El ritual dels Espies comença per la vesprada, després de la guerrilla. Els moros volen guanyar el castell als cristians i, per tant, els espíes es disposen a efectuar l´acte que s´anomena la medició. Aquesta pantomima representa l´espionatge del bàndol moro sobre la plaça cristiana. Així, els espies van medint el terreny i apuntant dades fins que arriben al castell.
Els personatges principals que apareixen són: El medi(d)or3 i el cartógraf, els quals van medint el terreny, o qualsevol persona que se´ls pose per davant, amb un cordell i amb un compàs respectivament; el portador del llarga-vistes, que no és sino una llarga carabassa buida recolzada en un trípode; l´escrivà, que anota totes les informacions amb una enorme pluma en un gran llibre de pergamí del segle XVIII; l´ajudant de l´escrivà, que porta un orinal de porcellana que serveix de tinter; i la mare de la Mahoma, que porta un cànter ple de ratolins, tapat amb flors. Aquest personatje l´interpreta un home vestit de dona i duu dos acompanyants. A la comitiva s´uneixen també altres figurants, que ajuden a dur endavant aquesta grotesca representació de teatre de carrer. Convé posar de manifest que els diferents càrrecs que ocupen els espies és transmeten de forma hereditària.
La comitiva ix de la plaça del Raval i es dirigeix cap a la plaça de la Constitució, on es troba plantat el castell de festes. Durant el recorregut tots els personatges interpreten seriosament el seu paper, gesticulen exageradament i provoquen situacions ridícules, produint la rialla del públic assistent. En arribar a la plaça de la Constitució, examinen el castell i intenten pujar, però són descoberts pel vigilant del castell que dispara un arcabús. Els espies fugen esglaiats i en eixe moment la mare de la Mahoma llança a terra el cànter amb els ratolins.
A continuació es fa l´ambaixada, on resulten vencedors el moros, i els cristians han
d´abandonar el castell. Seguidament els moros es dirigeixen a intronitzar dalt del castell la Mahoma, com a símbol que els representa. És aleshores quan es fa el Ball dels Espies, que escenifica l´alegria dels sarraïns que ballen davant de la imatge de Mahoma.
Davant del tot apareixen les primeres parelles que ballen per herència i tradició, i entre les quals vorem als espies que abans han pres part en la representació de la medició. Darrere apareixen totes les parelles que per promesa o divertiment volen eixir a ballar e(l)s Espies.
El Ball dels Espies és una dansa de moviments senzills. Les parelles ballen enfrontades donant passets al ritme de la música. Quan la música para, els balladors resten inmòbils uns segons i acaben normalment abraçats. A més, en estes pauses de la música els balladors aprofiten per a avançar un poc cap avant.
«…»
Informació de: «EL BALL DELS ESPIES: ORIGEN I EVOLUCIÓ1» de Joan-Antoni Cerdà i Mataix