La Germandat dels Folls del Camp de Mirra va organitzar la Festa dels Folls els dies 16 i 17 de desembre. Aquesta antiga i tradicional celebració pot dir-se que és contemporània a la mateixa configuració del municipi al llarg de la primera meitat del segle XIX. Segons els convocants, possiblement aquesta festa no va sofrir cap interrupció fins als anys de la Guerra Civil. Després, s’ha celebrat alguna vegada més, però sense continuïtat.
L’antropòleg Àlvar Monferrer ha explicat respecte al significat que la singular manera de fer festa (que és paradigmàtica al famós Ball de Torrent, conegut per tot arreu) que “s’aprofitava per a fer el foll, tornar el món al revés, tornar boja tota la comunitat aquell dia i passar-ho molt bé”. Així mateix, també ha afirmat que constitueix una variant del festeig al voltant dels Sants Innocents.
La celebració dels Folls al Camp de Mirra uneix tota la comunitat rural que al llarg de dia i mig trastoca “anàrquicament” els sistemes establits de la seua societat en una mobilització popular que salta sobre tot esquema lògic i en el qual es troben involucrats homes i dones. Per unes hores es transformen, voluntàriament, en folls.
Les festes van començar a la Sala d’Actes de la Casa Consistorial, amb la dimissió del Consell Municipal i la proclamació de les noves autoritats populars que, al balcó de l’Ajuntament, van realitzar la primera llegenda del pregó que anunciava les noves disposicions generals que regien la tradició popular. Tot seguit, l’agutzil, damunt d’un ruquet, va fer públiques per a tots els habitants del poble, les noves regles, parant-se en determinats llocs.