobe encenent un coet i dient-te Miquel, que a mi els coets em fan por, ves alerta, i el meu Quim que em diu mare, que jo ja sóc fadrí i Miquel és amic meu.
Et vam començar a trobar a faltar a partir del Sant Antoni de 2012, però seguies fent la teua faena habitual: triant les fotos, organitzant el programa, enviant-nos correus… Els diumenges de Sant Antoni vaig haver de llegir les lectures de missa amb el meu cosí Mateu. Ni punt de comparació, ja t´ho puc ben dir. També l´arreplega la vaig fer sense tu. La gent del nostre poble em preguntava: «Xica, Tona, on t´has deixat a Miquel?». Tots estos anys t´he trobat a faltar. Teníem tantes coses a xarrar i tants pocs moments per poder-ho fer que, intensament, aprofitàvem aquell cap de setmana fred i lluent de gener.
Enguany, la teua absència es convertirà en un buit que ens rosegarà el cor tot durant tota la festa. Quina pèrdua més absurda! Perquè Miquel, tu eres la festa de Sant Antoni. Una bona part del que som ara t´ho devem a tu, al teu activisme. A la teua estima infinita pel nostre poble, per les nostres tradicions, per la nostra cultura, per la vida.
Que al cel sigues, Miquel! Des d´ara, i cada any, encendrem els fatxos i farem que la teua llum seguisca viva entre nosaltres. Perquè Miquel, a Biar, el teu estimat poble, i a la Comissió de Sant Antoni, tenim els ulls plens de les teues fotografies. Ara mateix et veig passant per l´arc del Plátano, vas cap al Palau a vore el nostre rei que està a punt d´eixir, amb la teua brusa i el barret. Elegant. Com un gran senyor. El pantaló negre ben planxat i les sabates lluentes. Que al cel sigues, amic!
Tona Català, membre de la Comissió de Sant Antoni